La cònsol a la ciutat vaticina que la lluita per la igualtat en el seu país serà llarga
Malika Zedjaoui, la presidenta de Hamama (Associació de Dones Algerianes per la Igualtat i el Desenvolupament) va estar acompanyada per diferents representants de la nova Associació en la presentació, que es va efectuar a l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània) a la seva seu a Barcelona a finals d’abril i que va comptar amb l’assistència de diverses autoritats catalanes i algerianes.
Per què una associació de dones algerianes?, es preguntava Malika Zedjaoui; doncs perquè “serveix per vertebrar una societat cada vegada més complexa i per donar-nos a conèixer millor en aquest país”. Hamama significa colom va explicar després en el debat perquè “l’Associació vol treballar per la pau perquè la guerra mai la fan les dones ‘.
Zedjaoui, que va ser secretària del Consell de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona, va quantificar en 10.000 les persones d’Algèria que viuen a Catalunya i va reivindicar la presència de dones professionals del seu país formades aquí, com ‘un segment de talent i valor afegit’; com les dones de Hamama, que pretenen “potenciar i donar una altra imatge de la migració” a més de ser “el pont natural entre el seu país d’origen” – Algèria, un país jove que celebra aquest any el 50 aniversari de la seva independència de França- i el de la nostra vida, Catalunya, que és un país mediterrani obert al món ‘.
“Volem acompanyar, des de la igualtat, la internacionalització de Catalunya”, va continuar Malika Zedjaoui, “perquè nosaltres coneixem els hàbits, els costums, els horaris i la cultura del país on es pot invertir” i a més els nostres projectes, ha subratllat, apliquen sempre la perspectiva de gènere. “La intersecció existeix, tot i que cadascú té el seu àmbit”.
Nora Berdja, la Cònsol General d’Algèria a Barcelona, es va excusar per no parlar en català i va ser molt breu. Però va destacat que “la lluita de la dona per aconseguir la igualtat en el seu país serà llarga i caldrà fer molts esforços” per aconseguir un “desenvolupament integral i durador”.
El director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bosch, va afirmar que encara era una assignatura pendent “establir els ponts entre els dos països” perquè tenim a Algèria “mentalment molt lluny, encara que està molt a prop”. I va considerar molt positiva la nova organització perquè, per a ell, “queda molt per fer respecte a les dones als països musulmans”.
A continuació va parlar Elena Mora, en representació de Lourdes Ribes, la presidenta de l’Associació de Dones Empresàries (ODAME), que no va poder assistir a l’acte. Mora va lamentar el derrotisme existent respecte a la situació econòmica per “l’esgotament de recursos propis” per a les petites i mitjanes empreses (Pymes), “sobretot les de les dones”, va destacar. Per això, va felicitar a l’associació Hamama i va desitjar que puguin establir llaços i projectes futurs entre ambdues organitzacions.
Més preparades que els homes
La professora i escriptora algeriàna-mallorquina Ourdia Oussedik, que es va definir com “un ésser molt pirata a la Mediterrània” pel seu mestissatge personal, va fer un repàs de la situació de les dones a Algèria. Però va insistir que “la dona algeriana no existeix’, com tampoc existeix la dona espanyola o la catalana, perquè no és el mateix una dona urbana que la d’un context rural i la situació no ha estat igual per a totes, en tots els àmbits, en aquests 50 anys d’Independència.
Oussedik va recordar a les “àvies guerrilleres” que van participar en l’alliberament del país i que ara tenen entre 70 i 80 anys. Les seves filles van estudiar i ocupen un 50% dels llocs de treball a la Magistratura, la Medicina i l’Ensenyament, encara que van haver d’apartarse un temps de l’espai públic que ella el va denominar “la dècada roja del terrorisme” dels anys noranta. Perquè l’escolarització, va recordar la professora, ha estat un dels grans èxits de les dones algerianes que “han estudiat massiva i seriosament” perquè l’han considerat un camí per l’emancipació i el món laboral. Els homes joves en canvi, tenen més urgència en treballar i casar-se, va afegir Oussedik, que es preguntava quin model familiar tindrien en el futur, amb dones cultes i homes menys educats.
El director general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Paula Gambús, va confirmar que, en efecte, viuen 10.000 persones algerianes aquí i va destacar que Barcelona és la quarta ciutat del món en representació consular, després de Hong Kong (Xina), Nova York (Estats Units) i Hamburg (Alemanya). També va fer èmfasi en que tenim una bona plataforma per abordar bones relacions comercials i de veïnatge amb els veïns del Sud perquè Barcelona és la seu de la Unió per la Mediterrània (UpM).
Miquel Esteve, Comissionat de Migracions de l’Ajuntament de Barcelona va tancar oficialment l’acte que va ser iniciat per Nora Aouad i conduït per la directora de Quaderns de la Mediterrània Maria-Àngels Roque.
