Fabiola Calvo

La importància de la Convenció Feminista

OPINIÓ

Les dones a Colòmbia reunides en una convenció per prendre compromisos enfront de la presa de poder polític per elles, és un fet històric, és reconèixer que tenim una majoria d’edat que nosaltres mateixes ens reconeixem.

A la cantonada de Sud-amèrica ha arribat l’hora de buscar la pau, de promoure profundes reformes en benefici de les grans majories, d’avançar en l’exercici de la ciutadania perquè el sistema excloent, androcèntric, masclista, guerrerista, medieval (ni tan sols capitalista) enterri les seves banderes i obri pas al segle de les dones que accepten edificar amb els homes que entenen raons per viure l’aventura d’un nou paisatge democràtic.

Parlem de dones amb el poder de posar en marxa una agenda feminista que és el toc de distinció, una agenda incloent, multicolor i potser res diferent a l’aspiració de comptar amb un Estat social de dret, redreçar la malmesa república que tenim i per als que tenen por per desconeixement al feminisme, és aprofundir en el que mai es va construir a Colòmbia: una república Liberal, en sentit d’arrel i no de partit, amb els drets que es van estructurar després de la Segona Guerra Mundial, és a dir, es manté la propietat privada i els Estats atorguen drets, amb una conciliació entre l’existència del capitalisme i les conquestes en el socialisme, és a dir, la socialdemocràcia (això no és esquerra … i mira que ho lamento, parlem d’una actitud, una postura progressista).

No es tracta d’un moment electoral, no es tracta de tenir una fórmula presidencial i vicepresidencial, es tracta d’una nova forma de fer política. Les dones conscients hem crescut en grups, en equips, en ajuntar-nos, fent-nos mirall, brodant xarxes i aprenent les unes de les altres. N’hi ha unes amb més carisma o millor capacitat que d’altres, però no en sobra cap i per això, la crítica que tant s’ha fet en xarxes socials per si la capacitat de les candidates és la suficient o no, dista d’un nou plantejament. És el moment de nous paradigmes i nous estils en la política.

No s’acabarà per art de màgia l’actual manera de triar, governar, sembrar i recollir, no desapareixerà per encant el clientelisme immers fins el moll de l’os en aquesta societat (la necessitat … i cultura política instaurada pels vells partits), però sí que és pot obrir un camí d’esperança en un país malalt amb víctimes que ploren morts i altres que ni cossos tenen per enterrar; país malalt per les promeses incomplertes, la violència per treure de les seves terres a la pagesia, la violència estatal, la burla descarada d’un president incapaç (parlo de vostè senyor Iván Duque) però despert per nomenar als seus opacs amigots en els càrrecs de les institucions de control.

El moviment social, popular, polític a Colòmbia ha assajat “totes les formes de lluita”, tots (subratllo: objectius altruistes, somnis d’una joventut que l’Estat incapaç i miop, va ser absolutament inferior en cada moment, com ho és avui) i acaba d’arribar a una altra manera de fer que no tenia versió en aquest país de muntanyes i plana, selves, deserts i mars, ha arribat la versió feminista i el feminisme en les seves diferents vessants i per essència, és incloent. No em cansaré de repetir-ho.

Li pot interessar

El 1979 es va fundar el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) com a hereu dels tribunals Russell-Sartre.

El TPP tampoc és una cort internacional per la consciència de la humanitat i el Tribunal Permanent dels Pobles a Colòmbia.

L’objectiu és escoltar pensionats, jubilats i treballadors que es veurien afectats per la iniciativa.

El Congrés realitzarà aquest dilluns audiència pública per analitzar impacte de la reforma tributària.

Els elogis de bona part de la premsa colombiana a una entrevista al president Iván Duque publicada per la revista francesa “L’essentiel de Relacions Internationales” van ser considerats desproporcionats per alguns internautes. Així explica la publicació la inclusió del mandatari colombià entre els seus personatges. L’essentiel no és en cap quiosc a prop teu.

Per descomptat, aquesta nova aposta no és arribar al nirvana, ni al cel ni a ‘Valhalla”, que “ningú esperi seure sota un arbre que va sembrar el dia anterior”, és un repte que dones berracas de Medellín, del partit Estamos listas, van projectar al país. És el brot d’una llavor que cal cuidar perquè a més vam començar a construir altres referents polítics en el qual demostrarem que els somnis poden deixar de ser somnis.

Caldrà tenir en compte que la dreta feixista i sense escrúpols pretendrà apropiar-se de la iniciativa amb les seves dones patriarcals o amb formes subtils. Ser dona no és sinònim de feminista i es poden abanderar alguns drets de les dones en un marc neoliberal.

No obstant això, si d’inclusió es parla, hi haurà l’espai per les aliances. Amb qui i sobre quines bases? Coneixem els egos, les travetes, el desconeixement de les bases de la majoria dels partits i això és el que se’n diu “mestres per exemple negatiu”.

Hi ha un gran nombre de dones qualificades, expertes en diferents camps que sent estrelles no les han deixat brillar, a elles les necessita Colòmbia apostant per la nova versió política per al país que busquem. Juntes podem, en l’ajuntar-nos hi ha la nostra força, en la consciència feminista s’amaga allò nou, l’humà, la vida, la justícia social, la urgència de la pau. Estamos listas!

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar