Dijous 18 abril 2024

Dijous 18 abril 2024

Compartir

A l’Estat espanyol un 30% de Feminicidis corresponen a dones estrangeres

 

Hi ha una sobre representació de casos en relació a la presència d’aquesta població, que és del 11% a l’Estat espanyol. Hi ha components de racisme en la cobertura dels casos en els mitjans de comunicació.

Entrevista per a La Independent a Graciela Atencio*, Associació “Otro Tiempo” i Feminicidio.net

Mujeres migradasjpg

 

 

Entrevista realitzada a Madrid durant la III Trobada de la Xarxa de Dones Llatinoamericanes i del Carib a Espanya, celebrat els dies 18 i 19 de setembre al Centre Cultural “La Corrala”, sota l’eix temàtic: “Pel nostre dret a viure una vida lliure de violències. Hi van assistir un centenar de dones de diverses nacionalitats.

 

 

 

III Encuentro de Latin. y carib en España

 

 

 

 

Com afecta a les dones immigrades la violència masclista a Espanya?

En treballar només l’indicador de Feminicidi

 

que és un indicador de violència extrema cap a les dones, nosaltres amb la nostra investigació de Feminicidi que venim documentant a l’Estat Espanyol des de l’any 2010, si que hi trobem un component de connexió entre la violència de gènere i com aquesta violència afecta d’una manera particular a les dones migrades. Començant perquè estan sobre representades en els assassinats, per citar un exemple a la nostra base de dades registrem que a Espanya l’any 2014 hi van ser assassinades 102 dones, de les quals 31 eren estrangeres, hi ha algunes turistes, però més del 90 per cent són dones immigrants que vivien aquí. Hi ha doncs una sobre representació perquè les dones immigrants dins de la població espanyola són només el 10 per cent però d’assassinades en són el 30, i aquesta és una dada molt seriosa que ens desperta totes les alarmes i hauríem de fer un estudi més profund per arribar a les conclusions de per què de les dones víctimes de feminicidi a Espanya el 30 per cent són estrangeres? Cada vida és valuosa siguis o no estrangera, però estem parlant aquí d’un indicador important a tenir en compte.

 

Però el 30 de dones immigrades víctimes de feminicidi és de l’any 2014?

Si però aquest 30 per cent és una constant entre els nostres registre des de l’any 2010 fins a la data. És una dada general que es manté a la base de dades (Feminicidio.Net). Són dones immigrants que potser no tenien papers, que no estaven regularitzades, o són dones de les quals no es té la informació. Aquesta falta d’informació és la punta de l’iceberg perquè les fonts oficials no visibilitzen la nacionalitat de les víctimes i ho haurien de fer, per tant nosaltres en les nostres investigacions fem servir les fonts dels mitjans de comunicació, com a font hemerogràfica.

 

I en fer el seguiment d’aquests assassinats de dones immigrades heu trobat un tractament racista en el tractament de la informació?

Mira, quan segueixes els registres dels casos i apliques la interseccionalitat t’adones que d’aquests assassinats a dones immigrants hi ha molt menys informació, no se li dóna la suficient cobertura en els diaris, o no posen el nom i cognom de la víctima. I això per què?, o sigui hi ha un component de racisme per part dels mitjans de comunicació en la cobertura dels casos i també un component de racisme i xenofòbia en la sensibilitat pública davant els assassinats. Això nosaltres ho comprovem cada vegada que compartim informació perquè tenim una modalitat a twitter i facebook que és cada vegada que assassinen una dona el comptabilitzem en les xarxes socials, i no és el mateix quan assassinen una dona blanca de classe mitjana, espanyola, que quan assassinen una inmigrant, d’una altra ètnia, d’una classe social més baixa, o que està infrarepresentada socialment com li pot passar a les companyes de l’ètnia gitana que ni tan sols estan representades en aquestes notícies dels diaris perquè no es posa de manera respectuosa la seva identitat, el seu origen.

 

Has dit que és necessari fer un diagnòstic seriós sobre això, i tu com investigadora que has donat seguiment a casos, creus que aquest diagnòstic reflectiria negligència institucional cap casos de dones immigrades?

Bé, Julia Monarrez, que és la nostra mestra i una respectada teòrica mexicana que documenta el Feminicidi a Ciudad Juárez des de l’any 94, i de la qual prenem el model de base de dades per documentar el Femincidi a Espanya – és a dir, tenim una base teòrica per als nostres registres-, diu que quan  documentes el feminicidi has d’anar darrere de les dades, ets com una formigueta veient la informació de cada un dels casos perquè una dada et pot ajudar a construir un perfil, llavors les hipòtesis de treball que nosaltres fem parteixen del fet que segons les notícies que llegim dels diaris aquestes dones pateixen violència institucional.

Tenim casos paradigmàtics de violència institucional com quan les dones varen anar a denunciar i  no es recollí la denúncia i després van ser assassinades.

Tenim un cas d’una dona estrangera que tenint una parella a la presó, la va amenaçar que quan sortís la mataria, i efectivament en sortir la va cercar i va matar, però a la seva mare que es va interposar per defensar a la seva filla. Llavors,  que va passar? Per què no es van implementar mecanismes de protecció per a aquestes dones? Va influir el fet que fossin immigrades. Aleshores crec que aquest estudi reflectiria aquesta violència institucional, situacions de discriminació, o xenofòbia i racisme i que no es protegeix per igual a aquestes dones enfront de les que són de nacionalitat espanyola.

 

I per això és important en termes de interseccionalitat utilitzar la categoria de Feminicidi?

Sens dubte, ajuda en el que dius, et permet mesurar la interseccionalitat, per exemple quan el nostre equip vam començar a documentar a l’Estat Espanyol vam descobrir que a les prostitutes no les tenia ningú registrades, no figuraven a cap llistat d’assassinades. I per què és això? Aquí hi ha un component de discriminació que té a veure no només amb l’estigmatització pel fet de ser prostitutes, són dones pobres, algunes són de color, algunes vénen d’una gran exclusió social, és a dir, el que hem anat descobrint és que entorn al col·lectiu de dones immigrants hi ha vetes d’impunitat i això és molt preocupant. Això, com has esmentat, ens porta a insistir que a Espanya és necessari el concepte de Feminicidi com una eina política, d’una altra manera no podríem veure aquestes interseccions dels contextos en què succeeixen aquestes morts.

 

A propòsit d’aquesta III Trobada de Dones Llatinoamericanes i Del Carib a Espanya, es van generant enllaços ara entre activistes llatinoamericanes i espanyoles per intercanviar aquests conceptes però sobretot pràctiques de lluita contra la violència masclista Què n’opines d’això?

Bé les activistes llatinoamericanes són unes grans mestres pel que fa a la lluita contra la violència vers les dones, els hi ha tocat enfrontar lluites en un continent d’una Amèrica Llatina que té el registre més alt d’assassinats de dones en molts països: Mèxic, Guatemala, El Salvador, Colòmbia, Hondures, Argentina, estem citant fins i tot llocs on ja el feminicidi és una pandèmia, llavors l’activisme i l’acadèmia es va haver de nodrir de molta acció i matèria teòrica, i això ens han arribat fins aquí, a les que estem a Europa. Jo ara a l’escola que tinc venen dones llatinoamericanes, són les que ens estan donant saviesa als països del “nord”, i hem de valorar-ho, veure alló que hi ha en aquests feminismes com el comunitari, el descolonial i altres categories i identitats de feminismes.

 

Creus que estem en un diàleg d’intercanvi entre dones de “aquí i allà” que possibilitarà el treball per una lluita global contra el feminicidi?

Sí, sí crec que estem en aquest diàleg, hi ha una connexió interessant que permetrà això, fer una lluita global contra el femincidi, per a mi això és d’allò més important, ja que hem d’estar agermanades les del nord i les del sud perquè ens maten pel fet de ser dones arreu del planeta.

 

Però també hi ha dones feministes del nord que es resisteixen a veure el concepte del Femincidi com una eina política global Què n’opines d’això?

Bé, si… sobretot en les que són funcionàries teòriques, tècniques o que treballen en marcs de polítiques i normatives d’igualtat, però com esmentava Maria Naredo en la seva intervenció en aquesta trobada, cal que utilitzem el dret com una eina de resistència per denunciar la violència estatal, perquè no només ens violenten els homes, també ens violenten els estats patriarcals i tots els estats són patriarcals, encara no tenim ni un que no ho sigui. Llavors…és clar que hem de generar resistència però no hi ha manera de regenerar resistència sinó emprem falques dels conceptes i si no treballem des de l’activisme amb professionals de diferents àrees en què ens sororitzem amb eines comunes per enfrontar-nos a aquestes opressions.

 

 

 

III Encuentro de la RED MLC en España

Més Informació:
Bloc de la Xarxa de Dones Llatinoamericanes:
Feminicidio.net

*Graciela Atencio: És periodista, editora i activista dels drets humans de les dones. Té experiència en assessoria, consultoria i formació. Els seus treballs s’han desenvolupat a Argentina, Mèxic i Espanya. Coordinadora de Feminicidio.net i sòcia fundadora de l’Associació “Otro tiempo”

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Història de la violació

OPINIÓ La violació no és un acte sexual, no té res a veure amb sexe...

Hondures: Balanç negatiu dels Drets de les Dones

FLAIX “A Hondures les organitzacions de la societat civil no tenim garantit res, excepte la...

Feines domèstiques. El que és personal és polític

     OPINIÓ —Pero ¿no es el cerebro de la mujer igual que el del...