La discriminació estructural implica que les dones i les nenes corrin un risc més gran de patir els efectes nocius del canvi climàtic
El canvi climàtic presenta efectes devastadors sobre la consecució de drets humans a països en vies de desenvolupament, com els drets a la salut, l’alimentació, l’aigua i el sanejament. Tot i això, no tota la població es veu afectada de la mateixa manera, ja que les catàstrofes no només impedeixen l’accés a uns recursos bàsics, sinó que potencien la desigualtat que pateixen les dones i les nenes.
La desigualtat social, econòmica i cultural està enllaçada a la crisi climàtica, això vol dir que les persones sanes i empoderades estan en millors condicions per afrontar-la. Segons un estudi del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), els països amb una economia més escassa van contribuir només amb “el 7 per cent de les emissions de carboni acumulades, mentre que el 10 per cent més ric del planeta va ser responsable del 52 per cent”. Amb aquestes dades, es pot observar que les respostes envers aquest problema han de basar-se en el foment dels drets humans i reduir les desigualtats, sobretot la de gènere, un fenomen estructural i comú a totes les societats i cultures.
La relació entre la crisi climàtica i els drets sexuals i reproductius
A causa d’aquesta discriminació sistemàtica i profundament arrelada, les dones i les nenes són més propenses a patir els efectes nocius del canvi climàtic, sobretot els relacionats amb la seva salut i els seus drets sexuals i reproductius. A nivell pràctic, els fenòmens meteorològics extrems poden impedir accedir a serveis de salut sexual i reproductiva. Això augmenta la morbiditat i el fet que les embarassades s’enfrontin a probabilitats elevades de mortaldat.
A més, la manca d’accés a l’aigua neta, a causa de diverses catàstrofes com les sequeres, fa que no es pugui garantir l’accés als serveis necessaris durant l’embaràs i el part, per a l’administració de certs mètodes anticonceptius i per a la gestió de la salut menstrual. Així mateix, l’absència de punts de subministrament d’aigua a llocs segurs també incrementa el risc de violència sexual i de gènere.
D’altra banda, aquest tipus de violència s’intensifica durant les crisis humanitàries i migracions, així com els matrimonis infantils, precoços i forçats. Per això cal adaptar aquesta lluita contra el canvi climàtic des d’un enfocament de drets sexuals i reproductius perquè són essencials per promoure la igualtat de gènere, la salut i el benestar.
Al final, les desigualtats i la marginació són factors clau que incrementen la vulnerabilitat de les dones i les nenes, i amb elles, els embarassos no planificats, les complicacions a l’embaràs i el part, els avortaments no segurs, la violència sexual, les infeccions de transmissió sexual i els càncers de l’aparell reproductiu. Per tant, cal promoure la presentació de serveis accessibles i de qualitat perquè puguin gaudir duna participació igualitària en tots els àmbits de la vida.
Propostes per afrontar aquest problema
Per tant, la Federació Internacional de Planificació Familiar proposa que “els països d’alts ingressos ofereixin ajuda financera i d’un altre tipus a països amb escassetat de mitjans perquè puguin fer front a la crisi climàtica i adaptar-s’hi”. A més a més, la participació activa de dones i joves en la creació de polítiques climàtiques, així com de grups que treballen amb poblacions marginades o les representen.
D’altra banda, ‘TheWomenandGenderConstituencyand SRHR &ClimateJusticeCoalition’ ha dictat una sèrie de recomanacions a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que s’està celebrant a Glasgow per lluitar contra aquesta crisi des d’una perspectiva de gènere. Per exemple, comprometre un finançament sòlid i feminista que tingui en compte la intersecció entre el clima i la salut sexual i els drets reproductius. A més, garantir la integració d’aquest darrer dret a les activitats específiques del Pla d’Acció de Gènere de la ‘United NationsFrameworkConvention on ClimateChange’.
Cal seguir sensibilitzant sobre la important relació que presenta la salut sexual i els drets reproductius amb el canvi climàtic, i que les dones han de formar part de la creació de polítiques climàtiques, ja que “quan s’integra les dones en aquesta tasca, el planeta millora a causa d’empremtes de carboni més baixes i àrees de terres protegides més grans”, assegura la UNFPA.
Foto: arxiu AmecoPress.
