Com si se sentís reconfortada, la religiosa María Angélica Robledo Álvarez es va netejar la suor del seu front i va respirar esperançada. Havia anat pels carrers de la ciutat de Mèxic per primera vegada en els seus 30 anys de vida. La seva mare, Martha Álvarez, i la seva germana, Blanca Robledo, van ser assassinades el 15 de desembre a la ciutat de San Luis Potosí. Ambdues van ser mutilades i torturades, sense que cap autoritat hagi investigat, i encara no se sap res de res. La casa familiar ha estat segellada.
El pecat de la seva germana Blanca va ser pretendre l’organització d’un sindicat pagès en el poblat de San Luis de las Salinas, segons va dir Robledo a SEMLac. Una marxa potent, en silenci, nascuda el 5 de maig a la ciutat de Cuernavaca, es dirigia al Zócalo com a destinació i 71 persones van pujar al faristol de la plaça per parlar del seu cas particular, recordar la mala gestió de les autoritats, la manca de justícia i investigació, el bany de sang diari a les ciutats identificades com de crim i narcotràfic.
A la plaça, un cartell gran tirat al terra demanava aturar el feminicidi que s’ha denunciat, sense resultats, des de fa 18 anys; i l’enginyer Carlos Castro va demandar l’aparició de la seva dona Josefina Campillo i les seves filles Johana Monserrat Castro i Karla Verónica Castro, segrestades impunement des del passat 11 de gener . Castro va dir a SEMlac que ha tocat totes les portes oficials i cap persona li dóna la raó. Va explicar que, juntament amb les seves filles i esposa, es van endur Araceli Utrera, la treballadora domèstica de la família.
La religiosa, la tieta d’un assassinat i els germans d’un homes a l’Estat d’Hidalgo van ser integrants d’una immensa i llarga caminata el 8 de maig a la capital de Mèxic. Centenars de milers de persones van prendre el carrer amb una sola petició: que no es perdi més sang al país. Unes 70.000 persones van omplir la plaça principal de la capital, després de caminar durant vuit hores per la ciutat; el poeta i escriptor Javier Sicilia va demanar la dimissió del secretari de Seguretat Pública, Genaro García Luna; i va retre als partits polítics a “netejar el seu prestigi” abans de demanar un vot.
Sicilia va dir que Mèxic viu un estat d’emergència nacional. Va demanar que canviïn la seva estrategia contra el crim i escoltin el que va nomenar testimonis dels horrors que viuen les mexicanes i els mexicans.
La protesta va ser seguida per milers de joves que van dir prou al vessament de sang. Van onejar les pancartas amb denúncies específiques, amb reclams i un refús total a què continui la violència i que aquesta es combati amb més violència: la institucional.
Pacte civil i terminis al govern
El reguitzell d’injúries és llarga. El 5 de juny de fa dos anys, 35 nens van morir dins d’una escola bressol a la ciutat d’Hermosillo (Sonora) per un incendi que va revelar la manca total de seguretat en l’espai, i encara avui dia no hi ha culpables. Potser per això es va assignar a Patricia Duarte, una de les mares i constructores del que es coneix com a moviment 5 de juny, per llegir l’acord dels marxistes que va proposar a la multitud un Pacte Civil, sota el comprimís de contribuir a reordenar el país.
Duarte va denunciar que el proper 10 de juny tots els assistents seran novament citats al Zócalo, per comprovar si alguna autoritat respon. Va dir que el pacte civil cercarà els camins per reconstruir el teixit social, el reordenament de les institucions i el cessament de la violència com a mida d’acabar amb el crim organitzat.
Un pacte entre les i els mexicans per vigilar si hi ha alguna actitud en el govern que ens ajudi cap al canvi, que fixi dates i peticions concretes al govern federal, als locals, al congrés de la nació, als dirigents dels partits polítics, a les autoritats judicials de tot el país, per a què aturin el bany de sang que està enfonsant Mèxic.
Un pacte per demanar i vigilar que, d’una vegada per totes, s’investigui el rentat de diners i es construeixi el sistema educatiu nacional per salvar als i a les joves. La proposta de pacte analitza, estableix i assenyala que el fons del problema és la pobresa i la desigualtat; l’afebliment de les institucions nacionals i la incapacitat governamental per perseguir el delicte i identificar als criminals. També demana que es reconegui i castigui la corrupció i la complicitat d’autoritats a tots els nivells de l’Estat i el govern. No podia continuar parlant Patricia Duarte. La multitud demanava la renúncia de Felipe Calderón, president de la República. Els cors eren inacabables, que “se’n vagi”, cridava la gent.
Sicilia, l’últim orador dels 72 ciutadans i ciutadanes que van parlar dels seus casos particulars i de la injusticia que viuen, va demanar que el moviment que ell impulsa es dirigeixi als seus objectius: posar la classe política i als poders davant la disyuntiva: o hi ha canvis radicals a Mèxic o “no accepterem una elecció més”, i alhora va dir que no era un moviment amb ganes de revenja, que no es pot combatre la injustícia amb violència, com tampoc es pot combatre la violència amb més violència, com ha succeït en els darrers quatre anys a Mèxic.
La multitud que va caminar des de les 8.30 del matí i que va arribar a la plaça Zócalo a les 16.30, va anar marxant, lentament, pels carrers del centre de la ciutat, amb banderes, globos blancs, amb els seus cartells fets a mà o les seves proclames pintades professionalment, amb tots els colors, demanant pau amb justícia i dignitat.
