Teresa Llorens en la Sessió inagural del curs 2019-2020 @Diba
L’Escola de les Dones, de la Diputació de Barcelona, ha obert el seu curs anual amb unes paraules de Teresa Llorens, coordinadora de l’àmbit de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar i ha destacat que és un espai obert i dinàmic que ofereix educació d’adults al llarg de tota la vida. La lliçó inaugural va anar a càrrec del periodista i escriptor Marc Amorós que va reflexionar sobre el pensament crític en la societat de la (des)informació.
Pilar Colomo i Ruiz se sent molt bé quan arriba a l’Espai Francesca Bonnemaison, que alberga l’Escola de les Dones, així com d’altres institucions dedicades a fomentar la participació activa de la ciutadania en tots els àmbits de la cultura i impulsar polítiques d’igualtat de gènere i d’oportunitats. Ella és una de les més de tres mil alumnes que han començat aquest curs en aquesta escola per a adults de la Diputació de Barcelona que el 87% de l’alumnat són dones.
La lliçó inaugural la va fer el periodista i escriptor, Marc Amorós que va reflexionar sobre el valor del pensament crític a la societat de la desinformació i les notícies falses. També Teresa Llorens, coordinadora de l’àmbit de Cohesió, Social, Ciutadania i Benestar ha destacat que l’Escola de les Dones “és un espai obert, dinàmic, accessible i compromès que ofereix oportunitats diverses d’educació al llarg de tota la vida per millorar com a persones i com a societat”. Pilar Colomo, a la sortida, comenta amb una companya que a ella l’Escola l’ha ensenyat a ser molt crítica davant la societat que li ha tocat viure.
Pilar Colomo i Ruiz,segona planxadora començant per l’esquerra @Diba
El seu perfil era el d’una mestressa de casa que treballava a les oficines d’un taller de moda. Es va casar jove. El seu marit aportava el sou a la família i ella es va anar quedant a casa cuidant a les seves filles bessones. Ni el gimnàs l’omplia, ni tampoc aprenentatges puntuals fins que es va inscriure a l’Escola de les Dones abans de fer els cinquanta. Va anar-hi per estudiar història de l’art i ha après moltíssim més. La Pilar que es defineix com a persona d’una generació “que preguntar no estava bé” – diu a La Independent- “el meu món ara és molt més ampli no només pels coneixements que he après si no també perquè com a dona m’he empoderat. Veig la vida d’una altra manera. Sóc capaç de donar les meves opinions, de preguntar, d’argumentar i tinc curiositat per moltes coses. I tot això ho he après a l’Escola de les Dones”.
Assignatures pel jovent
Anant a classe es creua amb Katy Avilés i Mata que és una de les alumnes que fa més anys que va a l’Escola i intercanvien unes opinions. Katy Avilés fa 17 anys que hi va començar una formació permanent que l’ha portada a tenir cada vegada un horitzó més obert. Es va jubilar als seixanta després d’haver estat durant molt anys la cap d’administració d’una important empresa de cotxes i, després, va voler seguir els passos de la seva mare a la que aleshores en deien l’Escola de la Dona i que ara és l’Escola de les Dones.
Va pensar que en aquesta nova etapa que començava després de la jubilació una de les coses que volia aprendre era a cuinar bé. Aquesta curiositat la va portar a entrar a l’Escola i hi va fer infinitat de cursos des de museus, a art, cuina, català, literatura, fotografia, la ciutat, història, música, filosofia, anglès i molts més. L’escola ha estat, per a ella, un regal per continuar la seva formació, el misteri del plaer d’aprendre, i té records molt bons perquè hi va gaudir i gaudeix de professorat entranyable.
Katy Avilés i Mata, segona per la dreta @Diba
“Per a mi les matèries que es donen són molt bones i com les imparteixen encara més, diu Katy Avilés a La Independent. Veig que hi ha moltes assignatures pel jovent perquè la titulació els permet després entrar en el món laboral per exemple de patronatge, moda, il·lustració i tants d’altres. Jo ja tinc una edat i encara em plantejo fer algun voluntariat en algun moment perquè he rebut molt. Hi ha alumnes més grans que jo i d’altres de més joves. Però a cadascun d’ells o cadascuna d’elles se li pot llegir a la cara que estan contents perquè a cada classe descobreixen coses noves”. Acabem la conversa i em llegeix un text d’agraïment que es va llegir quan l’Escola va fer 130 anys, on ressalta els 125 anys construint un camí cap a la igualtat 1883-2008, i que ara les dones afortunadament, són protagonistes de les seves vides. Aquest text, conclou amb una poesia de Maria Mercè Marçal.
Cursos vigents
Enguany l’Escola ofereix 244 cursos, dels quals cinc d’ells estan centrats en la temàtica de dones i LGTBI. 8 de cada 10 alumnes procedeixen de la ciutat de Barcelona i el perfil mitjà de l’alumnat és el d’una dona d’entre 51 a 69 anys d’edat. Totes les persones majors de 18 anys poden obtenir a l’Escola de les Dones coneixements teòrics i pràctics per exercir una professió, completar la seva formació o desenvolupar nous interessos intel·lectuals.
La Maria Prats i Ortega que té 29 anys es va criar en un taller tèxtil d’Igualada. Va dir als pares que volia anar a estudiar a Barcelona per dedicar-se al món de la moda. La seva mare la va intentar dissuadir. Després d’un periple d’uns quatre anys a la ciutat va arribar a l’Escola de les Dones on hi va començar a estudiar el 2012 i ara aviat tindrà a la butxaca el títol d'”Especialitat de Moda de 2470″. Es va informar sobre diversos tipus d’estudis i mirés cap a on mirés sempre tirava cap al costat de la moda.
Maria Prats i Ortega a classe de patrons i costura @Diba
“Jo sabia què volia fer- diu a La Independent- però no sabia com podria realitzar el somni que tenia des de petita. Aquí vaig començar per la costura, la confecció i el disseny. Quan acabi vull quedar-me a Barcelona perquè ofereix un entorn laboral favorable al disseny. I vull acabar essent patronista i treballar per alguna gran empresa. Crec que ho puc fer i fer-ho bé”. Diu que ha après a estimar tot el procés de creació d’una peça de roba. A la seva mare li va arribar un encàrrec per fer uns vestits de nena i, no s’esperava rebre el regal que fos la Maria qui li fes els patrons. A l’Escola de les Dones li han ensenyat fins on pot arribar i està convençuda que ho assolirà amb una formació permanent i anant forta amb idiomes “perquè el món no para i ens hem d’adaptar a tot allò que es nou”, conclou. Volia aprendre un ofici i està a punt de fer el pas per accedir al mercat laboral.
I una ja ex-alumna Anna Aparicio i Català, de 28 anys, que va estudiar a l’Escola de les Dones i, en el seu cas, ja vola sola. Ja està dins el món laboral. Es dedica a la il·lustració des de fa cinc anys. Va publicar el seu primer àlbum il·lustrat, l’any 2014, que es diu Rebequeries, de l’editorial Takatuka fruit d’un concurs que va organitzar l’Escola de les Dones i que ella va guanyar. “Tinc una carrera universitària – explica ella a La Independent- però el que m’ha permès entrar en el món laboral ha estat el meu pas professional més important i vital, el meu pas per l’Escola”.
Anna Aparicio i Català il·lustrant. “Amaryllis” @MªJosé Català
Quan feia tercer de Belles Arts, que per a ella són uns estudis molt amplis, es va matricular a l’Escola de les Dones, al departament de l’àrea d’il·lustració que coordina l’Ignasi Blanch, il·lustrador que la va ajudar a desenvolupar-me a nivell laboral. I allà va començar el que ja es preveu com un futur molt prometedor. “El meu pas per l’Escola va ser decisiu per a la meva carrera. És admirable que la Diputació disposi d’una escola pública d’adults que manté el criteri qualitatiu d’aquesta disciplina tan necessàri. És una sort que l’Escola ofereixi recursos i eines per poder entrar dins del circuit del món de l’art, acaba”.
Diversos reconeixements
La feina de l’Anna ha estat reconeguda en diferents premis d’il·lustració internacional, com el Golden Pinwheel Young Illustrators Award de la Xina, Nami Concurs de Corea del Sud, el premi editorial Livio Sossi organitzat per Lucca Comics & Games a itàlia o el catàleg White Ravens.
Aquest curs escolar ha estat convidada un trimestre per anar a fer classes a l’Escola de les Dones i li sembla molt interessant. L’Anna no canviaria res de l’Escola potser si que li agradaria que es pogués ampliar l’oferta educativa dels estudis.
Història de l’Escola de les Dones: 136 anys formant per la vida
El 1883 la Diputació de Barcelona va crear l’Escola de la Dona, en un temps en que el país vivia un moment històric caracteritzat per una voluntat de progrés en tots els àmbits: cultural, econòmic, polític i social.
Llavors les dones de classe més popular ocupaven ja el 40% dels llocs de treball a les fàbriques mentre que les dones de famílies benestants es centraven en el seu paper a la llar. Algunes dones intel.lectuals de l’època van intentar incidir en la Carme Karr i Dolors Monserdà, de Solidaritat Catalana, per exemple. Carme Ruiz Alà era modista i va veure que moltes dones de les classes populars es dedicaven a cosir però no tenien estudis; llavors va decidir promoure una escola específica, l’Escola Provincial de Tall, la primera Escola de la Dona, de la que va ser la seva primera directora, amb l’objectiu d’ensenyar l’ofici de la moda i la confecció a les dones per a capacitar-les professionalment i que podessin guanyar-se la vida i ser autònomes. L’escola va tenir molt d’èxit, va passar de 30 a 122 alumnes en 10 anys i van haver d’ampliar places i instal·lacions.
Les alumnes començaven les activitats pel ganxet. @Diba
La Mancomunitat de Catalunya, creada al 1914, va reforçar l’Escola de la Dona que va esdevenir una referència en la promoció i l’ensenyament de les dones al llarg de la seva vida aquí i també a Europa. Francesca Bonnemaison, que havia creat la Biblioteca Popular de la dona, al 1910 i que es va convertir en l’Institut de Cultura de la Dona, va entrar a formar part del Patronat de l’Escola de la Dona, per tal de donar suport a la direcció, tot i que es tractava de dues entitats diferents. L’Escola estava directament relacionada amb el món de la confecció i activitats manuals i domèstiques mentre que l’Institut estava enfocat cap a noves professions femenines relacionades amb el sector serveis. Al 1923 s’incorporen classes de cuina als ensenyaments de l’escola.
Fer les coses molt ben fetes
Durant la Guerra Civil, l’activitat a l’Escola de la Dona va continuar i inclús s’incrementa, però amb la dictadura franquista l’Escola va canviar la seva ubicació al carrer de la Pietat, sota la direcció de la Montserrat Sindreu, des del 1945 i durant 30 anys.
Després s’obre una nova etapa, amb un augment de les inscripcions, obrint fins i tot dues sucursals a la Bordeta i a Poble Sec, per la demanda de dones que es volien professionalitzar en el sector de la costura.
Amb la progressiva entrada de les dones al món laboral a partir dels anys 70, es demanà l’homologació dels seus estudis com a formació professional i l’adscripció de l’escola a l’Institut Politècnic de l’Escola del Treball. A finals d’aquell decenni s’ hi incorporen els estudis artístics i al 1984 s’hi creen 4 departaments: arts aplicades, moda, turisme i hoteleria, i el d’artesanies, tot abandonant els ensenyaments reglats i apostant pels ensenyaments al llarg de la vida, que havia estat l’ànima de l’escola; al 1989 culmina la seva obertura a la societat obrint la seva matrícula als homes. Al 2003, sota el perill de la seva desarticulació, la Diputació de Barcelona incorpora l’Escola de la Dona com a part de la seva Oficina per a la Promoció de la Igualtat entre homes i dones i recupera la seva seu original al Carrer Sant Pere més Baix.
Terrats de Barcelona on les alumnes hi feia la gimnàstica @Diba
Des de la seva fundació, l’Escola de la Dona ha contribuït a formar en diferents especialitats a múltiples generacions de dones de la ciutat. Per a moltes d’elles el pas per l’Escola significava no només la possibilitat d’accés a un treball remunerat sinó també l’accés a la llibertat i a la cultura. Com a centre de formació de persones adultes al llarg de la vida, en l’actualitat destaca per l’amplitud i singularitat d’una oferta formativa no reglada en ensenyaments moda, art, cuina, llengües, humanitats i tecnologies, accessible per a tothom.
Com explicavem abans a tall d’exemple,la mare de Katy Avilés i Mata que havia participat a l’etapa inicial de la que es deia, Escola de la Dona, sempre li havia dit a la seva filla que ella hi anava perquè allà ajudaven a les dones a professionalitzar-se i s’aprenia a fer les coses molt ben fetes. Aquestes paraules de la seva mare sempre li venien al cap. Per això, ella després de la jubilació s’hi va inscriure i, per ara, fa 17 anys que continua la seva formació.
*(En la propera edició de La Independent el reportatge continuarà amb la Biblioteca Francesca Bonnemaison que és una de les joies de la corona de la Diputació de Barcelona perquè és la que té el fons de gènere més important de la Ciutat)
