L’Associació de Periodistes de Catalunya (ADPC) ha celebrat aquesta nova edició dels Premis de Comunicació No Sexista.
Premis que pretenen promoure i recompensar els mitjans, les institucions i els professionals que amb el seu treball diari ajuden a construir una comunicació sense desviacions sexistes.
La ADCP porta vint anys lluitant per un periodisme no sexista que visibilitzi els sabers de les dones, que rescati de l’oblit referent femenins en tots els àmbits, que informi sense estereotips de la violència sexista, i que situï les accions de les dones a l’agenda comunicativa. L’Associació lluita per un periodisme rigorós amb perspectiva de gènere i contra la precarietat laboral.
La ADPC es va formar el juny de 1992, sent la primera associació de dones periodistes de l’Estat espanyol. Avui compta amb 200 associades, professionals dels mitjans de comunicació que mitjançant taules rodones, investigacions i publicacions treballa perquè els mitjans ofereixin una imatge digna i respectuosa de les dones, per la seva representació equitativa en els mitjans, tant en les notícies com en la veu de les expertes, així com aconseguir la igualtat professional i l’accés als llocs de decisió.
Benvinguda
Amb el lema d’aquesta any de l’ADPC: ‘Contra les violència contra les dones’, començà l’acte de lliurament de Premis, en què s’ha recordat a les periodistes desaparegudes: Pepa Badell Serra, Sara Masó i Maristany i Montserrat Minnobis, fundadora de l’ADPC i de la qual en va ser directora durant deu anys.
Marta Corcoll, presidenta de l’Associació, digué que es pregunten cada any; “Quan no caldrà lliurar aquests Premis? Portem sis anys donant-los i encara són necessaris”.
Segons Corcoll: “Cal continuar lluitant per informar amb perspectiva feminista, incorporar el feminisme en totes les informacions, eradicar estereotips, i dignificar la professió a nivell laboral. Ens alegrem de l’onada feminista i esperem que no decaigui”.
“Hem d’estar atentes, tenir més referents femenins com a fonts d’informació, més dones opinant, fomentar informacions no estereotipades sobre violències masclistes. Ni un pas enrere en visibilitzar i hem de reclamar que el tema feminista estigui sempre en l’agenda periodística”, afegí Corcoll.
Titulars
A continuació 4 integrants de l’Associació donaren, cadascuna d’elles, un titular. Esther Molas: “Lluitem perquè el tant per cent de dones en l’àrea de direcció augmenti”.
Mavi Carrasco: “Des de 2006 vam analitzar com els mitjans informen sobre la violència masclista i la conclusió és que encara surten informacions amb molts estereotips.
Montserrat Puig: “No volem violència contra les periodistes que treballen als carrers ni discriminació en cobrir notícies”.
Carmela Planell i Lluís reinvidicà el cognom de les mares i que “el periodisme de comarques sigui inclusiu i no sexista. Ha de tenir en compte la importància de la proximitat i ha de ser un periodisme que no passi per alt el feminisme”, digué.
Joana Uribe, posà en relleu com la professió periodística s’ha transformat molt amb les noves tecnologies, especialment amb Internet. “Però no hem d’oblidar l’essència de l’periodisme, fer-ho amb informacions contrastades. Apostem per un periodisme digne en el qual apareguin de forma diferent les dones “.
Premi Margarita Rivière
El ‘V Premi Margarita Rivière a l’Rigor Periodístic amb Visió de Gènere’, creat en memòria de la periodista Margarita Rivière Martí (Barcelona, 1944-2015), fou per la fotoperiodista Pilar Aymerich.
Els membres de jurat: Neus Bonet, degana de al Col·legi de Periodistes de Catalunya; Mavi Carrasco, vicepresidenta de l’ADPC; Jorge de Cominges, vidu de Margarita Rivière; els i les periodistes Josep Cuní, Teresa Rubio, Lluís Bassets, Maria Eugènia Ibáñez, Soledad Gallego Díaz, Milagros Pérez Oliva i Olga Viza, volgueren reconèixer la seva feina d’excel·lència periodística, el seu rigor, indipendencia i visió de gènere.
Pilar Aymerich va estudiar art dramàtic i després es va dedicar als mitjans audiovisuals. Té més de vint llibres publicats i ha exposat els seus treballs fotogràfics arreu del món. Ha col·laborat amb Montserrat Roig i ha participat en obres sobre Federica Montseny, Mercè Rodoreda, Caterina Albert o Maria Aurèlia Capmany.
“Amb la fotografia, des de l’inici, he pensat que la meva mirada era des d’un punt de vista de dona amb una forta ètica professional. Estic molt orgullosa d’aquest treball. Però estic molt enfadada, als meus 75 anys, mai hagués imaginat que veuria a 52 feixistes al Congrés “, explicà la fotògrafa.
“En aquests moments les periodistes i fotoperiodistes tenim el deure de defensar els drets conquerits durant aquests anys de lluita. Vaig fotografiar els anys de transició a Catalunya i els inicis dels anys 70. Ni un pas enrere. Em trobareu als carrers mentre el meu cos aguanti per mostrar la lluita de les dones per la llibertat”.
Premis de Comunicació No Sexista 2019
Trajectòria Professional, Anàlisi Violència Masclista
El Premi a la Trajectòria Professional fou per a la periodista i historiadora Maria Dolors Genovès, directora de documentals a TV3.
“Fa anys que vaig escollir aquest ofici que m’ha portat a fer entrevistes a grans personatges de la història com Desmond Tutu, a Josep Fontana o a Montserrat Gibernau. M’hauria agradat trobar-me amb la filòsofa i pensadora Hannah Arendt, però va morir el 1975. Em sap molt greu que els mitjans estiguin en mans de la banca, de l’establishment i de govern. Tenim la llei mordassa, les periodistes són vetades i assetjades als carrers de Catalunya, el col·lectiu pateix precarietat laboral … Bé, una cosa positiva: a Barcelona hi ha dos diaris generalistes dirigits per dones. Hem de ser més combatives i fer pinya com fan les jugadores de futbol amb el seu conveni”, llegí la filla de la premiada en no poder-ho fer ella mateixa.
El Premi per analitzar i informar de la conjuntura i les conseqüències de la violència masclista, fou per Magda Bandera, periodista i directora de ‘La Marea’. També és impulsora de la investigació periodística i seguiment sobre femicidis #PorTodas, i de la revista Climàtica, especialitzada en la crisi climàtica.
Referents Femenins en el Món Digital, Teoria feminista i ciutadania
El Premi per a un programa de ràdio que divulga referents femenins de el món digital, científic i tecnològic, s’ha lliurat a al programa ‘Popap’ de Catalunya Ràdio.
La directora i presentadora de ‘Popap’, Mariola Dinarès, periodista, comunicadora i experta en xarxes socials, posa de manifest que tot l’equip és totalment femení. “Volem visibilitzar les dones expertes en el món digital, especialment a Ada Lovelace (1815-1852), la primera dona programadora”, explica Dinarès.
El Premi per acostar la teoria feminista a la ciutadania, recaigué en la ‘Universitat d’estiu de les dones’ (UED), que va néixer el 2008 a partir d’una iniciativa de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB), a través de l’oficina ‘Projectes Institucionals – Els Juliols’.
Des de la UED s’està fent una important contribució al feminisme, a la formació i a la igualtat de gènere. Els cursos estan oberts a totes les dones encara que no tinguin formació universitària. Actualment ja s’està preparant la 13 edició. Pels seus cursos, conferències i activitats paral·leles, hi han passat més de 12.000 dones, moltes de les quals era la primera vegada que entraven en una universitat.
“Volem aconseguir una societat més igualitària, més feminista. Les dones han estat les oblidades de la història, en la cultura, en les arts i en els mitjans. A la UED hem parlat de totes les formes de violència i hem recordat a les que ja no es troben entre nosaltres. Hem d’estar unides per defensar les dones i per acabar amb el patriarcat. Creiem que la unitat ho pot tot”, digué la representant de la UED.
Informacions feministes en clau d’humor, Opinió amb perspectiva de gènere
El Premi per informacions d’actualitat en clau d’humor i visió feminista, s’ atorgá a la periodista Natza Farré. La periodista és guionista del programa d’humor ‘La Competència’ de RAC1, dirigit per Òscar Dalmau i Òscar Andreu.
“Quan ens violen, és culpa nostra i ens jutgen; quan ens maten, som només xifres; quan busquem feina, ens ofereixen els sou més baixos; quan parlem, ens donen lliçons; quan anem pel carrer ens insulta. És un miracle que conservem el sentit de l’humor. I mentre ho conservem, ens diem que quan ens violen, som les víctimes; quan busquem feina, volem cobrar el mateix que els homes; quan anem pel carrer, no cal que ens diguin res; i ‘quan en maten a una, ens maten a totes !! “, digué Farré.
El Premi per una opinió en perspectiva de gènere de forma continuada i en premsa generalista, fou per a l’escriptora, periodista i columnista d’El Periódico de Catalunya, Emma Riverola.
“Ara hi ha moltíssimes dones que s’han incorporat a la informació de tecnologia, ciència i economia. Les nenes d’ara estan creixent creient que l’opinió de les dones és tan bona o tan dolenta com la dels homes”, manifestà la premiada.
Periodisme de proximitat, Espai televisiu d’entrevistes
El Premi per un periodisme de proximitat que visiviliza a les dones ha recaigut en el monogràfic ‘En mans de dones’ ( ‘En mans de dones’), publicat a ‘Fet a Tarragona’, una revista bimensual en paper i digital que va néixer el 2013. el seu director Ricard Lahoz, recollí el Premi. El monogràfic fa visibles 50 dones tarragonines de diferents àmbits i completament anònimes.
El Premi per a un espai televisiu d’entrevistes que fa visibles les dones en la seva múltiples facetes fou per a ‘Dona havia de ser’, presentat per Sandra Sabatés i dirigit per Carmen Aguilera, que es presenta dins el programa ‘Intermedio’ de la Sexta. Aquest programa es va posar en marxa fa dos anys amb l’objectiu de buscar referents femenins i que els seus testimonis ajudin a construir una societat més igualitària.
Qualitat en la investigació, Promoció de l’esport femení
El Premi per a la qualitat en la recerca acadèmica enfocada als estudis de gènere ia la sexualitat s’ha donat a Marta Segarra, catedràtica de Literatura Francesa i d’Estudis de Gènere a la UB i directora d’investigació al Laboratori d’Études de Gènere et de Sexualité-LEGS, de Centre National de la Recherche Scientifique francès.
“La visió de gènere avui en dia és un tema prioritari en el món de la investigació. No és una onada, sinó que ha arribat per quedar-se al món de la investigació. El que veiem en el nostre màster és que els nostres alumnes ja tenen una consciència feminista. Ser feminista vol dir també ser solidari amb la lluita antiracista, contra el capitalisme salvatge que destrueix el Planeta, contra l’homofòbia … són una sèrie de lluites que no es poden separar del feminisme”, declarà la investigadora.
El Premi per ser una pionera en la promoció de l’esport femení a la televisió, fou per a María Escario, periodista de RTVE. Escario ha estat una de les dones pioneres en la informació esportiva a RTVE,
“El meu suport a totes les dones que decideixen ser periodistes esportives. És fonamental que una nena vegi que hi ha dones que es dediquen a l’tennis, a el bàsquet, a el futbol … Quan vam arribar a RTVE l’equip que dirigeix ??Rosa María Mateo, la mitjana era d’un 23% de dones, ara és d’un 33%, mai hi havia hagut dones en l’alta direcció, ara, dels set càrrecs que el conformen, 4 són responsabilitat de dones. També hem creat editores d’igualtat i estem treballant en un projecte anomenat ’50 50 ‘, copiat de la BBC “, explicà la premiada.
Violència a les xarxes socials
Finalment el toc d’atenció ha estat per als violents de les xarxes socials. Lourdes Muñoz, enginyera informàtica i presidenta de ‘Dones en Xarxa’, comenta que si és veritat que a les xarxes hi ha violència i espais en què es ridiculitza a les dones, Internet és una gran oportunitat per a elles: continguts realitzats per dones i dirigits per dones. “Sense igualtat en tecnologia, no tenim igualtat”, sentencià.
El guardó que es lliurà a les premiades és una fotografia de la fotoperiodista Natàlia Sancha realitzada a Mehin, desert de Síria el 2015.
L’acte de lliurament dels ‘Premis de Comunicació No Sexista 2019’ finalitzà amb un sorteig de productes proporcionats pels espònsors i per un aperitiu compartit per les premiades, familiars, amistats, professionals de la informació i les associades de l’ADPC.
