OPINIÓ
En l’any electoral en el què ens trobem, alguna gent experta ens avisa sobre l’ús de les fake news o falses notícies que es poden utilitzar per falsejar els resultats electorals.
La gent que dirigeix algunes de les majors xarxes socials ja han parlat de posar mitjans per evitar que les fake news circulin o es propaguin per aquestes xarxes que dirigeixen. Com veiem i, pel que sembla, s’estan prenent mesures per a la protecció de les persones que les utilitzem.
Contra el que ningú ens protegeix és contra la rapacitat i les mentides que ja han començat a explicar-nos els dirigents de la plaça de Colón.
Suárez Illana, rescatat del silenci, no ha pogut tornar fent més estrèpit amb el tema de l’avortament. Va quedar clar que no és partidari que les dones tinguem llibertat per triar sobre les nostres pròpies vides i els nostres propis cossos, ni per a triar si volem o no ser mares. Va quedar clar, també, el seu desconeixement de la situació als EUA. Però per tal de fer-se notar, va deixar anar les barbaritats que va deixar anar i es va quedar tan ample. I no passa res.
Però com la dreta més rància no està sola, Abascal també anuncia que lluitarà per prohibir l’avortament perquè representa “La cultura de la mort”. I es queda tan ample, escolti …I jo em pregunto si no hi haurà alguna manera de protegir-nos davant tals atrocitats que fan mal només en escoltar-les.
Que la dreta de Colon vol tornar a les dones a realitzar només les feines domèstiques i reproductives, com ho va fer el dictador, no és cap novetat. I precisament aquí radica la necessitat de parar-li els peus amb el nostre vot en les properes eleccions.
Hem de convertir les nostres militàncies feministes i socials en el nostre millor argument per convèncer a la gent que no els voti. Perquè quan governa la dreta (i si governen els de Colon serà la ultradreta) a les dones mai no ens van bé les coses.
El feminisme no agrada a aquesta gent de la plaça de Colón. I no els agrada perquè els planta cara i cüestiona la seva autoritat. Perquè ells, mai parlen per nosaltres les dones, mai ens tenen en compte, no ens representen, perquè mai busquen el nostre benestar. Només busquen en el d’ells i el manteniment dels seus privilegis. I per mantenir-los, no dubten a arrabassar drets, com ja ho va intentar Ruíz Gallardón i li va costar el lloc de ministre. No podem permetre que ens prenguin ni un sol dels drets adquirits per a nosaltres i per a les que vénen darrera. Més aviat al contrari. I molt més després de la lliçó de civisme contundent que vam donar el passat vuit de març amb la vaga feminista i totes les marxes i concentracions que varem organitzar.
La vida no és en blanc i negre com pretenen fer-nos veure. La vida te colors. I molts. El vermell, per la passió de veure com canvien les coses. El blanc pel civisme que demostra el feminisme. El verd per l’esperança i la il·usió de concebre nous projectes transformadors. I el morat sempre perquè el feminisme és al centre de tot aquest moviment, s’ha convertit en el motor. Almenys en el meu cas i en la meva vida.
L’avortament s’ha convertit en una mena de boomerang que s’utilitza segons el moment per part de la dreta rància i de la caverna mediàtica. Però, mai es parla d’ell com avanç i com a expressió de drets aconseguits per les dones sobre els seus propis cossos i les seves vides. No, es fa des de la cultura de assemblar o comparar-lo amb els assassinats i la mort. Mai des del vessant de la vida i les llibertats.
Però quan se’ns assassina a les dones per ser dones es mira cap a un altre costat. O quan es compren i venen dones com a esclaves sexuals tampoc es denuncia ni s’actua amb contundència. Senzillament “són coses que passen”.
La hipocresia d’aquesta gentussa i les seves mentides és una cosa que va en augment i que no més conseguirem parar no votant-los en les pròximes eleccions i, d’aquesta manera, impedir-los que estiguin en les institucions democràtiques.
M’espanta imaginar la quantitat de mentides i bestieses que haurem d’escoltar fins a les eleccions. I és que no tenen mesura. Competeixen per dir la més grossa sense que passi res. És terrible. Suposo que l’arrogància que demostren és directament proporcional a la por que senten per les demostracions de “poder” que el moviment feminista va demostrar el passat vuit de març i, que per això mateix, pretenen amagar les seves pors darrera de les mentides i bestieses que deixen anar.
Per si de cas en les properes eleccions siguem molt conscients sobre a qui no hem de votar si no volem involucionar en drets i oportunitats.
Jo ho tinc molt clar, I tú?
