Compartir

Manifest: LES TREBALLADORES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ ENS ESCOLTEM I ENS FEM ESCOLTAR!

Aquest 2022 segueix marcat per les conseqüències d’una pandèmia que ha aguditzat els desequilibris i agressions que portem anys denunciant les periodistes i comunicadores. Les professionals del sector volem tornar a trobar-nos, escoltar-nos i fer sentir la nostra veu.

Seguim reafirmant-nos en les nostres reivindicacions i exigim una nova organització a les empreses que situï les persones i la cura al centre, que procuri una conciliació efectiva, que apliqui polítiques de promoció personal amb perspectiva de gènere i de correcció i eliminació de la bretxa salarial, que apliqui esforços i recursos contra la violència i l’assetjament sexuals o per raó de gènere.

Reclamem que s’implementin les mesures previstes en els plans d’igualtat, i que, inclús les empreses que no hi estiguin obligades, prioritzin els plans i polítiques d’igualtat tot dedicant-hi recursos i implicació.

Avui tornem a ser aquí per denunciar les faltes de respecte, l’assetjament, els insults i les amenaces que rebem les periodistes i comunicadores pel fet de ser dones, una violència que es veu amplificada a les xarxes socials. Som aquí per deixar clar que no ens fareu callar. 

Seguim dempeus davant les precarietats

No hi ha dubte que la pandèmia ha colpejat doblement les dones treballadores: representem el 48% de la força de treball i som el 54% de les que han perdut la feina. Els ERTOS només han estat un pedaç que ha afectat majoritàriament les dones i moltes ens hem trobat al carrer, sense ingressos ni drets.

Han de millorar les condicions de “freelance” en què treballen moltes companyes. Cada cop més dones professionals es troben en el periple del treball precari, sense cap cobertura. A més, en jubilar-se, reben pensions més baixes com a resultat de les polítiques de precarietat que ens afecten particularment a les dones durant tota la vida laboral.

Prou criteris mercantilistes en la informació

La ultradreta continua present, llançant les seves ofensives contra les polítiques d’igualtat i de lluita contra la violència masclista. No ens arronsarem! Les dones comunicadores i periodistes lluitarem perquè es treballi amb rigor i perspectiva de gènere sobre les violències, tant als mitjans i com en la comunicació; tant a les empreses com entre els i les professionals.

Tanmateix el poc valor que s’està donant a la tasca periodística, tant des dels poders econòmics com des de la societat, creix proporcionalment a la poca qualitat que s’ofereix als continguts.
Les professionals diem Prou! a aquesta mercantilització i banalització de la informació, que només ens porta a més precarietat i desinformació.

PROU MASCLISME ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ!!
AQUÍ A CATALUNYA LES TREBALLADORES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ:

CLAMEM:
• Per una agenda informativa que inclogui les temàtiques, enfocaments i fonts expertes en igualtat de condicions de dones i homes. I no només això, rebutgem el binarisme i reivindiquem incorporar més veus diverses.
• Per reparar el dèficit de reconeixement que pateixen aquelles professionals o protagonistes que poden ser referents per al coneixement de la ciutadania. Formem part de la realitat i el seu relat també ens pertany.

EXIGIM:
• El trencament del sostre de vidre i la superació real de la bretxa salarial, amb penalització a les empreses que no compleixin. Mateixa feina, igual salari!!
• Que les empreses garanteixin espais lliures de violència; que la perspectiva de gènere en el tractament informatiu, així com en la representació i participació de les dones als mitjans, siguin exigides com a garantia d’ètica i deontologia professional.
• El compliment en totes les redaccions de tots els mitjans de comunicació de les recomanacions del tractament informatiu de les violències masclistes, per superar la revictimització i l’assetjament sexual de segon ordre.
• Que es compleixin els deures deontològics per eradicar el sexisme en els continguts informatius, així com en els d’entreteniment.
• Formació en perspectiva de gènere i de la diversitat a totes les plantilles de les empreses per aconseguir una millora substancial en el tractament informatiu de tots els àmbits. Però també, a les universitats de periodisme.
• Un compromís de les direccions editorials i executives per a implementar mesures de prevenció de les violències masclistes als equips professionals dels diversos mitjans, que garanteixin entorns de violència zero i de protecció a les víctimes.
• Responsabilitat a les direccions editorials i d’opinió en la publicació d’articles perquè deixin d’emetre opinions masclistes i estereotipades que només justifiquen més violències vers les dones.
• I també… MENYS mensplaining i MÉS mens-curing!!

PER TOTES! PER LES QUE JA NO HI SÓN I PER LES QUE VINDRAN!
SENSE FEMINISME NO HI HA PERIODISME!!

SIGNAT:
COMISSIÓ 8 DE MARÇ DEL SECTOR DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ DE CATALUNYA

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

0 lectures d’aquesta notícia

També et pot interessar