Kajsa Ekis Ekman, escriptora i periodista, ha participat a Barcelona en les Jornades Radicalment Feministes, explicant el model suec en contra de la prostitució (*).
Kajsa Ekis Ekman, podria ser l’estereotip de com ens imaginen a una dona sueca, rossa, alta i molt maca, però ella trenca esquemes i des de fa molts anys està lluitant en contra de la màfia internacional de la prostitució i viatja per diversos llocs del món, com a conferenciant, explicant el model suec per l’abolició: “el nostre model -explica- defensa a les dones i no les culpabilitza, ni estigmatitza, però castiga als homes, als clients i proxenetes. I s’ha mostrat eficaç -al contrari que el model alemany – per acabar amb la prostitució, perquè aquesta està en contradicció amb la igualtat de gènere. Cal acabar amb els privilegis masculins d’ús del cos de les dones perquè tenen mitjans i poder sobre elles”.
I la seva feina d’investigació i denuncia també l’ha convertida als últims anys en experta en una tema molt actual i no menys controvertit que la prostitució com és el dels “ventres de lloguer”. Ekis Ekman és una autora internacionalment coneguda i també col·labora amb diferents mitjans de comunicació suecs. El seu primer llibre, publicat el 2010 en suec, trata de prostitució i sobre la maternitat subrogada, ja s’ha publicat en diferents llengües i aviat s’editarà en castellà. “Va ser un treball d’investigació, però també conté una part personal perquè el vaig escriure després de viure durant 2 anys a Barcelona i de veure de prop molta prostitució. Durant un temps vaig llogar una habitació al mateix pis on vivia una dona russa que es prostituïa al carrer, i va morir abans que jo deixés la ciutat”... En el seu segon llibre publicat el 2014 ha canviat de registre i ha aprofundit sobre l’euro-crisi, vista des de Grècia (**).
Ekis Ekman parla diverses llengües, entre elles, l’anglès i el castellà, també entén el català i el parla una mica. “Vaig estar casada uns anys amb un català, i tinc un fill de 9 anys, però ens vam separar”, ens explica. ” Sí, vaig viure 2 anys a Barcelona, des del 2005 al 2007, i he vingut després a Barcelona per fer vàries xerrades”. Però malgrat això, sorprèn el seu perfecte domini del castellà, sense accent, com si hagués viscut a Espanya molts anys…, però es jove, només te 35 anys…
“Des que vaig acabar la carrera de filologia, vaig començar a viatjar per Amèrica Llatina i vaig viure molts mesos, en diferents països, treballant com camararera. Vaig conèixer moltes dones, i comprenia perquè algunes es veien obligades a prostituir-se, però el que sempre m’ha interessat és aprofundir en peruè els homes compren sexe en lloc de tenir sexe amb algú que volen”.
Precisament per la teva feina d’investigadora sobre la prostitució i el teu coneixement del model suec vas ser convidada per la Plataforma Catalana pel dret a no ser Prostituïdes, el Moviment Democràtic de Dones i per les dones del PSC, a participar en les Jornades Radicalment Feministes, oi?
– Sí, vaig participar a la taula “Cap a l’Abolició de la prostitució”, junt amb altres companyes d’aquí. Crec que val la pena explicar els resultats positius de la llei sueca, que va ser aprovada -no sense certes reticències – el 1999, amb el nom de “Llei de la Pau per a les dones” , que ha demostrat ser una bona eina per a lluitar contra les màfies de la prostitució, i fer-els-hi impossible el negoci clandestí en les nostres ciutats, que intenten seguir desenvolupant amb noies immigrants. La policia treballa amb postulats feministes, i quan saben d’algun cas sempre acudeixen acompanyats d’una persona de serveis socials per a què primer parli amb les dones, però al client se li apliquen fortes multes, que es publiquen oficialment. Això ha fet que es descobreixin persones que es consideraven molt respectables i portaven una doble vida. Podem aportar dades, i podem assegurar que ara al nostre país no està ben vist anar de prostitutes, i tampoc apuntar-se a participar en “viatges sexuals”.
I has treballat en aquest tema en solitari o a través d’algun grup de dones?
He impulsat la creació de grups com “Feminists Against Surrogacy”. I les feministes en el meu país ens mantenim mobilitzades sobre aquest tema a nivell local i internacional. Però sobretot em dedico a escriure i a divulgar el que he arribat a conèixer de primera mà, o per la meva feina.
I com veus que des del punt de vista liberal i modern es vulgui considerar la prostitució com una feina com a qualsevol altra?
No és una feina, i mai ho serà, la gran majoria de les dones ho fan perquè no han trobat una altra sortida. Realment és una forma de vida tan violenta i degradant, que és un mite que es pugui fer per plaer. S’han fet estudis a tots tipus de prostitutes i totes pateixen una degradació semblant. La prostitució només és un bon negoci per a els explotadors -els proxenetes – que seguiran facilitant sense trabes, el que els clients demanin.
I per què per a tu els ventres de lloguer són l’última forma de prostitució?.
Aquesta vegada no vens el sexe, el contacte físic, ni que facin amb el teu cos allò que vulguin, si no que a més vens el teu cos complert i la vida que portes dintre. I faran amb tu el que sigui, per obtenir el nadó que uns intermediaris han venut abans. Cal explicar a fons aquest lucratiu negoci encara sense regulació clara, que converteix a les dones en contenidors reproductius d’usar i tirar, amb perill per a la seva pròpia vida, i sense capacitat d’escollir ser mare, per manca de recursos. En països com la India o Tailàndia s’ha començat a posar en marxa lleis de prohibició, i a Mèxic -on vaig ser-hi fa uns mesos- s’està investigant sobre aquest nou tràfic de nadons, que substitueix les antigues adopcions.
(*) Les jornades feministes es van celebrar el 3,4 i 5 de juny. Consultar +info a la La Independent
(**)Veure el llibre publicat en francès: L’être et la marchandise. Prostitution, maternité de substitution et dissociation de soi:
Intervenció de Kajsa al Parlament Mexicà (castellà)
Conferència a les jornades “Assises pour l’abolition universelle de la maternité de substitution” – París (francès)
Conferència al Festival Dangerous idees – Sidney (anglès)
