Al desembre va ser lliurat el Premi Nobel de la Pau 2018 atorgat a l’activista iraquí d’origen yazidí Nadia Murad, de 25 anys, ex-esclava del grup jihadista Estat Islàmic, i a Denis Mukwege, ginecòleg que cura a dones violades a la República Democràtica del Congo (RDC).
A més, van ser guanyadors del Premi Sajàrov que concedeix el Parlament Europeu. El Comitè noruec els ha concedit el guardó per la labor dels dos en la lluita contra la violència sexual.
El Premi Nobel de la Pau és l’únic dels Nobel que no s’atorga ni entrega a Estocolm. Es lliura a Oslo, per desitg exprés d’Alfred Nobel, creador dels premis, ja que a la seva época Noruega formava part del Regne de Suècia.
Els dos premiats compartiràn els 9 milions de corones noruegues (970.000 euros; 1,02 milions de dòlars) amb que està dotat el Premi, de la mateixa manera que la resta dels Nobel.
A l’ edició d’aquest any s’hi havien presentat 331 candidatures, la segona xifra més alta de la història desprès de l’edició de 2016. Dels 331 aspirants, 216 corresponien a persones, mentre que les 115 restants eren de grups o organitzacions, segons el Comitè.
Nadia Murad (Foto: wikipedia).
Nadia Murad
Nadia Murad Basee Taha (1993) és una activista de drets humans iraquí d’ascendència kurdayazidí, ambaixadora de bona voluntat de l’ONU per la Dignitat dels Supervivents de Trata de Persones des de setembre de 2016. Milita perque les persecucions comeses contra les i els yazidíes siguin considerades un genocidi.
“Els jihadistes varen voler robar-nos el nostre honor però varen perdre el seu”, va afirmà devant de les i dels eurodiputats quan va ser anomenada ambaixadora de bona voluntat de l’ONU. Com part del seu rol d’ambaixadora, Murad participa en iniciatives de recolçament global i local per concienciar sobre la trata de persones i persones refugiades. Nadia s’ha mantingut propera a les comunitats de persones refugiades i supervivents, escoltant a testimonis de víctimes de trata i genocidi. La seva misió està patrocinada i recolçada per Yazda, la organització global yazidí.
Presonera i esclava sexual de l’Estat Islàmic
La familia de Murad pertanyia a la minoria ètnica religiosa yazidí i eren grangers. El 2014, Nadia tenía 19 anys, era una estudiant que vivia al poble de Kojo a Sinjar, al nort d’Irak, quan el 3 d’ agost d’aquell any varen aribar los soldats de l’Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès). Van assassinar a 600 persones – incloent a sis dels germans i germanastres de Nadia – i varen prendre com esclaves a les dones mes joves. Aquell any, ella va ser una de les més de 6.700 dones yazidí fetes presoneres per l’Estat Islàmic a Irak.
Va ser retinguda com esclava a la ciutat de Mosul, colpejada, cremada amb cigarrets i violada. Incapaç de suportar tantes violacions va decidir escapar un día en què el seu captor no la va tancar amb clau. Gràcies a la ajuda d’una familia musulmana de Mosul, Nadia va obtindre documents d’identitat que li varen permetre arribar a un campament de persones refugiades al Kurdistán. Allà va contactar amb una organització d’ajuda a yazidíes que li va permetre reunir-se amb la seva germana a Alemanya.
El febrer de 2015, va donar el seu primer testimoni a reporters del diari belga ‘La Libre Belgique’ mentre romania al campament Rwanga, vivint en un contenidor. Al 2015, va ser una de les 1.000 dones i infants que es varen beneficiar d’un programa de persones refugiades del Govern de Baden-Württemberg, a Alemanya, que es va convertir en la seva nova llar.
Denuncia de la trata de persones humanes
El 16 de desembre de 2015, Murad va informar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre la trata i el conflicte, fou la primera vegada que el Consell era informat sobre la trata de persones.
És posseïdora del Premi Vaclav Havel de Drets Humans del Consell d’Europa (2016) i del Premi Sájarov a la Llibertat de Conciència (2016).
Nadia Murad, de la mateixa manera que la seva amiga Lamiya Aji Bashar, amb la que va guanyar el Premi Sájarov del Parlament Europeu al 2016, recorda sense defallir que més de 3.000 yazidíes segueixen desaparegudes i que probablement estiguin encara en cautiveri.
“El primer que varen fer va ser forçar-nos a convertir-nos a l’Islam. Desprès varen fer el que varen voler”, va explicar Nadia a la AFP (Agence France-Presse) el 2016. Igual que milers d’altres yazidíes, va ser obligada a ‘casar-se’ amb un jihadista que la colpejava, va explicar en un commovedor discurs devant el Consell de Seguretat de l’ONU a Nueva York.
El 3 de maig de 2017, es va reunir amb el Papa Francesc i l’ arquebisbe Gallagher a la Ciutat del Vaticà. Durant la reunió va demanar ajuda per les yazidíes que segueixen en situació de cautiveri per l’ISIS, va reconèixer el recolçament del Vaticà a les minories i va discutir la possibilitat d’una regió autònoma per les minories a Irak. Va destacar la situació actual i els desafiaments als que s’enfronten les minories religioses a Irak i Siria, particularment de les víctimes i les persones internament desplaçades, així com de les persones migrades.
La seva memòria, ‘Jo seré la última: Història del meu cautiveri i la meva lluita contra l’Estat Islàmic’, va ser publicada per Crown Publishing Group el 7 de novembre de 2017. És fundadora de la ‘Iniciativa Nadia’, una organització dedicada a ajudar a dones, nens i nenes víctimes de genocidi, crims de guerra i trata de persones que dóna suport per reconstruir les seves vides i comunitats.
“No em va ser fàcil parlar del que em va passar perque no és fàcil, especialment per les dones al Pròxim Orient, dir que varem ser esclaves sexuals”, va destacar al conèixer que li havien concedit el Premi.
“Nadia Murad és la testimoni que parla dels abusos comesos contra ella i altres. Ella ha demostrat un valor extraordinari en explicar els seus propis sufriments i parlar en nom d’altres víctimes”, ha declarat el Comitè que atorga el guardó.
Denis Mukwege (Foto: facebook).
Denis Mukwege
El metge Denis Mukwege, de 63 anys, ha passat gran part de la seva vida ajudant a les víctimes de violència sexual a la República Democràtica del Congo. El 1999 va fundar, gràcies al suport de les organitzacions d’ajuda internacional, l’hospital de Panzi, a la ciutat de Bukavu, a l’est del país.
Com cirurgià en cap d’aquest centre, ell i el seu equip han intervingut a desenes de milers de dones violades i víctimes de l’ablació. “El metge Mukwege ha condemnat repetidament la impunitat per violacions masives i ha criticat al Gobern congolès i a altres països per no fer prou per parar l’us de la violència sexual contra les dones com estratègia i arma de guerra”, ha manifestat el Comitè norueg.
A l’octubre de 2012 va patir un atemptat en el que va morir un dels seus col·laboradors, just un mes desprès d’haver donat un discurs a l’ONU en el que demanava a la organització una “condemna unànime” contra els grups rebels “responsables d’actes de violència sexual”. Segons el diari local ‘Actualité’ Mukwege va dir al saber que li havien concedit el Nobel de la Pau: “Accepto aquest Premi per vosaltres. Això demostra que vosoltres ja heu estat reconegudes. Aquest Premi no tindria sentit si no es reconegués la lluita de la dona”.
“Aquest Nobel suposa un reconeixament del patiment i de la falta d’una reparació justa per les dones víctimes de violacions i de violència sexual a tots els països del món i a tots els continents”, va afegir el cirurgià.
‘L’home que repara dones’ (títul d’un documental en el seu honor) narra que estava en plena operació quan li va arribar la noticia del Nobel. El seu hospital ha tractat a unes 50.000 víctimes de violacions, entre dones, nens, nenes i fins i tot nadons, en dos desenis. Per aquest metge, les violències sexuals són “armes de destrucció massiva”.
