Per Soledad Jarquín Edgar. SemMexico
Familiars, integrants de la vila de Guienagati i de Nizavigana, així com organitzacions feministes i defensores de drets humans de les dones van exigir justícia per Mari Cruz de Zaragoza assassinada en aquesta comunitat del municipi de Santa Maria Guienagati.
Les organitzacions també van exigir que el Congrés local d’Oaxaca elegeixi una fiscal que respongui a les exigències de justícia de la societat d’Oaxaca i que rebutgi la impunitat i trenqui els pactes polítics, això després que aquest dia la 64 Legislatura d’Oaxaca designarà qui serà el nou fiscal i van exposar els alts índexs d’impunitat que prevalen a Oaxaca.
En conferència de premsa, Alejandra Guadalupe López, va llegir un comunicat i va anunciar que aquest divendres realitzaran una marxa per exigir justícia després que la tranquil·litat per a les dones d’aquesta població es va veure interrompuda.
Ha destacat que Mary Cruz de Zaragoza era una dona compromesa amb els costums de la població mixe-zapoteca, “era la veu de les dones a l’assemblea, treballava honradament per subsistir amb la seva família”.
En nom de el Centro de Derechos Humanos Mixe Zapoteca, Binni Guidxilayu, Alejandra Guadalupe López va dir que el passat 13 de març, Maricruz va ser assassinada en el paratge conegut com a Paso Limón que es troba a 5 km de distància de la capçalera municipal.
En aquest sentit les representants d’organitzacions no governamentals com a Consorcio Oaxaca, el Observatorio Ciutadáno Nacional de el Feminicidio y el Grupo de Estudios sobre la Mujer, així com altres defensores de drets humans van exigir que la Fiscalia General d’Oaxaca realitzi les investigacions com feminicidi i deixi de criminalitzar la víctima.
“Per a nosaltres les indígenes matar a una dona indígena com Mary Cruz, és donar-li mort a la mare terra, per que nosaltres, amb les nostres mans i els nostres coneixements tradicionals donem vida i protegim la natura, amb l’assassinat d’una dona indígena es violenten els nostres drets culturals, es violenta la nostra dignitat, els nostres valors, la nostra cultura, els nostres costums, donar-li mort a la dona indígena és assassinar a la nostra llengua materna. És per tot això que per a nosaltres és tan important i des que la van assassinar, el nostre esperit es troba devastat, però el poble de Guienagati i de Nizavigana, unirem les nostres esperances i les nostres forces per continuar a la recerca de la justícia”.
Les organitzacions també van demanar que es garanteixi la seguretat i integritat de les persones que habiten a la població, així com garantir la integritat de la família de Mary Cruz.
La defensora Silvia Gabriela Hernández va destacar que la comunitat de Guienagati i de Nizavigana està exigint justícia per a una víctima de feminicidi, el que hauria de ser considerat un exemple per altres comunitats.
També va recordar que amb l’assassinat violent de Mary Cruz han quedat en orfandat dos nens i una nena, pel que ha exigit càstig als responsables.
Integrant de la directiva de Consorci Oaxaca, Anamaría Hernández Cárdenas va condemnar l'”atroç feminicidi” i va exigir una investigació exhaustiva, ràpida i expeditiva, va demandar protecció a la família de la víctima, però també a tota la comunitat i va clamar a les autoritats locals a no violentar els costums, la quotidianitat de les persones perquè trastoquen el teixit social.
Yolanda Barranco, defensora de drets humans i integrant de la Secció 22 del SNTE, va assenyalar que Mary Cruz va viure 19 anys sense el seu pare –Nicasio Saragossa Quintana– que va ser empresonat de manera injusta.
Al seu torn la directora del GES-Dona va sostenir que les dones acompanyen l’exigència de justícia de la comunitat de Guienagati i de Nizavigana. “Estem aquí per dir-los que la por ha de canviar de bàndol, ha d’estar en els que tenen l’obligació de salvaguardar la vida. Quan escoltem que sortiran a exigir justícia, aquesta experiència estarà acompanyada per nosaltres”.
“El problema és perquè no s’està complint amb la salvaguarda dels nostres drets. Cada dia són més famílies, mares, filles de les víctimes exigint justícia, en un estat que té el nivell d’impunitat més alt.
Ayala Ortiz va dir que només dos de cada 100 casos que es denuncien són judicialitzats, però d’aquests dos moltes vegades els deixen lliures en l’altra instància d’impartició de justícia i, d’altra banda, ha apuntat que del total d’assassinats violents que es cometen contra dones el 37 per cent són localitzats a la regió de l’Istme.
Finalment, Yésica Sánchez Maya, també va fer ressò de l’exigència de justícia per Mary Cruz, fet que “ens col·loca anar de bracet amb vostès, enfront de la impunitat”.
També, com ho van fer les altres defensores, va cridar al Congrés local a trencar els pactes polítics, a deixar de privilegiar als intocables i triar un fiscal per Oaxaca que respongui a les exigències i reclams de les oaxaquenyes, ha lamentat que no es considerés la paritat en la selecció dels que aspiraven a el càrrec per dirigir la Fiscalia.
