Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Sobre el model de dona que els de faldilles llargues i negres volen imposar

OPINIÓ

Que els senyors de faldilles llargues i negres pretenen imposar el seu model social en tots els aspectes, no és cap secret. Ans al contrari, amb les últimes propostes realitzades pel nefast ministre d’educació actual per la seva reforma del sistema educatiu, és més aviat una cosa de la qual presumeixen mentre es freguen les mans mentre esperen els grans beneficis econòmics que els oferirà aquesta reforma educativa.

 

Que el model de dona que aquests de faldilles llargues i negres pretenen imposar és el de la seva Immaculada tampoc és cap secret i per això celebren la seva festa amb bombo i platerets, sense importar-los el soroll que puguin armar, perquè es creuen posseïdors de veritats absolutes i immutables.

L’androcentrisme que depuren cadascun dels seus sermons o discursos és tan evident, que fa mal. I encara és més dolorós el seu silenci davant els assassinats de dones que es produeixen constantment. I tot això justificat amb el que passa dins del “sant sagrament del matrimoni”. O el que és el mateix si estàs casada per l’església i et peguen no passa res perquè el seu déu ha beneït aquesta unió, tot i els cops i fins i tot les morts.

I a més el model de dona submisa, sofrent, abnegada i dedicada per complet als altres i sobretot esposa i mare amantíssima que és el que prediquen, és el que ens pot portar a les cavernes precisament per la involució que suposa als nostres drets de ciutadanes del segle XXI. I amb el partit que ens governa tenim més que suficient pel que fa a retallades de drets. No els necessitem a ells, als de la jerarquia eclesiàstica, perquè ens retallin més drets i oportunitats.

Entre uns i altres, que en el fons són els mateixos, pretenen fer-nos creure que l’ús i gaudi dels nostres drets i llibertats és una cosa incorrecte i volen instal·lar en la por i la culpa per continuar amb el seu procés de dominació.

Pretenen, polítics actuals i cúria eclesiàstica, que les dones quedem desposseïdes de la llibertat necessària per poder viure la nostra vida lliure dels seus imposicions marianes i repressores.

La culpa que pretenen fer-nos sentir per expressar amb llibertat les nostres opinions o exercir els nostres drets està encaminada a que renunciem a aquesta llibertat amb què plantem cara ia la qual algunes no pensem renunciar.

La por que transmeten els seus discursos, tant el dels polítics que ens governen com el d’aquests de faldilles llargues i negres, pretén clarament, desmotivar a les diferents lluites que tenim entre mans i no només en la lluita per la igualtat entre dones i homes , també en la lluita pels drets que ens estan arrabassant cada dia, amb cada Consell de ministres.

Els drets que ens han arrabassat, les llibertats que pretenen seguir Restringint i la seva clara voluntat per mantenir-nos com ciutadanes de segona, topen de ple amb la voluntat de moltes, moltíssimes dones que renuncien a seguir el seu patró marià. Topen de ple amb les voluntats de moltes que preferim ser com Lilith, que segons algunes fonts no reconegudes per ells (faltaria més) i dins l’aspecte simbòlic de la creació, va ser la primera dona d’Adam a qui va abandonar precisament perquè pretenia sesgar-li la seva llibertat imposant normes que la portaven a un estat de submissió i complementarietat i no d’igualtat plena entre tots dos quan van ser creats iguals des de l’argila. O allò que és el mateix, pel que sembla Lilith va abandonar a Adam per masclista.

I hem estat moltes les que al llarg de la història hem pagat fins i tot amb les nostres vides, la rebel·lió a aquest model marià que prediquen.

D’aquesta manera, l’han predicat, per exemple, a través de les escriptures que estan plenes d’incitacions i justificacions de violència i terror cap a les dones:  

“Joves i vells de Sodoma, tota la població fins a l’últim, cridaven a Lot: – On són els homes [= àngels] que han entrat a casa teva aquest vespre? Treu-los perquè ens fiquem al llit amb ells. Lot va sortir a l’entrada, tancant la porta en sortir, i els va dir:-Germans meus, no sigueu malvats. Mireu, tinc dues filles que no han tingut res a veure amb homes; us les trauré perquè les tracteu com vulgueu, però no feu res a aquests homes que s’han acollit a casa meva” (Gènesi 19, 4-8).      

Un altre exemple:

“… Si resulta que és veritat que no es va trobar virginitat en la jove, llavors la treguin a la porta de la casa del seu pare, i l’apedreguéssin els homes de la seva ciutat, i morirà” (Deuteronomi).

I un últim exemple:

“Les dones callin en les assemblees, que no els està permès prendre la paraula, sinó que, estiguin submises. Si volen aprendre alguna cosa, que ho preguntin als seus propis marits a casa, ja que és indecorós que la dona parli … ”  (Pau 14,34-36)  

Amb aquests exemples queda clar el que han intentat al llarg dels segles que porten llegint aquest tipus de lectures en els púlpits: Violència i menyspreu cap a les dones que no som com Maria. O, el que és el mateix, misogínia a dojo.

Per això, en aquests dies que segueixen celebrant la festa de la Immaculada, sento que les dones, no tenim res a celebrar, ja que ells festegen un tipus de dona que per res concorda amb la llibertat i la garantia de plens drets de ciutadania. Celebrar aquesta festa és celebrar misogínia, desigualtat, dolor, submissió, etc … i, sobretot celebrar-les a ells com a pares d’un credo que ens ha intentat mantenir apartades de la llibertat a través de la culpa.

No els crec en res. No els reconec cap poder en la meva vida i en la mesura de les meves possibilitats, seguiré sensibilitzant en contra de les seves normes, però sobretot, en contra del model de dona que prediquen.

Com Lilith, els recrimino el seu masclisme i misogínia i seguiré apartada dels seus dictats i lluitant per esbiaixar els seus missatges. I, és clar tirant-los en cara els seus silencis còmplices davant el terrorisme masclista que, a través de les seves escriptures sagrades segueixen justificant.

I sé que no estic sola. Som moltes, i cada dia més homes, que pensem d’aquesta manera.  

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Els rostres ocults de la violència de gènere en dones immigrants

Si, en general, les víctimes de maltractaments pateixen durant anys en silenci, la violència exercida...

monitoreo medios

Gènere i cooperació: veus femenines, només de fons

L’ anàlisi, que avui publiquem, fa referència a la última setmana de gener i la...

Vall d’Uixó: Exposició fotogràfica “Dones i discapacitat”

 La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I porta a la Vall d’Uixó ( des...