Les conseqüències de les revolucions àrabs per a les dones han estat, en molts casos,” decebedors”, tot i haver lluitat en els carrers braç a braç amb els homes a la recerca de justícia i democràcia, segons Lakshmi Puri, vicedirectora executiva d’ONU Dones.
En una entrevista a Rabat, on ha participat en el Congrés mundial de Ciutats i Governs local, Puri lamenta que s’hagi donat a les dones la idea que la prioritat en el món àrab, un cop triomfant la revolució, és “portar la democràcia per i per als homes, deixant fora a la meitat de la societat”.
Per això, la comunitat internacional i els donants han de seguir donant suport i finançat una agenda a favor dels drets de les dones àrabs, per no permetre que precisament siguin relegades a un segon pla i se’ls faci tornar a l’espai domèstic.
“La dona ha de tenir un paper productiu i no només reproductiu. És cert que en moltes cultures és el nucli de la vida familiar, però nosaltres estem promovent que tingui més poder i capacitat de decisió en tres esferes:a casa, a l’empresa privada i en la política pública”,sosté la responsable índia.
En aquest sentit, es mostra radicalment contrària al” relativisme cultural”que s’invoca des d’alguns països musulmans per justificar pràctiques com la poligàmia o el matrimoni de nenes menors, amb l’argument que així ho consagra la tradició o la religió.
“Cap religió pot permetre ni permet les violacions de drets humans, és només la interpretació que fan els homes la que porta a aquests abusos”, assevera.
“Tots els governs s’han de comprometre per acabar amb aquestes pràctiques que són perjudicials per a les nenes i les dones”, diu Puri, qui planteja aquest combat amb tres eixos:criminalitzar en constitucions i reglaments, aplicar les noves lleis i conscienciar la població.
Ambdues pràctiques tenen a veure “amb la pobresa i la ignorància”, segons ella, pel que és important oferir alternatives positives, com a treball o educació a les que es salvin” d’aquestes pràctiques.
ONU Dones té molt clar a qui vol donar suport en aquesta lluita pels drets de les dones àrabs: a les organitzacions civils feministes (encara que Puri no utilitzi aquesta paraula) que treballen sobre el terreny en pro dels drets de la dona i per acabar amb tota mena de violència masclista i discriminació de gènere.
En paral·lel, és partidària de reforçar la cooperació amb actors institucionals per fer respectar la llei quan aquesta és favorable a les dones, i posa com a exemple les” caravanes de conscienciació ” que el Ministeri de Justícia marroquí ( en col·laboració amb l’ONU ) porta a terme en zones rurals per intentar frenar el matrimoni de menors o, en el cas que existeixi, donar-li almenys estatus legal.
I és que un dels problemes bàsics que hi ha a les zones rurals àrabs és la “inexistència documental ” de les dones, que no s’inscriuen en els registres civils i en conseqüència no poden reclamar drets ni tampoc declarar les seves criatures, fet que comporta que sigui un dels combats en els quals està implicada ONU Dones.
Puri es mostra fermament partidària de la política de quotes femenines a les institucions. “Són mesures temporals, que considerem necessàries per corregir desigualtats històriques i aconseguir una igualtat substantiva “, explica.
En aquest sentit, lloa els passos donats al Marroc, on hi ha un 17% de parlamentàries dones gràcies a la política de quotes imposada als partits, i on ara el Govern estudia introduir en el nou codi electoral una quota on les institucions locals portin el percentatge de dones fins a un 30%.
També destaca els esforços marroquins en pro de la igualtat de la dona, particularment amb la Constitució de 2011, però va recordar que, per ser efectius, s’han de traduir en lleis, que a més s’han d’aplicar per no quedar en paper mullat.
