Escrit per Elda Montiel. SemMexic / La Independent
La violència en línia és la més comuna per atacar dones periodistes a Mèxic.
Al Dia de la Llibertat de Premsa les instàncies de les Nacions Unides insten a frenar la violència contra les periodistes per ser dones amb veu pública que busquen silenciar-les amb discursos d’odi, notícies falses, hackeigs i que fins i tot va més enllà del digital fins a témer per la seva integritat física.
Les periodistes que informen sobre les protestes i com les autoritats hi responen, com les del 8 de març, s’enfronten a condicions perilloses i difícils ja que s’exposen a patir agressions de la policia i d’altres persones alienes.
Dades recollides per Artículo19, -organisme que defensa la llibertat d’expressió-, el primer semestre del 2022, dels 30 casos documentats en relació amb la cobertura del #8 de març, nou estan relacionats amb la marxa, el més perillós és que les autoritats són les que exerceixen major agressió física, cinc dones i dos homes van ser víctimes d’aquest atac.
La violència en línia preocupa, ja que el primer semestre del 2022 del total de les agressions registrades 331, 105 van passar en l’àmbit digital, cosa que representa el 31.72%, i 26 casos són d’atacs contra dones i 3 són de connotació sexual. Aquesta informació és rellevant, ja que evidencia que la violència en línia és una forma cada cop més comuna d’atacar les dones periodistes a Mèxic.
Les que cobreixen temes com la política, el dret, l’economia, l’esport, els drets de les dones i les diversitats, el gènere i el feminisme corren un risc especial de ser víctimes de violència de gènere, especialment en línia. Aquestes violències i discursos d’odi, que impacten en el seu dia a dia, busquen silenciar-les, alerten els organismes de les Nacions Unides com ONU Dones, UNFPA, UNESCO i UNICEF, cosa que afecta l’exercici de la llibertat d’expressió i afecten la qualitat de les democràcies .
L’article 19 de la Declaració dels Drets Humans garanteix que tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Segons estudis recents d’ONU Dones i UNESCO, que inclouen entrevistes amb periodistes de més de 100 països, la majoria de les entrevistades van rebre atacs en línia per l’activitat periodística, els activismes i la condició de dona.
D’acord amb els estudis, els atacs són sistemàtics mitjançant discursos d’odi, missatges violents, masclistes, misògins i racistes; són víctimes de notícies falses; els seus perfils són vigilats. Van sofrir intents d’hackeig, alguns reeixits, i més de la meitat; va experimentar violències al món offline, que lluny de circumscriure’s al pla virtual, és real i concreta. L’amenaça de dany físic que reben més són la de violació i mort, i gairebé totes temen per la seva integritat física.
Segons les dades dels estudis, com a conseqüència de les agressions el 80% omet opinar sobre determinats temes en xarxes i el 40% s’autocensura. A més, una quarta part de les dones víctimes de violència acaba perdent la feina o no renova el contracte i la meitat té por de perdre’l. Les consultes revelen, així mateix, casos en què les professionals es van retirar de l’activitat periodística i, als més extrems, en els quals la violència digital va resultar la causa principal del seu exili.
És tasca de totes i tots assegurar una democràcia igualitària i de qualitat, per la qual cosa la llibertat de premsa, la seguretat de les periodistes per desenvolupar la seva tasca amb integritat i el dret de la població a l’accés a la informació veraç ha d’ocupar un lloc central. Aquest 7 de juny les organitzacions de les Nacions Unides, UNICEF, UNFPA, UNESCO, ONU Dones, insten a frenar les violències contra les dones que utilitzen la seva visibilitat pública a favor dels Drets Humans.
El març d’aquest any Artículo 19 va rebutjar les agressions comeses en contra de quatre dones periodistes en el marc de les mobilitzacions del 8M, dia internacional de la dona, als estats de Puebla, Nuevo León i Guanajuato.
El 10 de març de 2023, les periodistes Natalie Hoyos López i Michelle Hoyos López, reportera i reportera gràfica respectivament, del mitjà “Enlace Noticias”, així com a tres activistes i un home, van ser víctimes d’una detenció arbitrària i tractes degradants, cruels i inhumans per part de la policia municipal d’Izúcar de Matamoros, Puebla. Quan van deixar una activista al seu domicili van ser detinguts per 5 elements de la policia municipal d’Izúcar de Matamoros, 2 patrulles i dues moto patrulles amb un total de 18 elements per ordres de la presidenta municipal Irene Olea Torres. Les dues periodistes van ser humiliades, copejades i agredides sexualment per una dona policia. Incomunicades durant quatre hores i alliberades després de pagar una multa de 1.900 pesos per suposadament embrutar els carrers.
El 8 de març del 2023 la periodista Chantal Flores va assistir a la marxa que es va dur a terme al Centre de Monterrey i que acabaria a l’esplanada dels herois davant del Palau de Govern per cobrir el procés de la mobilització. Va patir amenaces quan feia la cobertura, primer la va seguir una policia dona i en entrevistar un policia, aquest li va dir que es retirés o sortiria ferida.
A Mèxic assassinen periodistes més que en un país en guerra
D’acord amb Reporters sense Frontera (RSF), destaca que Mèxic és el país, que no està en guerra, més perillós del món, amb 13 periodistes assassinats vinculats directament amb la seva professió.
Va ressaltar que els mecanismes de protecció a periodistes “han deixat palesa les seves limitacions” com en el cas de la periodista Lourdes Maldonado López, beneficiària d’aquesta mesura de protecció que va ser assassinada davant de casa seva el 13 de gener del 2022.
Mentre en recomptes periodístics el novembre del 2022 referien 17 periodistes assassinats tres dones. Baixa Califòrnia encapçala la llista dels estats on s’ha silenciat la veu de les i els comunicadors, el segueix amb quatre casos Veracruz i amb dos casos cadascun Michoacán i Sonora.
Al mes de desembre, després d’un atac armat contra el periodista Ciro Gómez Leyva, més de 170 periodistes mexicans van exigir al president Andrés Manuel López Obrador que cessi la fustigació i les expressions d’odi contra periodistes crítics.
Aquest 7 de juny es va commemora el Dia de la Llibertat d’Expressió, el qual té origen el 1951 sota la instauració del president Miguel Alemán Valdés, que va assegurar buscar acabar amb la persecució en contra de periodistes i defensors dels drets humans, cosa que transcendiria en una democràcia mexicana més robusta.
Cinc periodistes assassinats des de començament de l’any
Durant aquest 2023, cinc periodistes mexicans han estat assassinats en territori nacional. Aurelio Ramírez Hernández, el 23 de maig passat, va rebre els trets a l’interior del seu vehicle a la ciutat de Tehuacán, Puebla. Era un periodista amb més de 30 anys de trajectòria, actualment col·laborava en un programa de ràdio en aspectes de violacions de drets humans i presumptes irregularitats a l’exercici de la funció pública. Ramírez Hernández va ser funcionari al govern municipal de Tehuacán.
Carlos Acosta, periodista d’economia va ser trobat sense vida el 4 de març a un hotel de l’alcaldia Benito Juárez a la Ciutat de Mèxic, que va ser assassinat als 65 anys.
Ramiro Araujo Ochoa va ser assassinat per dos adolescents de 17 i 16 anys, que el van apunyalar mentre cobria el Carnaval d’Ensenada.
Abisai Pérez Romero, periodista de la Ciutat de Mèxic va ser trobat sense vida el 14 de febrer passat a Tula, Hidalgo, i havia estat reportat com a desaparegut des de dos dies abans.
Gerardo Torres Rentería va ser assassinat a casa seva a Acapulco en entrar subjectes armats al seu domicili i disparar-li aquest 11 de maig.
A aquestes morts lamentables s’hi sumen els 17 assassinats de periodistes en territori nacional durant el 2022, dels quals pocs casos s’han aclarit.
