Dimarts 25 juny 2024

Dimarts 25 juny 2024

Compartir

Lydia Cacho: “L’esclavitud sexual és un producte de l’economia capitalista actual”

La periodista, escriptora feminista i activista a favor dels drets humans Lydia Cacho va començar la seva conferència llegint un text personal  per parlar de les seves pors i de com superar-les. Encara ha d’estar sempre alerta per “no perdre el cap”, en sentit literal, i diu que “espanta” el seu terror amb un somriure. Però tot plegat no és per fer broma; està amenaçada de mort a Mèxic per persones molt poderoses, vinculades al narcotràfic, el tràfic de dones i a la pornografia infantil. Tot i això, segueix tenint clar que la seva “missió” és seguir lluitant per la gent que pateix “esclavitud”.


Cacho ha estat la segona conferenciant per parlar sobre Drets Humans en el cicle de conferències “En comú”, organitzat pel CCCB. Ha aconseguit omplir la sala fins a vessar i ha emocionat l’auditori tot explicant les seves vivències i contestant des del cor a totes les preguntes que li plantejaven. Cal remarcar que cada vegada que li preguntaven sobre “Què fer?”, recomanava les Xarxes d’informació de la societat civil, i posava com a exemple  la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, a la que pertany des de la seva fundació a Mèxic ( i a la que pertany la XIDPIC.CAT-XIPVG, associació que edita La Independent).

La periodista de TV3 Sílvia Heras, que la va conèixer en un viatge que va fer a Mèxic el 2006, organitzat per la Plataforma de Dones Artistes per tal de conèixer la realitat dels feminicidis, l’ha presentat com un exemple d’extrema valentia, “en un país on exercir de periodista suposa un risc enorme des del 2000 fins ara, 70 periodistes han estat assassinats i assassinades i 13 segueixen desapareguts. Mèxic continua sent un dels països del món més perillosos per a la professió”. A continuació, Heras li va preguntar com va canviar la seva vida després de publicarLos diablos del En“, el seu primer treball d’investigació, amb el qual va aconseguir que importants polítics i mafiosos de Cancún, denunciats per ella amb noms i cognoms, fossin jutjats per la seva implicació en les xarxes de pederàstia i prostitució infantil. Per aquesta denúncia pública, Cacho va patir un segrest “policial” de més de 30 hores que li podia haver costat la vida, si no fos per la ràpida reacció de col·legues de CIMAC, de la Xarxa Internacional, i de diputades del parlament espanyol.(Veure documental Demonios del Eden)

 

 

 

 

Investigar i alhora ajudar les víctimes

Lydia Cacho fa temps que va deixar de dur una vida “normal”: viatja per diferents països del món i denuncia les violacions dels drets de les dones i nens i nenes, i als seus autors, tant al seu país com arreu. El seu darrer treball d’investigació està reflectit al seu llibreLes esclaves del poder“. Cinc anys viatjant per intentar entendre com estan organitzades les xarxes de trata de dones, nenes i nens. Persones que són comprades i venudes com mers objectes. I això passa a tota arreu:  Amèrica llatina, des de Mèxic, fins a Bolívia, així com a l’Índia, Xina, Tailàndia, Cambodja, i també a Alemanya, Anglaterra, i al nostre propi país.


Per a ella, la investigació periodística suposa estirar i estirar el fil de les històries personals,
i anar molt més enllà d’allò que expliquen les víctimes, a les quals intenta ajudar des d’un gran respecte a la seva situació. Va començar a investigar el tema de la pornografia infantil i del tràfic de nenes i nens, a través de conèixer els testimonis i vivències de víctimes, que explicaven els vincles de la seva situació amb persones de poder. ” És important entrevistar les víctimes sense re-victimitzar-les i sense morbositat afegida -comenta-, i tenir coneixements de lleis i de  psicologia”, i explica com es va emocionar en recordar a una de les primeres nenes víctimes de la prostitució infantil a les que va entrevistar i que li va demanar, mirant-la als ulls, que li prometés que el responsable d’aquests abusos mai pogués tornar a abusar d’altres nenes. Aquest testimoni la va marcar profundament, i allà va trobar el sentit del seu treball: explicar aquests testimonis perquè es puguin evitar abusos futurs a d’altres nens i nenes.


Lydia Cacho explica com la
seva infància la va marcar en la seva dedicació professional, ja que va créixer en una família de classe mitjana però amb una mare que la portava a ella i als seus germans a conèixer la situació de les persones més desfavorides. Això li va fer creure que ” no puc canviar res en el món si no penso que jo puc estar en el elloc de l’altre en qualsevol moment”. Ella els va fer veure que “la situació que tens és circumstancial però el que fas amb ella no”. 

 

El feminisme, opció de canvi per a dones i homes

 

 Ella es defineix primer de tot com a feminista i desprès com a reportera que escriu des de la seva posició feminista, que és una actitud política clara a favor de la igualtat de gènere i de la denúncia de les discriminacions. Això la va dur a treballar primer en el tema de la lluita contra la violència de gènere. Va explicar com durant 10 anys va estar al capdavant d’un refugi d’alta seguretat (que aquí és una casa d’acollida per a dones maltractades) i que al final van haver de tancar per falta de seguretat per a les dones que albergaven, moltes d’elles víctimes del crim organitzat. Per sort van poder enviar a la majoria de dones d’allí a d’altres països.

Llavors va començar amb la investigació del tema de la trata de persones, “els convido a mirar les últimes pàgines dels diaris -comenta- on hi ha els anuncis de contactes, allà veuran el que és la trata.  Les màfies estan darrere d’aquestes orientals afectuoses que s’ofereixen”. Cacho vol demostrar amb dades concretes com funciona la trata de persones i per això ha viatjat pel món per conèixer la realitat d’aquest negoci, un treball d’investigació que encara continua després de publicar  “Esclavas del poder“. Cacho ha comprovat que amb la legalització de la prostitució en diversos països, la trata no desapareix. Les màfies tenen llavors 2 negocis, el legal i l’il·legal, i les xarxes de corrupció policial encara hi són. “El que no canvia és el perfil dels esclaus i esclaves, que cada vegada són més joves”. Ha destacat que Espanya, on també ha investigat, ocupa el tercer lloc en el consum de prostitució al món.

Cacho creu que, per tal d’eradicar el tràfic, és bàsic analitzar perquè un home es converteix en client de la prostitució. Analitza com els joves consumeixen cada vegada més pornografia a Internet (que també és un negoci de les màfies que hi ha darrere de la trata de persones), i com construeixen així la seva visió del que són les relacions sexuals: “pensen que el sexe és això, una relació d’algú que té el poder amb una altra persona que es sotmet. A més, aquesta pornografia és cada vegada més violenta, sobretot la dirigida a joves homosexuals” (Veure video sobre com actua la pornografia infantil).


S’ha d’educar en un altre tipus de relacions i d’erotisme

Segons la periodista mexicana, cal defensar un altre tipus d’educació i denunciar la “hiper-sexualització” de les dones, joves i nens a la societat. És en aquest context on un noi o una noia d’avui en dia construeixen la seva sexualitat, la seva intimitat, la seva identitat, molt influïts per la pornografia que inunda la xarxa. “La pornografia hiper-violenta juvenil i infantil és aquí per quedar-se des de la llibertat de difusió a Internet” pronostica Cacho.  Així, els dos negocis, el de la pornografia i el de la trata, estan relacionats i es retroalimenten. “També cal qüestionar el que jo anomeno la “pornotopía“, que defensa que, com l’economia no ens dóna solucions, és acceptable esdevenir objectes sexuals de tercers per poder sobreviure”. Segons ella, cal preguntar-se: “què faig jo davant això? què significa l’erotisme, la intimitat per a nosaltres?, i per als nostres joves? “La solució és replantejar l’educació dels nostres nens i nenes i de la joventut, veure com es construeix la intimitat i el contacte amb l’altre.”-explica, – i sobretot cal exigir als governs que donin solucions reals a les persones prostituïdes”.

Finalment, i com  a periodista que és, Cacho critica el tractament periodístic de la trata de persones i la prostitució, “ja que alguns mitjans, per exemple, mostren a les víctimes d’un “rescat”, (que en realitat són espectaculars batudes per glòria de la policia, dirigides contra les dones) i no es vigila que es reprodueixin els seus rostres, per tant es vulneren els seus drets”.

Lydia Cacho ha estat guardonada amb diferents premis entre els quals destaquem el Premi Olof Palme 2011, el Premi Mundial UNESCO Guillermo Cano de Llibertat de Premsa, el Premi Human Rights Watch, el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió i el Premi de la Unió de Periodistes de València. Veure el seu historial de premis i publicacions al seu bloc.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Julia López

Julia López

Periodista, amb més 40 anys d’experiència en el món de la comunicació i com a redactora de mitjans. Co-fundadora i coordinadora de l’Associació Món Comunicació (AMC).
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya i Equador centraran esforços en la integració de segones i terceres generacions

Amb 73.000 persones de l’Equador empadronades a gener de 2011, representen el 6 % del...

Estat espanyol: Informe a l’ONU de la Plataforma CEDAW SOMBRA ESPAÑA 2014 / La independent / Notícies gènere

Es presenta un informe davant l’ONU que evidencia el retrocés de l’equitat de gènere...

La Nova economia cubana no afavoreix a les dones

Les dones cubanes, malgrat tenir un alt nivell educacional i ser la majoria de...