Dissabte 20 abril 2024

Dissabte 20 abril 2024

Compartir

40 anys de la primera manifestació LGTBI a Barcelona

 

 

La instal·lació fotogràfica ‘Molt amor per fer’ de Ricard Martínez, que recorda els fets de 1977, ha servit aquest 16 de juny a la plaça Reial com a escenari de la commemoració de la primera manifestació gai, convocada pel FAGC fa 40 anys.


 

 

 

Plaça Real P

 

Andreu Agustin Andrés

 

Amb presentació d’Andreu Agustin Andrés, anaren prenent la paraula un i una representant de l’organització de la manifestació del 1977, Armand de Fluvià i Empar Pineda, i posteriorment les dues regidores de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez i Gala Pin

 

 

Plaça Real AF

 Armand de Fluvià

 

 

Armand de Fluvià explicà com en va ser de trencadora aquella manifestació  del 26 de juny de 1977 a les Rambles de Barcelona, en un any on era vigent la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social. Fou la primera acció de protesta al carrer per reivindicar l’amnistia dels i de les activistes empresonades, la legalització del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i la derogació de l’esmentada Ley de Peligrosidad.

La manifestació, va ajuntar també -recordà Fluvià- abanda dels col·lectius gais, lèsbics i travestis, a gent d’esquerres i a feministes. I com hi hagué una forta repressió policial i tortures a les comissaries en el més alt grau de vexacions i violacions homòfobes indistintament als detinguts.  Fluvià va manifestar tenir un sentiment agradolç, ja que per una banda “ser avui aquí, en aquesta Plaça Real tant plena d’història i veure on som ara és motiu de celebració, però per altra banda hem perdut a molta gent en el camí, gent que hauria de ser aquí amb nosalares”, fent referència a les perdues de vides d’amistats i activistes per culpa de la pandèmia del VIH/sida a principis dels anys 80. Aquesta brutal realitat feu nèixer la Coordinadora Gai-Lesbiana per donar servei als col·lectius LGTBI.

 

 

 Plaça Real EP

Empar Pineda

 

 

 

Empar Pineda comencà el seu parlament reconeguent tot el que s’ha avançat “que ha estat molt”. Des de la formació del Grup de Lesbianes Feministes, la Comissió Unitària del 28 de Juny i les denuncies i lluites continuades contra la LGTBI fòbies i per la despatologització,  fins la lluita pel matrimoni igualitari el 2005. Pineda es feu un retret sobre l’organització de la primera manifestació, la del 77, on les persones transvestides no foren incloses a la primera línia de la manifestació, a la pancarta d’encapçalament, ja que es valorava, llavors, políticament més encertat que anessin a segona fila per qüestions d'”imatge” davant  l’opinió pública”. Avui, afegí, cal continuar vigilant i perseguint la LGTBIfòbia.

 


 

Plaça Real LP

Laura Pérez

 

Plaça Real GP

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gala Pin

 

 

 

 

 

 

Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI, i Gala Pin, regidora de Participació i Districtes i regidora del Districte de Ciutat Vella varen explicar que des de l’Ajuntament s’ha treballat junt amb les entitats un  programa d’actes, que s’iniciava ja el 8 de juny amb la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià i que no finalitzarà fins el 22 de juliol amb la Diada LGTBI, inauguració monumental, concentració i concerts.  El programa vol servir, va dir Laura Pérez “per recordar les lluites viscudes i reflexionar entorn els drets del col·lectiu LGTBI”. “La voluntat és que la celebració sigui un pretext per retre homenatge a totes les persones conegudes i anònimes que van fer possible avançar en la lluita per la diversitat sexual i de gènere en una ciutat com Barcelona, sempre capdavantera en la lluita pels drets de tota la ciutadania, però també reflexionar sobre la situació de drets del col·lectiu LGTBI en l’actualitat”, s’afirma des d’ambdues regidories.

Les dues regidores varen destacar les bones maneres de treballar en col·laboració amb les entitats: “Hem fet una feina conjunta amb molts dels protagonistes de l’època. Va ser una lluita de moviment. Ara ho és de ciutat. Per això hem volgut visibilitzar aquestes imatges a la via pública”, explicà la regidora de Feminismes i LGTBI.

Per la seva banda Gala Pin, tot i felicitar-se per l’avanç en la ciutat com a espai de Drets i llibertats LGTBI, també va afirmar quee ncara queda camí a fer i que ella mateixa s’avergoxeix llegint els textos legals en les cerimonies dels casaments de gais i lesbianes per les discriminacions que comporten.

 

La LLei 11/ 2014 del Parlament de Catalunya, és la primera llei integral del món contra la LGTBIfòbia, i incorpora un marc legal complert  per garantir els Drets LGTBI, actuacions i protocols per a tots els diferents àmbits de la vida. La prioritat urgent és la implementació d’aquesta llei i la complementació de la Resolució del Parlament de Catalunya d’abril de 2017 que exigeix al Govern que es faci en 3 mesos.

 

 

Plaça Real música

 

Plaça Real public

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entre el públic assistent, Jordi Petit que fou Secretari general de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (CGL) i President honorari de la CGL del 1986 al 1999 i secretari general de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association (ILGA) del 1995 al 1999.

I també Andreu Solsona, actor i gestor cultural que participà en la manifestació del 1977 i amb qui La Independent hi tingué una breu conversa.

 

Plaça Real AS

 Andreu Solsona, primer a l’esquerra de cara conversant

 

Quina significació i quines sensacions et va produir la manifestació del 77?

Per a mi fou un descobriment molt important perquè em vaig adonar que estava participant en una lluita que jo no n’era conscient. Érem gent lluitant per la mateixa cosa. Aquell dia, d’alguna manera, varem anar a manifestar-nos pensant que ho fèiem per la nostra sexualitat i ens varem trobar compartint la manifestació amb gent que vivia la sexualitat de maneres diferents, almenys jo personalment vaig tenir la percepció que lluitàvem per la igualtat de tots i totes. Fou com si ens haguéssim retrobat en una mateix lluita amb gent que jo no hi havia compartit massa coses.

 

En aquell any militaves en alguna organització gai? Quina significació li donàveu a la primera manifestació gai d’aquesta banda del sud d’Europa?

 No militava, no. Formava part del col·lectiu gai ja que simpatitzava amb el FAGC, però no vaig formar part de l’organització.

Tenia un to diferent a les altres manis… em demanes? fins aleshores s’havien fet manis perquè s’havia matat a una persona o en contra de la repressió. Sí, el tema aparentment sí que tenia un to diferent però a la llarga va passar de ser una manifestació pel dret a la sexualitat lliure a una manifestació de lluita per la llibertat.

 

Empar Pineda deia en la seva intervenció que l’organització va exercir una mena de discriminació interna amb els transvestits per “caure millor” en l’opinió pública. Com va evolucionar?

Fins aquell moment jo em sentia lluitant per una altre gent diferent que els travestis i el col·lectiu trans aparegué com a tal molt més tard a la meva vida. Jo coneixia gais i travestis que no sabia diferenciar.

 

I sobre el lesbianisme?

Les dones gais estaven molt més amagades, però ens hi relacionàvem. Aparentment, però hi havia menys dones que manifestaven públicament la seva sexualitat.

 

Les regidores han afirmat que estan treballant molt col·laborativament per fer de Barcelona una ciutat de plens drets dels col.lectius LGTBI. Com la veus i la vius Barcelona?

Com sempre la societat, el comerç i el negoci ha anat per davant de les administracions i Barcelona des de fa molts anys ja és un centre LGTBI. Només cal passejar pel Gai Eixample, l’administració va arribar molt més tard. Tant de bo s’aconsegueixi que Barcelona sigui un espai de plenes llibertats i drets però encara surten brots de xenofòbia, homofòbia, i tants i tants actes de violència masclista. Encara hem de denunciar!

 

 

 

Molt amor per fer 1

 

 

Plaça Real penúltima

 

 

Plaça Real última

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Plaça Real repenúltima

 

 

 

La instal·lació artística ‘Molt amor per fer’a la plaça Reial, al voltant de la font de les Tres Gràcies, és  record i reivindicació alhora. Realitzada per Ricard Martínez, és una aproximació en forma de proposta visual als més de 40 anys d’orgull i alliberament LGTBI. La instal·lació està formada per tres grans estructures recobertes de fotografies de la manifestació del 1977, i de moments importants en la lluita per les reivindicacions dels col·lectius LGTBI. Les imatges han estat cedides per diferents fotògrafs que cobriren les accions de resistència que es van produir a la ciutat. Entre d’altres: Pepe Encinas, Pilar Aymerich, Colita, Jordi Serchs o Albert Ramis.

 

 

Molt amor per fer 2

 

 

 

Altres actes

Entre els més destacats, hi ha la presentació d’un documental sobre els 40 anys de lluita i experiències de persones LGTBI; la presentació de la Guia d’història urbana del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que recollirà una guia dels llocs emblemàtics i episodis principals del moviment en els 40 anys; un cicle de xerrades als centres cívics i biblioteques de la ciutat i una exposició a la tardor del 2018 que acollirà La Virreina.

A destacar: la campanya ‘Esborrem l’odi. Esborrem la LGTBIfòbia’; Jornades de cultura lèsbica; inauguració de l’exposició sobre la 1a manifestació LGTB; conferència a càrrec d’Anne Fausto Sterling; taula rodona sobre els 40 anys de lluita per l’alliberament LGTBI; el pregó del Pride; passi d’un vídeo inèdit de la manifestació de l’any 1977 amb xerrada posterior; manifestació unitària; la manifestació Pride i la posterior lectura del manifest.

L’Ajuntament de Barcelona, amb el grup de treball del Consell Municipal LGTBI, ha creat el web barcelona.cat/40lgtbi com agenda actualitzada i punt de trobada, des d’on es pot seguir el relat dels fets de la primera manifestació del 26 de juny, amb fotografies i testimonis de persones que la van viure.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Maribel_Igualada

Artur Mas: on són els meus diners?

  OPINIO Aquest és el títol del llibre que Marta Sibina i Albano Dante varen...

Feminism. Primera fira de l’edició de dones, a Roma

Del 8 a l’ 11 de març, ha tingut lloc  Roma Feminism. Fiera dell’editoria delle...

OBSERVATORI DE LES DONES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ: Nosaltres no publicarem la imatge del carnaval de Reus

  La Independent se suma a la campanya de l’OBSERVATORI DE LES DONES ALS MITJANS...