Escrit per Sara Mas, SemLac / La Independent
Part de la història de diverses dones cubanes que han prestat servei en l’àmbit de les relacions exteriors es troba en el llibre Mujeres en diplomacia. Pioneres, presentat el 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, a la seu del Ministeri de relacions Exteriors (Minrex).
El volum en format digital és resultat del treball conjunt del Centro de Gestión Documental del Minrex, que va fer la compilació, i el segell Ruth Casa Editorial, que va tenir a càrrec l’edició de l’obra.
A més de ser un homenatge a les fundadores, també és una gran oportunitat per accedir a part del patrimoni documental de la institució, difondre coneixement i donar a conèixer la veritat històrica, va precisar Saylín Sánchez Portero, directora del seu Centre de Gestió Documental.
La compilació recull informació, fotos i documents relatius a la tasca de 18 dones vinculades al servei exterior cubà i la selecció va tenir en compte un grup de pioneres que van ocupar llocs decisius al Minrex, creat després del 1959, va afegir Sánchez Portero durant la presentació del volum.
“Unes van entrar directament en càrrecs que requerien rangs diplomàtics, altres com a personal administratiu o de serveis, però totes van contribuir, destacadament, al compliment dels objectius de la política exterior cubana”, subratlla al pròleg l’ambaixadora Isabel Allende Karam, que va ser la primera viceministra de Relacions Exteriors de Cuba i l’única fins ara que ha estat rectora de la seva acadèmia diplomàtica.
Tot i que Allende Karam assenyala que no hi va haver cap travessa que impedís l’entrada al Minrex de les dones, també reconeix que la seva presència era menor respecte als homes en el servei extern, com a resultat del context social. “Va costar eliminar el masclisme entronitzat en la mentalitat i idiosincràsia cubanes. La dona al Minrex també ho va patir”, apunta l’ambaixadora al pròleg.
“Això i altres circumstàncies, entre elles els prejudicis que encara avui perviuen en alguns, van influir en decisions relacionades amb la dona al Minrex. No n’hi ha constància, però el cert és que en un moment determinat es va afavorir l’entrada d’homes a la carrera de Relacions Internacionals per sobre de dones”, afegeix, de manera que “les dones van demorar més a accedir a càrrecs de direcció al Servei Extern”.
El text recull informació tant dels que es van destacar al servei extern com de dones que van complir importants missions a Cuba.
L’exemplar obre amb la figura de Celia Sánchez Manduley, que “compleix la doble condició d’haver estat l’arxivera natural de la història de Cuba i la lluita insurreccional i, alhora, haver tingut un paper significatiu als actes protocol·lars vinculats a la diplomàcia”, va comentar Sánchez Portero.
S’hi inclouen també Alba Griñán Núñez, la primera dona ambaixadora de Cuba que va exercir aquest lloc a Gran Bretanya; Ana María González Suárez, també destacada a diversos països i primera dona a ocupar aquesta plaça a Sri Lanka, el 1975; Marta Jiménez Martínez, que va assumir diverses responsabilitats a Dinamarca, Nova York i va ser la primera cubana ambaixadora a Suïssa, el 1979; i Mery Flórez, primera ambaixadora alterna de Cuba a les Nacions Unides, entre d’altres.
Al text hi ha informació, igualment, sobre Sonia Díaz Yera, que va ser cap de la Divisió de Documentació del Departament d’Organismes Internacionals, especialista en temes asiàtics i va obrir l’ambaixada de Cuba a Manila, Filipines, a la dècada del setanta; ambaixadora, a més, a Índia, Nepal, Bangla Desh, els Països Baixos i Hongria.
Entre les pioneres figuren a més els que, sense haver estat ambaixadores, van treballar al servei intern, com Siomara Lancís, primera directora administrativa del Minrex; Gladys Veloso, durant molts anys directora de personal; Amalia Javier, que va estar al capdavant de la direcció econòmica; i Olga Miranda Bravo, fundadora de la direcció jurídica.
A les tasques d’informació i anàlisi destaquen María Villar Buceta, Asunción Díaz Cuervo, Maruja Iglesias i Ángela Grau Imperatori; com a caps de despatx, Lourdes Urrutia i Amelia Muñoz; Olga Finlay i Sonia Linares al Departament de Tractats; i Ondina Matheu Orihuelas al de Passaports, en la confecció del qual va tenir-hi un paper clau Virginia Muñoz.
“Avui les dones continuen sent un pilar per al Ministeri, tenim més caps de missió, més cònsols i més noies que nois a l’Institut de Relacions Internacionals (ISRI). S’ha avançat molt i s’avançarà encara més”, assegura Allende al pròleg.
Dones en diplomàcia. Pioneres és un important document de consulta i informació, va assenyalar durant la presentació Martha Ferriol Marchena, directora de Gestió Documental i Arxius del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient.
Per a Carlos Tablada, director general de Ruth Casa Editorial, és un valuós resultat del Centre de Gestió Documental del Minrex; un equip eficient, professional i entusiasta per donar a conèixer tresors de diverses generacions que han cuidat i augmentat en silenci, va assenyalar.
“Les que surten en aquest llibre són dones que han fet història a la diplomàcia revolucionària, són exemple per a nosaltres i sustenten el que fem”, va resumir la viceministra d’Exteriors Anayansi Rodríguez Camen.
