“L’explotació sexual de la dona a través del la trata és una de les pràctiques -juntament amb la violació com a arma de guerra- més cruels i més directament atemptatòries de la seva dignitat.”
El passat 16 d’octubre l’Oficina Estadística Comunitària Eurostat va publicar les xifres relatives a la trata d’éssers humans a Europa en els últims dos anys analitzats.
En el seu Informe Trafficking in Human Beings assenyala que entre 2010 i 2012, últim període del qual es disposa de dades, es van comptabilitzar 30.146 casos de trata, un 28% més que en el trienni 2008-2010.
Tot i que la “esclavitud del segle XXI” pot recaure sobre qualsevol ésser humà i els seus fins són diversos: l’explotació sexual, laboral o per al tràfic d’òrgans, venda de nadons o robatori forçós, etc., la veritat és que el 80% del trafic recau sobre les dones i la seva finalitat és l’explotació sexual. D’elles el 67% són adultes i el 17% nenes: el 45% de víctimes registrades són majors de 25 anys, el 36% tenen entre 18 i 24 anys, el 17% comprèn la franja d’edat que va des dels 12 als 17 anys, i el 2% entre 0 i 11 anys.
Si s’atén a les xifres ofertes per l’Oficina Comunitària s’observa que el 65% de les víctimes tenen la nacionalitat europea. Així, els cinc països que tenen el major nombre de víctimes registrades són Romania, Bulgària, Països Baixos, Hongria i Polònia. I, d’entre els extracomunitaris, al capdavant hi ha Nigèria, Brasil, Xina, Vietnam i Rússia.
A partir d’ aquestes dades no és difícil deduir que factors com la depressió econòmica, la inestabilitat política o social del país o les situacions de conflicte o post-conflicte bèl·lic són els que majorment incideixen en el sorgiment de situacions propícies per a la submissió i l’explotació de les víctimes. És cert, doncs, que la majoria d’elles provenen d’Europa de l’Est, Àfrica, Àsia o Llatinoamèrica.
No obstant això, s’observa que, com a conseqüència de la crisi econòmica, Espanya comença a ser un dels països en els quals les organitzacions criminals internacionals comencen a fixar-se per estendre els seus tentacles de captació. De fet, José Nieto, inspector en cap de la Unidad Central de Redes de Inmigración y Falsedad Documental (UCRIF), ha advertit que actualment es donen les circumstàncies adequades perquè les màfies facin falses ofertes de feina a dones de l’estat espanyol que tenen la necessitat imperiosa d’obtenir ingressos.
Cal tenir molt en compte que aquest mercadeig d’éssers humans representa la tercera font d’ingressos per a les organitzacions criminals després del tràfic d’estupefaents i el tràfic d’armes. Segons indica l’Organització Internacional del Treball (OIT), en el món hi ha almenys 2,4 milions de persones víctimes de xarxes internacionals de tràfic que operen de forma transnacional. Si s’atén de nou a l’Informe de l’Eurostat, s’observa que, de manera similar a la procedència de les víctimes, al voltant de dues terceres parts dels sospitosos de tràfic són de nacionalitat europea -el 69% -, procedents principalment de Bulgària, Romania , Bèlgica, Alemanya i Espanya; i de països com Nigèria, Turquia, Albània, Brasil i Marroc pel que fa als extracomunitaris.
En la lluita de la UE contra la indústria del tràfic de persones destaca l’adopció de la “Directiva 2011/36 / UE, de 5 d’abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i a la protecció de les víctimes i per la qual se substitueix la Decisió marc 2002/629 / JAI del Consell”, que representa la culminació d’un llarg procés de canvi de la política comunitària en matèria de tràfic, iniciat ja abans de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa. Aquest canvi situa a les víctimes del tràfic i trata a la vulneració dels seus drets humans en l’epicentre del problema i abandona l’enfocament eminentment criminològic adoptat fins a la data. Amb la Directiva, a més, s’homogeneïtza la severitat de les penes imposades als traficants i la protecció que s’atorga a les víctimes.
És cert que aquest nou enfocament europeu dóna tanta importància a la prevenció i a la protecció de les víctimes com a la persecució del delicte, però, només aborda parcialment el problema. I això perquè deixa de banda la qüestió relativa a l’obtenció del permís de residència al país de destinació de les víctimes, que continua regulant-se per la “Directiva 2004/81/CE, la qual, en termes generals, condiciona l’obtenció de la mateixa a la col·laboració amb l’Administració de Justícia per perseguir els culpables.
Referent a això, no es pot oblidar que el fenomen del tràfic i trata per a l’exercici de la prostitució es veu potenciat per les polítiques migratòries de la “Europa fortalesa”. Les dificultats per obtenir un permís de residència en qualsevol país europeu operen en benefici de les xarxes que s’aprofiten del aïllament i indefensió de les víctimes, pressupostos ambdós per a la seva explotació sexual o laboral.
Pel que fa a Espanya, és cert que, com implementació de la normativa europea en la matèria, en els últims anys s’han fet importants reformes destinades a combatre aquesta nova esclavitud. Així, en matèria penal, la reforma de l’any 2010 del Codi Penal va suposar la introducció d’un títol VII bis, dedicat al delicte del tràfic d’éssers humans. I, en matèria d’estrangeria, l’article 59 de la Llei Orgànica 2/2009, de 11 de desembre, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, preveu la possibilitat que una persona estrangera sense permís de residència es pugui quedar a Espanya si denuncia els autors o cooperadors de l’esmentat tràfic, proporcionant dades essencials per a la investigació o testificant, si és el cas, en el procés judicial contra els autors.
No obstant això, aquestes reformes són encara insuficients. De fet, no ha estat fins al setembre d’aquest any quan Espanya ha notificat a la Comissió Europea la transposició completa de la Directiva 2011/36 / UE, de 5 d’abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans ia la protecció de les víctimes, un any després de finalitzat el termini per fer-ho.
Però, tal i com es recull en l’últim informe elaborat per de la Xarxa Espanyola contra el Tràfic de Persones, fet públic amb motiu del Dia Europeu contra el tràfic de persones: “malgrat els esforços legislatius iniciats sobre la matèria, com són el projecte de Llei de l’Estatut Jurídic de la víctima o la reforma del Codi Penal, aquestes iniciatives, que estan encara en el tràmit parlamentari per a la seva aprovació, no compleixen amb tots els objectius en matèria de protecció de víctimes i prevenció del tràfic. En aquests anys tampoc s’ha aprovat un Pla de lluita contra l’explotació laboral com venia demanant des de diferents àmbits.
Així mateix, falta encara definir un mecanisme adequat de derivació específic per a nens i nenes víctimes del tràfic, necessari per tenir en compte les seves necessitats especials i el seu interès superior”. Per això la Xarxa Espanyola contra el Tràfic de Persones proposa l’adopció d’una Llei Integral contra la Trata que inclogui tots els caps d’explotació i que es faci des d’una perspectiva de drets humans, de gènere i d’edat “.
Referent a això cal destacar que, per primera vegada, el 2013 i 2014, el Govern espanyol ha concedit l’estatus de refugiades a dues dones, una nigeriana i una altra mexicana, que eren víctimes de trata en aplicació de la important i nova Llei 12 / 2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Amb ella Espanya es va convertir en el primer país europeu que va preveure expressament en la seva legislació sobre asil el “gènere” i la “orientació sexual” com a motius que, en cas d’existir persecució, poden conduir a la concessió de l’estatut de refugiat. Amb això, el legislador espanyol va afegir expressament un sisè motiu de persecució als ja previstos per la Convenció de Ginebra de 1951, el “gènere”, i va establir una obligació jurídica clara i precisa.
L’explotació sexual de la dona a través de la trata és una de les pràctiques -juntament amb la violació com a arma de guerra- més cruels i més directament atemptatòries de la seva dignitat, ja que produeix la seva “cosificació”. Així, drets fonamentals com la integritat física i psíquica, la llibertat personal, la llibertat sexual, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat de moviment, la salut i el dret a la intimitat personal i familiar es veuen violentats en el si de les xarxes de trata i del tràfic humà. Combatre i derrotar és un imperatiu moral de la Unió Europea, i per a això és necessària la col·laboració i la cooperació de tots els agents implicats. No pot estar desatesa ni un minut més.
