Dissabte 27 juliol 2024

Dissabte 27 juliol 2024

Compartir

María Eugenia Ibáñez, una premiada d’honor

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya està de festa perquè, una vegada més, una sòcia ha rebut un premi. En aquesta ocasió la premiada és una periodista de les que fan època. María Eugenia Ibáñez ha rebut el Premi d’Honor dels Premis de Comunicació Local que atorga la Diputació de Barcelona.

María Eugenia Ibáñez ha rebut el premi per la seva llarga trajectòria periodística al servei de la informació de proximitat. El seu discurs va ser una classe magistral de definició del que és, o hauria de ser, el periodisme. Primer ens va mostrar una senzillesa que no tothom amb la seva trajectòria és capaç de tenir, remarcant com el fet de treballar en mitjans amb gran influència en l’opinió pública va donar-li més oportunitats que a altres persones companyes de professió.

Ibáñez va explicar que al llarg d’aquests anys ha fet sempre el que volia. El que li agradava era estar en contacte amb la ciutat vivint la notícia en directe que és per a ella la millor manera de fer periodisme. També va fer esment a què ella ha format part d’una generació privilegiada de periodistes que van fer de la crítica i la rebel·lia la seva bandera. I la millor felicitació a ella, i homenatge a aquesta generació de periodistes, es reproduir-vos alguns paràgrafs del seu discurs.

“No vam haver de sotmetre la veritat als interessos econòmics o polítics de les postres empreses”. “Avui, la connivència amb el poder va per barris. Adaptem la realitat a la ideologia que per marca empresarial ens toca defensar. Adaptem moltes vegades el nostre llenguatge a la realitat que volem vendre. Vigilem els centres de poder amb el filtre d’objectius polítics o econòmics. I ens hem oblidat de qui és el veritable destinatari de la nostra feina : el ciutadà”.

apremiats

 I com no podia faltar, va fer referència a l’atur i com la crisi afecta aquesta professió en general i a les dones en particular: “I és difícil arribar per primera vegada a una redacció i voler practicar el periodisme amb els ideals conreats a la universitat. I segueix sent difícil, molt difícil, ser dona i pensar que el talent i la feina ben feta són l’única via per accedir als llocs de decisió en els mitjans de comunicació”.

El seu discurs ho diu tot, no cal afegir res més. Felicitats en nom meu i de totes les sòcies de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya!

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Remei Sipi

“Érem les primeres generacions de dones negres a Catalunya i no teníem cap referent”

Remei Sipi, catalana-guineana d’ascendència bubi, és una coneguda activista feminista i escriptora que impulsa, des...

Mor Anna Lizaran, “la Lizaran”, la gran del teatre català

(fotografia:noticias.lainformacion) Anna Lizaran, nascuda l’any 1944 a Esparreguera, va fer teatre de ben jove a...

Carta d’una metgessa de familia als responsables de la Sanitat Catalana

Un dia qualsevól d’una metgessa d’atenció primaria. Carta oberta als responsables de la sanitat catalana...