Dissabte 27 abril 2024

Dissabte 27 abril 2024

Compartir

Les tunisianes després de la revolució de 2011

*Ensuite, l’article original en français

Quan els islamistes, al poder des del 23 de octubre del 2011, van intentar imposar en la nova Constitució que s’estava elaborant el concepte de “complementarietat de gènere”, el 13 d’agost de 2012, el Dia Nacional de Tunísia, milers de dones van marxar per l’artèria central de la capital per oposar-se a aquest projecte.

 

El 14 gener 2011, des de les 10 del matí fou un dia de Revolució a Tunísia.

La multitud que omplí per tot arreu l’avinguda Bourguiba, al centre de la capital de Tunísia, estava barrejada. Hi havia tants homes com dones que es manifestaven: per la dignitat, la llibertat, el treball, la igualtat, la justícia social i la democracia, en aquest dia memorable, després que un dictador, el president Ben Ali fugís del país que va governar amb mà de ferro durant 23 anys.

Dones de totes les edats, de totes les classes socials, de totes les categories socio-professionals desplegaren aquest dia per l’espai públic una paraula totalment lliure de la por i la censura en una atmosfera de fervor revolucionari.

Les joves blocaires i cyberdissidentes havien participat prèviament, des del 17 de desembre de 2010, -data de l’auto-immolació de Mohamed Bouazizi, un venedor ambulant de 27 anys-, en la recollida i transmissió de informació sobre els crits i la ira del carrer. El seu coneixement del món virtual i de les xarxes socials, com també de les tècniques d’elusió de la censura i de la policia del nét de l’ex president Ben Ali, van contribuir al ressò mundial dels esdeveniments de Tunísia.

 

No a la complementarietat de gènere

Les dones tunisianes no van baixar la guàrdia més tard, quan els islamistes al poder des del 23 de octubre del 2011, van tractar d’imposar el concepte de “complementarietat de gènere”, en una nova Constitució que s’estava elaborant i que havia de substituir el principi de la “igualtat de gènere” que constava ja a la Constitució de 1956.

En un país que va emetre un codi d’estatut personal el 1956, un text d’abolició de la poligamia, el repudi i que donava a les dones drets excepcionals en una terra de l’Islam, incloent el dret a disposar dels seus cossos, els seus fills i el seu destí, era d’allò més normal que les tunisianes també estiguessin presents i actives quan s’amenaçaven els seus drets. De fet, aquest codi no es va mantenir en el nivell de la retòrica, sino que es va contagiar a les pràctiques, accions i paraules de les tunisianes.

Elles han interioritzat el seu esperit pioner. I generació rere generació, aquest esperit les va alliberar realment fins inflamar la seva consciència política. Resultat: el 13 agost de 2012, el Dia Nacional de Tunísia, milers de dones van marxar per l’artèria central de la capital de Tunísia per oposar-se a aquest projecte. Varen aconseguir canviar el rumb. La Constitució del 27 gener 2014 estableix ara la igualtat entre els sexes i esmenta explícitament el principi de “paritat”.

 

Periodista del diari tunisià “La Presse”

——————————————————–

 

 

*La situation des tunisiennes après la révolution du 14 janvier 2011

 

Olfa Belhassine journaliste de Túnisie

 

Lorsque les islamistes au pouvoir dès le 23 octobre 2011, tentent d’imposer dans une nouvelle Constitution en cours de rédaction le concept de la « complémentarité hommes-femmes », le 13 aout 2012, fête nationale des Tunisiennes, des milliers de femmes marchent sur l’artère centrale de la ville de Tunis pour s’opposer à ce projet.

 

Le 14 janvier 2011, dès 10H du matin, est un jour de révolution en Tunisie.

 

La foule qui enfle de toutes parts sur l’avenue Bourguiba, au centre-ville de Tunis, est mixte. Autant d’hommes que de femmes manifestent pour la dignité, la liberté, le travail, l’égalité, la justice sociale, la démocratie en cette journée mémorable, au bout de laquelle un dictateur, le Président Ben Ali, a fui le pays qu’il gouvernait d’une main de fer depuis 23 ans.

 

Des femmes de tous âges, de toutes les couches sociales, de toutes les catégories socio professionnelles ont déployé ce jour-là dans l’espace public une parole totalement affranchie de la peur et de la censure dans une ambiance de ferveur révolutionnaire. Les jeunes bloggeuses et cyberdissidentes avaient auparavant, depuis le 17 décembre 2010, date de l’immolation par le feu de Mohamed Bouazizi, vendeur ambulant de 27 ans, participé à collecter et à relayer l’information sur les cris et la colère de la rue. Leur connaissance du monde virtuel, des réseaux sociaux mais aussi des techniques de contournement de la censure et de la police du Net de l’ex Président Ben Ali ont contribué à donner un écho planétaire aux évènements tunisiens.

 

Les Tunisiennes n’ont pas baissé les armes par la suite, lorsque les islamistes au pouvoir dès le 23 octobre 2011, tentent d’imposer dans une nouvelle Constitution en cours de rédaction le concept de la « complémentarité hommes-femmes », remplaçant le principe de « l’égalité hommes-femmes », inscrite dans la constitution de 1956. Dans un pays qui a publié un Code de statut personnel en 1956, un texte abolissant la répudiation et la polygamie et donnant à la gente féminine des droits exceptionnels dans une terre d’islam, dont le droit de disposer de leurs corps, de leurs enfants et de leur destin, il était quasi naturel que les Tunisiennes soient aussi présentes et réactives quand des menaces pèsent sur leurs droits. En fait, ce code n’est pas resté au niveau du discours creux, il a déteint sur les pratiques, les actes et les paroles des Tunisiennes.

 

Elles ont intériorisé son esprit avant-gardiste. Génération après générations, il les a affranchies réellement jusqu’à déteindre sur leur conscience politique. Résultat : le 13 aout 2012, fête nationale des Tunisiennes, des milliers de femmes marchent sur l’artère centrale de la ville de Tunis pour s’opposer à ce projet. Elles réussissent à renverser la vapeur. La Constitution du 27 janvier 2014 consacre l’égalité entre les sexes et se réfère au principe de la « parité ».

 

Journaliste du Journal tunisienne « La Presse »

 

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Una altra dona assassinada a Reus, presumptament a mans de la seva exparella

El passat 20 de juny una dona mare de 3 criatures va ser assassinada a...

Tere Molla

Pas endavant

     OPINIÓ Estic completament segura que aquest serà el post que més em costarà...

Concentració contra la sentència patriarcal de Manresa Nov 1, 2019 | Activitats i accions 25 N

    L’Audiència de Barcelona ha condemnat cinc dels set processats per la violació en...