Mil dues-centes setanta-quatre dones pendents de ser localitzades, de les quals 93 són nenes i dues-centes són jovenetes de 15 a 19 anys
A Jalisco les desaparicions forçades van seguides de la impunitat, la infiltració, col·lusió i absència de controls de les institucions de seguretat; també de manca de mesures preventives i crisi forense, on es troba l’Estat.
Qui assenyala és Leticia Vázquez Camarena, mare d‘Erika Berenice Cueto Vázquez desapareguda el 12 de novembre del 2014 al port Vallarta Jalisco. A més, forma part del Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Defensa dels drets de les Dones (CLADEM); una més de les mares mexicanes que es reuneixen amb el Comitè de les Nacions Unides en contra de la desaparició forçada (CED).
Les col·lectivitats i organitzacions de la societat civil de Michoacán, Colima i Jalisco exigeixen a l’Estat Mexicà un escrutini per aturar la barbàrie que significa la desaparició de dones i nenes que, només a Jalisco, ocupa el tercer lloc de dones desaparegudes: un total de 2.382 dones desaparegudes que tenen entre 15 i 19 anys (el rang d’edat de més risc).
Puerto Vallarta és un dels municipis amb més desaparicions, després dels municipis que integren l’AMG (l’Àrea Metropolitana de Guadalajara), i molts casos poden relacionar-se amb el tràfic de persones.
Davant d’aquests casos de desaparició de dones hi ha el Protocol Alba però és poc efectiu. Tampoc la Llei General en matèria de desaparició i la Llei de Persones Desaparegudes de Jalisco estan actualitzades.
L’últim any, la Coordinació del Protocol Alba només ha difós 90 cèdules de les nou-centes vint-i-sis dones desaparegudes.Des de la creació del mecanisme l’any 2016 només el 2,09% de les desaparicions de nenes, adolescents i dones tenen una cèdula de difusió.
De les 1.274 dones pendents de ser localitzades, 25 són menors que tenen entre 0 i 4 anys; 10 són nenes de 5 a 9 anys i 58 són nenes que tenen entre 10 i 14 anys.És a dir, comptabilitzades, hi ha 93 nenes desaparegudes.En el rang d’edat de 15 a 19 anys hi ha dues-centes-cinquanta joves. És a dir, són les jovenetes les que es troben amb més risc en ser les que més desapareixen.
La majoria de les fitxes de cerca de dones no es publica ni difon de manera adequada. A més, no hi ha diagnòstics ni estratègies de cerca amb perspectiva de gènere.
Davant la desaparició de dones continuen mantenint-se diversos estereotips i prejudicis, els qualsrevictimitzen, i obstaculitzen i dilaten la recerca.
