Sònia Recasens (Foto: Óscar Girald, DIBA).
La Independent entrevista a Sònia Recasens i Alsina, diputada delegada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, que respon sobre les dificultats, una per una, que enfronten les dones en l’àmbit laboral o empresarial.
Les dades econòmiques i socials de la diferència per gènere de les condicions laborals o d’iniciativa privada són conegudes: una bretxa salarial desavantatjosa que a Espanya va pujar al 30% (Gestha 2016) i que en estrats de major vulnerabilitat superen el 40% (Informe II. perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica); una reducció de l’activitat laboral femenina per l’obligació de les cures; la minusvaloració en la remuneració quan es tracta de sectors feminitzats; ingressos inferiors per jubilació o atur, entre d’altres indicadors que any rere any es mantenen o varien ben poc.
Per això, és important saber què és el que es fa des de l’administració pública, en aquest cas la Diputació de Barcelona, per fer front a aquestes diferències socials per raó de gènere.
Recasens ofereix informació que indica que hi ha algun avanç a favor de les dones, com el creixement en la iniciativa privada femenina que per primera vegada supera a la masculina; tot i que també hi ha fracassos, que en la majoria són de les dones, i assenyala, en més d’una oportunitat, que sobre això falten coses per fer.
Sònia Recasens i Alsina encapçala la Delegació de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, que està integrada per 66 dones i 24 homes (90 persones) i aquest és un dels primers elements que ressalta per mostrar el seu compromís cap a la reducció de diferències per gènere en l’àmbit laboral. Àmbit que coneix ja que ha estat Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona responsable de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, i ha estat presidenta de Mercabarna, Barcelona Activa i B: SM.
La diputada Recasens responent preguntes (Foto: Enrique Domínguez, DIBA).
Quina és l’activitat de la Diputació en aquesta matèria de promoció econòmica i ocupació?
La lluita contra l’atur ha estat i continua sent un dels eixos centrals d’aquest mandat (2015-2019). Per aquest motiu, aquests darrers dos anys hem destinat un total de 120 milions d’euros dedicats a aquesta matèria de manera directa. Diners que han rebut els ens locals per fer disminuir les xifres d’atur, ja sigui creant ocupació de forma directa, com poden ser els Plans Locals d’Ocupació, millorant la competitivitat de les empreses, com pot ser el Pla de Modernització de Polígons, treballant per l’impuls del sector industrial amb tots els agents vinculats, amb el Programa d’Ocupació a la Indústria Local, o bé dotant de recursos econòmics als ajuntaments per tal que puguin posar en marxa les seves polítiques locals de promoció econòmica i ocupació.
I, concretament, quines són les polítiques que s’apliquen vers les dones?
És cert que cap d’aquests programes que he anomenat, a excepció del programa d’Ocupació a la Indústria Local que té un objectiu vers les dones, s’adreça únicament a aquest gènere, sinó que s’adrecen especialment a col·lectius que mereixen especial atenció. I és aquí on hi poden entrar dones, joves o majors de 45 anys que segons les dades presenten unes taxes d’atur més elevades.
Recordem que setembre tancava amb més de 280.000 persones registrades a l’atur, quan a l’època precrisi la xifra era de menys de 200.000. Encara tenim molta feina a fer, en polítiques de mercat de treball.
Ha comentat l’excepcionalitat del programa dedicat a la indústria amb un objectiu vers les dones. Com es treballa aquest sector tan “masculinitzat”?
Sí, és totalment cert, l’estudi “Les dones en el sector industrial a Catalunya” ens posa sobre la taula que la presència femenina en aquest sector és tan sols del 28,5%. A més, la indústria és un sector on tradicionalment hi ha una ocupació de més qualitat: tant pel que fa a la durada contractual com a nivell salarial. Per tant, ens trobem davant la necessitat d’equilibrar aquesta xifra.
I d’això tracta el programa Ocupació a la Indústria Local, entre d’altres coses, fem incidència per incorporar dones a sectors industrials que són predominantment d’homes. És el cas de la metal·lúrgia, que tan sols registra un 16,9% de dones i que gràcies al programa estem fent una formació personalitzada per incorporar més dones als llocs de treball més demandats. És un repte, però amb molt treball darrera s’aconseguirà anar avançant.
La Diputació donant premis a la iniciatives empresarials (Foto: Judit Contreras, DIBA).
També es parla molt de la promoció de l’emprenedoria. Es té un percentatge d’èxit impulsant aquesta iniciativa? Quin correspon a les dones?
L’emprenedoria és una política de promoció econòmica que és clau que estigui impulsada pels governs locals. Les administracions hem de vetllar per un marc de condicions que faciliti les vocacions empresarials de la ciutadania. Per què? Doncs perquè la microempresa i la pime juguen un paper principal en la creació de llocs de treball i en la millora de la competitivitat de les economies. A Catalunya quasi el 99% de les empreses són pimes.
I aquí les dones estem fent créixer la nostra veu. Segons el darrer informe GEM (l’estudi que analitza l’emprenedoria a nivell mundial), la Taxa d’Activitat Emprenedora (TEA) femenina ha crescut enguany de forma molt significativa, situant-se a Catalunya al 7,1% i al 7,4% a la demarcació de Barcelona. Pensem que a l’estat espanyol és només del 5,6%. Tot i que queda lluny de la TEA masculina, que es situa a Catalunya al 8,9%.
I què volen dir aquestes dades? Doncs que cada vegada hi ha més dones que se senten suficientment empoderades per posar en marxa una idea de negoci. I aquí, els ajuntaments, els més propers a les ciutadanes, juguen un paper vital.
Quines xifres té d’aquest empoderament?
Dons, per exemple, des de la xarxa dels 102 Centres Locals de Serveis a les Empreses també s’ha detectat aquest increment de dones emprenedores: per primera vegada s’han atès més dones que homes (de 64.000 persones ateses el 52% van ser dones). Des d’aquestes unitats municipals s’ajuda en tot el procés: confecció del pla d’empresa, capacitació de la persona emprenedora, informació de tràmits i subvencions, recerca d’espai d’allotjament i d’altres serveis que, hem demostrat amb dades que serveixen clarament per crear empreses més fortes, amb més múscul.
I dels èxits i fracassos?
Al cap de tres anys, la supervivència de les empreses creades amb el suport d’aquests centres se situa al 62% a Catalunya, mentre que la dada general a Espanya se situa al 56%.
Però aquesta dada també posa de relleu que existeix una mortalitat important de noves empreses, prop de 4 de cada 10 a Catalunya.
Efectivament, la taxa de mortalitat de noves empreses és una realitat amb la que hem de treballar al nostre país i que ens diferencia d’altres països europeus que tenen taxes menors. Les nostres pimes noves tenen una característica comuna: tenen una dimensió molt petita.
Llavors, aquestes empreses que sovint compten amb menor capacitació, menys capital i menys personal es troben amb un risc superior de cessament del negoci al llarg del temps. Per això és tant important treballar el model de gestió d’aquestes noves empreses perquè, especialment, augmentin la seva dimensió.
I aquí el programa “Accelera el creixement” que duem a terme amb la patronal PIMEC té una importància cabdal: hem aconseguit ja que prop de 300 pimes amb alt potencial de creixement agafin musculatura i creixin en facturació, plantilla i beneficis abans d’impostos.
Com afecta aquesta mortalitat a les dones?
És una altra evidència que ens ocupa: en el cas de les iniciatives empresarials encapçalades per dones, segons l’informe GEM, el percentatge de dones que abandonen és molt superior al de les liderades per homes: un 60% vers el 40%.
Realment tenim un repte per esbrinar els motius d’aquest abandonament femení i modificar-lo amb accions que tinguin impacte. Treballarem per revertir aquest percentatge.
Hi ha molta gent que el que vol es tenir feina, un sou digne. Què es fa amb el treball assalariat? Què es fa des de les administracions locals perquè homes i dones en atur trobin feina?
Doncs els governs locals porten més de 25 anys treballant per la millora de l’ocupabilitat de les persones que estan a l’atur o aquells que cerquen un altre treball. Arrel de la crisi dels anys 90 els ajuntaments es van veure abocats a crear els Serveis Locals d’Ocupació (SLO) per atendre la ciutadania que s’estava quedant sense feina. I, com no podia ser d’una altra manera, la Diputació es va posar al seu costat i junts van crear el que es coneix com la Xarxa XALOC, una plataforma on participen 135 SLO i que comparteixen un web d’ofertes que publica prop de 1.000 ofertes a la setmana.
Important, és un servei més utilitzat per les dones (un 53% dels usuaris ho són) i, és clar, són les que s’insereixen més. A l’any, aquests serveis aconsegueixen que més de 35.000 persones trobin feina. L’efectivitat d’aquests serveis, que la mesurem i avaluem amb la seva taxa d’inserció, és superior a la d’altres organismes que es dediquen a buscar feina a persones aturades.
En aquest cas, com a les altres polítiques comentades, és clau la proximitat que atorga l’escala local, el gran coneixement de les persones i empreses que hi viuen i l’agilitat per introduir innovacions que et facin donar la resposta adequada a la problemàtica plantejada per la societat.
Aquestes polítiques, però, en quina mesura també estan enfocades a impulsar la creació de feines que no siguin precàries i que tinguin sous dignes?
Precisament, això és el que hem vingut fent ja en aquest mandat, son part dels nostres reptes i que podríem simplificar en tres: vetllar per l’indissoluble progrés econòmic i social, treballar per l’increment de la productivitat i la promoció d’uns salaris dignes – no només volem més feina, sinó que la volem de més qualitat- i per últim, i no per això menys important, recuperar la confiança i credibilitat de la política vers l’empresariat i la ciutadania.
El primer repte, clarament, és la vinculació entre aquests dos àmbits que només s’entenen si van junts: cal fomentar el progrés econòmic d’una societat doncs aquest va íntimament lligat a l’Estat de benestar. Una societat amb progrés econòmic, ens permet redistribuir la riquesa i generar progrés social. Si els treballem de forma unitària és quan millorem el benestar de la ciutadania.
El segon té a veure amb escoltar les demandes reals dels agents socioeconòmics i les empreses, actuant davant les seves necessitats per incrementar la productivitat del nostre teixit empresarial, però sense perdre de vista que la creació d’una ocupació de qualitat, ben remunerada i amb futur fent front a la precarietat laboral, és el que ens donarà el progrés social que volem per la nostra societat.
I l’últim, és el repte que tenim els que estem al capdavant de les polítiques públiques. A vegades l’empresariat et diu que és millor que les administracions públiques ens mantinguem ben lluny, senyal de què ens veuen poc útils. Aquí ens cal donar a conèixer a tots els públics el gran avenç que suposa crear, consolidar o créixer al costat de l’administració pública, o bé buscar feina amb el suport dels ajuntaments. Aconseguim un major impacte i eficiència a les nostres accions, però és evident que això no es percep així i per això hem de treballar per la promoció, difusió i posada en valor.
Recasens en un acte oficial (Foto: Judit Contreras, DIBA).
