| Sandra de los Santos. Tuxtla. Chiapas. SemMexico |
Karen Dianne Limon Padilla és aspirant a la candidatura independent de la Presidència Municipal de Tuxtla Gutiérrez a Chiapas
Ningú ho diu en veu alta, però per guanyar la presidència municipal de Tuxtla Gutiérrez es necessiten com a mínim 5 milions de pesos, pactar amb diferents grups en el poder i obtenir més de 100 mil vots. L’última elecció es va guanyar amb poc més de 111 mil sufragis. El panorama és poc encoratjador per a qui no té recursos, resulta incòmoda per als que han estat en la presa de decisions, i el seu perfil és conegut en un grup específic.
Fins i tot amb totes aquestes condicions adverses, Karen Dianne Llimona Padilla de 38 anys d’edat, activista feminista i psicòloga de professió aspira a una candidatura independent a la presidència municipal de Tuxtla Gutiérrez. Es van registrar cinc aspirants, tots ells homes a excepció de Karen, però la llei electoral només permet que 3 puguin obtenir la candidatura, és a dir, dos seran descartats així aconsegueixin les signatures que es necessiten. Les persones que acabaran amb la candidatura seran els que obtinguin el major nombre de suports, en poques paraules, la contesa ja ha començat
L’aspirant ha de ajuntar 6.600 signatures de 77 seccions diferents en 25 dies, pràcticament, hauria d’estar demanant 260 signatures diàries. Tot això sense recursos econòmics i més enmig de la pandèmia.
“Nosaltres ens estem arriscant i posant el cos pel nostre dret a la participació. Els partits polítics ja tenen això, ells ja saben que tenen les seves candidatures, nosaltres no. Estem anant a arriscar-nos en la pandèmia només per exercir aquest dret, perquè estem anant a buscar les signatures “comenta l’aspirant.
Per mitjà de brigades de casa a casa estan sol·licitant les signatures, però també hi haurà llocs en què es demanaran els suports, i a l’descarregar l’app es pot fer el procediment des de casa sense problemes.
Tampoc ningú ho diu, però les i els legisladors dels partits polítics que van aprovar les regles a Chiapas per a les candidatures independents ho van fer amb tota la intenció de fer impossible l’obtenció d’espais de representació popular per mitjà d’aquesta via. El nombre de signatures que se sol·liciten en l’entitat són superiors que a altres estats i també el nombre de temps per demanar-.
Però, Karen ja sabia tot això, no és la primera vegada que es registra com a aspirant a una candidatura. En el procés electoral del 2018 també va participar i va aconseguir obtenir la candidatura a diputada local pel districte d’orient de Tuxtla. Va haver de presentar el suport de 3.237 ciutadans i ciutadanes de districte pel qual competia de 37 seccions diferents. Tot i haver aconseguit una quantitat significativa de vots, no en va tenir prou per arribar a Congrés Local. És difícil enfrontar-se a la maquinària que signifiquen els partits polítics i els grups en el poder.
L’activista està convençuda que malgrat totes les adversitats i que no hi ha alternativa per obtenir un espai de representació popular, cal que el feminisme estigui en les butlletes electorals. Sap que la seva candidatura és testimonial, però això no vol dir que s’estigui donant per vençuda, per contra, està disposada a donar la batalla.
Des del 2012, ella va tenir la certesa que s’havia de aconseguir espais feministes en els poders de govern per aconseguir algun tipus de canvi a favor de les dones, però també estava convençuda que no podia ser des dels partits polítics ja existents, sinó que s’havia de buscar guanyar aquests llocs des d’una nova trinxera, que no hi és en el panorama les candidatures independents així que l’opció era formar un partit polític feminista. La integració d’aquest nou partit va ser el que la va motivar a conformar l’organització “Iniciativas Feministas”.
“El que a mi em va fer dir que no pot ser que ens governi gent tan mediocre va ser la meva feina en una revista de política en veure’ls, en escoltar-los, en veure que eren totalment buits, buits, que només repetien discursos, que d’entrada no tenien cap tipus de convicció ni inclinació de servei cap a les altres persones, ja aquí em vaig adonar de moltes coses”.
“En aquest país pots ser la persona més preparada, més brillant i això no et garanteix res perquè aquí pesa més filla de qui ets, amiga de qui ets i què estàs disposada a fer per arribar-hi. Jo mai he estat una persona complaent “.
Davant d’aquesta situació, l’aspirant a la candidatura va arribar a la conclusió que volia participar en política, però en els seus propis termes.
A Karen a Tuxtla Gutiérrez la coneixen més pel seu activisme en el feminisme. Des que es va iniciar en el moviment va tenir clar que el seu era el feminisme de la governança, que calia buscar que les dones arribin a llocs de presa de decisions. “Jo sé que hi ha moltes lluites, però són menys eficaçes, i jo la veritat si que tinc pressa”.
Per a ella l’única manera que la situació canviï és que més dones arribin a llocs de decisió, però que siguin dones que vegin que les eines del “amo” han de ser usades per a alliberar-se i no per seguir beneficiant els mateixos grups en el poder.
Les possibilitats que Karen pugui arribar a la presidència municipal són poques, ningú es pot sentir enganyat o enganyada; però potser, tampoc ho diu, la seva major aspiració no és arribar a ser alcaldessa d’aquesta ciutat, sinó aconseguir posar en el discurs públic les desigualtats que existeixen no només entre les candidatures ciutadanes independents i els partits polítics o els grups en el poder; sinó la més gran desigualtat que segueix sent la de gènere. Obrir camí per a les que venen, insistir que són possibles altres formes d’aconseguir els espais de representació popular, que es poden fer les coses diferents i que val la pena esforçar-s’hi. Per això, perquè més enllà d’una candidatura, d’un càrrec, hi ha la importància de deixar testimoni que no hi haurà democràcia possible sense la participació real i efectiva de les dones.
Foto: SemMéxico.
