Dilluns 04 novembre 2024

Dilluns 04 novembre 2024

Periodista y escritora

Moure el cul

 

 

OPINIÓ

Fa uns dies a la mitja part de la Super Bowl –de la qual tant s’ha parlat, per bé o per mal– vam tenir l’oportunitat de veure a dues enormes dones de mitjana edat ballant i movent-se amb una agilitat portentosa que ja voldria jo per a mi.

Sabem que això és un espectacle gegantesc i no serem melindroses sobre si va ser o no empoderant (una paraula que no m’agrada gens, però això és matèria per a una altra columna) o si cosificaba el cos femení. Era un espectacle i no esperem que cantants i ballarines vesteixin un hàbit monjil. Hem assumit que el cos de les dones alegra la vista, màximament si serà vist per milions de persones en el descans d’un esport hipermasculí.

El que sí que m’agradaria destacar és l’abismal diferència que separa el que s’exigeix a les dones amb la qual es demana als homes, no sols estèticament, sinó també pel que fa a capacitats vocals i artístiques. Si Jennifer Lopez i Shakira haguessin aparegut en l’escenari lluint el vestuari de Bad Bunny i J. Balvin (els dos cantants que van aparèixer fugaçment al costat d’elles) i fent els mínims i esclerotitzats moviments que sembla que són capaços de realitzar haguessin plogut tomàquets, pedres i …

Mentre elles ballen, salten, es contorsionen, coreografíen al costat de les seves ballarines i llueixen suggeridores robes adequades per a un espectacle de tals característiques, a ells els basta aparèixer sobre l’escenari un embolicat en una espècie de capa de llanda platejada (per moltes pedres de Swarowski que estigués adornada) amb capell a joc, i l’altre amb una dessuadora i un xandall negre.

Mentre per a fer el que fan Shakira i Jennifer Lopez es requereix treball, pràctica, gimnàs i hores d’assaig, Bad Bunny i J.Balvin en tenen prou amb agafar el micròfon i posar-se enmig de l’escenari com estaquirots. No han de realçar els seus cossos amb robes sexys i seductores, i no en parlem d’ assajar passos de ball o coreografies senzilles. La llei del mínim esforç.

Em sembla bé que Shakira i Jennifer Lopez amb la seva energia i el seu art siguin models de referència per a les nenes i joves, com també ho són Beyoncé o Rosalía, qui no m’estranyaria que fos la convidada l’any vinent, per la seva força i poder. Però a part de tenir referents de dones apoderades en el món de l’espectacle, fora bo que també tinguessin models tan potents en el camp de l’art, la ciència, la cultura, la política, l’economia i l’esport. Perquè almenys no creixessin amb la idea que l’única possibilitat per a les dones de ser influents és saber moure el cul.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Juana Gallego

Juana Gallego

Juana Gallego Ayala (Arriate, Málaga) es profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1989. El 2001 recibió el Primer Premio del Consell Audiovisual de Catalunya por el trabajo que había dirigido con su equipo de investigación, que se publicó con el título de La prensa por dentro (2002). Entre sus publicaciones destacan Periodismo social (2014); De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad (2013); Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla, (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad, (2009); El sexo de la noticia (2000) o el pionero Mujeres de papel. La prensa femenina en la actualidad (1990). “Many Women, Little Power” en Handbook of Women and Journalism (2013).
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Esther Vivas

El meu part és meu*

OPINIÓ Abans de quedar-me embarassada, mai m’havia plantejat com volia que fos el meu...

Avui nosaltres som el titular

“Avui nosaltres som el titular” és un dels lemes que es van cridar durant...

Sara Lovera 55 copia

Octubre: Mes del Càncer de Mama

OPINIÓ Avui tenim la certesa que el càncer de mama és la major causa...