Aquest 11 de maig ha mort Montserrat Minobis i Puntonet, periodista de reconeguda trajectòria, guanyadora de diversos premis, impulsora de la igualtat de gènere als mitjans de comunicació i fundadora de diverses organitzacions de dones periodistes, entre elles la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPICCAT) i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG), a més de presidenta fundadora de La Independent.
Montserrat Minobis en l’acte de les periodistes el 8M de 2019 (Foto: Lídia Vilalta)
Amb una incansable activitat als 76 anys, Montserrat Minobis tenia previst però no hi va poder assistir a la VII Trobada de la RIPVG, realitzat a l’Uruguai entre el 3 i 4 de maig d’aquest any, a causa d’una intervenció mèdica per una afecció cardíaca que es va produir aquest divendres i que no va poder superar.
Nascuda a Figueres i llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació, es va especialitzar en ràdio i la seva veu es va escoltar en diverses emissores, començant el 1961 a Ràdio Popular de Figueres (Cadena COPE) i després des de Barcelona a Ràdio Espanya (1974 a 1976), Radio 4 (1976) on feia entrevistes a polítics d’actualitat en el programa Un altre aire, i posteriorment va ser directora de Catalunya Ràdio (2004 i 2005). Ja jubilada, quinzenalment resumia la informació de La Independent a Radio Estel. A més va ser redactora del programa Miramar de TVE i va col·laborar en les publicacions Avui, Hoja del Lunes, Oriflama i Serra d’Or.
Minobis va ser presidenta i fundadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) de 1992 a 2002 i de la XIDPICCAT (2005-2016) i fins aquest any ha estat una de les coordinadores internacionals de la RIPVG (2016-2019). El 2010, junt un grup de periodistes, va crear l’agència de notícies amb visió de gènere de Catalunya, La Independent.
També va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004) i en reconeixement a la seva trajectòria professional el 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció catalana. També va rebre el Premi Ciutat de Barcelona (1987), el Premi Espais del Centre d’Art Contemporàni Espais de Girona (1990), el Premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya (1991) i el Premi Ràdio d’Òmnium Cultural (1992), entre d’altres reconeixements, sent l’últim lliurat, en la seva absència, a Montevideo per la RIVPG en la VII Trobada a la qual hi van assistir prop de 60 periodistes de 11 països.
El darrer any va ser una de les impulsores i organitzadores del Manifest 8 de Març de les treballadores del sector de la informació i la comunicació, que convocava a les periodistes a la vaga de dones del Dia Internacional de la Dona Treballadora. En aquesta data, referint-se a la lluita contra el masclisme i les seves violències, ella va dir:
“Però hi ha hagut alguns avenços? Un de molt significatiu: que la lluita no s’ha aturat. I que ha agafat embramzida planetària. La lluita feminista, la lluita de les dones ja no la para ningú”.
La seva incansable activitat, la seva personalitat i lideratge, el seu treball per un periodisme feminista i la seva enorme qualitat humana deixa un buit inmens en les i els que la vam conèixer. La XIDPICCAT – RIPVG i l’equip d’editores i col·laboradores de La Independent ja la troba a faltar.
Montse Minobis, la segona des de la esquerra, a Nova York el 2015.
L’equip de La Independent. Montse Minobis al darrere la segona a la esquerra i, aseguda primera a la dreta, Pepa Badell que també se n’ha anat enguany.
BARCELONA | La periodista feminista de reconeguda trajectòria, ex Coordinadora i actualment Consellera de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) Montserrat Minobis i Puntonet va morir aquest 11 de maig, a Barcelona,en presentar-una complicació mentre era sotmesa a una cirurgia de cor.
Montserrat Minobis, va néixer a Figueres el 24 d’octubre de 1942 i era Llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació.
Va ser impulsora de la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació i fundadora de diverses organitzacions de dones periodistes, entre elles la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadors de Catalunya (XIDPICCAT), la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i presidenta fundadora de la Independent.
A la dècada dels 90 va ser presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. De 2001 a 2004 va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i Directora de Catalunya Ràdio (2004-2005). També va exercir com a professora a la Universitat Pompeu Fabra
Al llarg de la seva vida, Montserrat Minobis va rebre nombrosos premis i reconeixements, l’últim d’aquests, va ser el que li va lliurar la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere en el seu recent Trobada a Montevideo, per la seva destacada Trajectòria en l’Exercici del Periodisme amb perspectiva de gènere”.
Va ser Coordinadora de la RIPVG fins al passat 4 de maig, data en què l’Assemblea la va nomenar consellera Permanent d’aquesta organització, en reconeixement al seu lideratge, i lluita per la defensa dels drets humans de les dones, així com per la seva indiscutible compromís en la construcció i enfortiment de xarxes de periodistes amb visió de gènere.
Encara que no va poder assistir a la Trobada a Montevideo, per estar propera la seva cirurgia, Montserrat Minobis va ser fonamental en l’organització del 7 ° Trobada de la RIPVG a Montevideo, celebrat els dies 3 i 4 de maig, en coordinació amb Quotidiano Mujer, Articulació Feminista Marcosur i l’Aliança Global de Mitjans i Gènere (GAMAG).
“La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, expressa la seva consternació per la mort de la reconeguda periodista feminista Montserrat Minobis, fundadora, ex coordinadora i consellera d’aquesta organització.
És una dolorosa i irreparable pèrdua, però ens deixa un inavaluable llegat en la defensa dels drets humans de les dones i en la recerca de la igualtat i democratització dels mitjans de comunicació. La Montse seguirà viva en els ensenyaments que ens va deixar i en cadascuna de les Xarxes de Periodistes que va encoratjar i va recolzar”.
Coordinació Col·legiada de la RIPVG, 11.05.2019
—-
Se’ns va una gran referent en la comunicació per la igualtat que serà molt difícil de reemplaçar.
De vegades la vida et tanca una porta, però t’obra una finestra. I això és el que va passar quan en les primeres eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’any 1991, la candidatura encapçalada per Montserrat Minobis va treure un 42% dels vots, i tot i que va guanyar a les demarcacions de Girona i Lleida, no va aconseguir arribar al deganat. Humor, amor i alegria. Feina ben feta per un Col·legi de tots! Aquest era l’eslògan de la candidatura que tancava l’escriptora i periodista, Montserrat Roig.
Si no hagués perdut aquestes eleccions, potser no existiria l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (l’ADPC) creada l’any 1992. Com va dir la Montserrat “aquells vots ens van impulsar a crear l’associació amb l’ànim de convertir-nos en una veu alta i sorollosa que ens permetés incidir en la presència de les dones en els mitjans de comunicació, i alhora servir de plataforma per projectar-nos de cara a la professió a través d’estudis i publicacions”.
Però no hi havia qui l’aturés, i va mirar cap a Europa, així de la mà, a l’inici, de les institucions europees es va crear, l’any 1993, la Xarxa Europea de Dones Periodistes molt activa, sobretot, al sud d’Europa però amb aliances i vincles amb les companyes del nord, de les quals en vam aprendre molt.
I van passar uns quants anys, fins que vam creuar l’Atlàntic, i a Morèlia (Michoacán. Mèxic) el 2005 es va constituir la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPVG), plataforma conformada per grups i entitats de periodistes de més de 30 països, on justament fa pocs dies acabava de ser escollida membre del seu Consell Assessor. Ella va ser la primera presidenta d’aquesta Xarxa a Catalunya (la XIDPIC.CAT- XIPVG) també el 2005, de la qual naixeria el 2010, La Independent (l’Agència Catalana de Notícies amb Visió de Gènere).
Tres entitats impulsades per la Montserrat, juntament amb altres companyes, i que s’interrelacionen des de l’àmbit més local i nacional (la seva estimada Catalunya) fins el més global, el món.
La Montserrat va ser pionera en molts espais. La segona vegada que es va presentar a les eleccions del Col·legi de Periodistes, l’any 2001, es va convertir en la primera dona degana. Després també seria la primera dona directora de Catalunya Ràdio.
Ha rebut molts agraïments, l’últim va ser la setmana passada a Montevideo. Les companyes llatinoamericanes -que tant estimava i que tant l’admiraven- li van atorgar un reconeixement per la seva destacada trajectòria periodística. Un reconeixement que no li hem pogut lliurar.
Periodista feminista, activista incansable i plena d’idees, jubilada, i més activa que mai, continuava cercant nous projectes: havíem de participar, l’any vinent, en el 25è aniversari de la IV Conferència de NNUU sobre les Dones. I també l’any vinent havíem de commemorar el 25è aniversari de les nostres primeres jornades de les periodistes de la Mediterrània, el 15é aniversari de la creació de la XIDPIC.CAT-XIPVG i el 10é aniversari de La Independent.
La seva lluita va servir per aplanar el camí a les periodistes que veníem darrere. L’últim 8 de març la vam veure llegir el manifest de les periodistes feministes, on va dir ben alt i clar: “La lluita de les dones ja no la pot parar res ni ningú”.
Minobis, ens deixes un enorme llegat en la defensa dels drets humans de les dones. Esperem continuar amb el teu esperit i poder fer realitat tots els teus somnis, que també són els nostres.
Text escrit per Alicia Oliver i llegit el 13 de maig de 2019 en l’acte de comiat, al Tanatori de Les Corts de Barcelona, per les periodistes Montserrat Puig, Tona Gusi i Alicia Oliver.
—-
Ahir a la tarda vam acomiadar l’estimada Montserrat Minobis, al tanatori de Les Corts de Barcelona. En una cerimònia conduïda per María Eugenia Ibáñez, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya va voler agrair públicament la feina feta per la primera presidenta de l’ADPC a través d’unes paraules dites per Montserrat Puig.
El seu llegat és i serà de gran valor per a totes nosaltres. Descansi en pau.
ADPC
—-
Comiat a Montserrat Minobis
Des del Consell Nacional de les Dones de Catalunya expressem el nostre condol més sincer per la pèrdua de Montserrat Minobis Puntonet amb qui hem tingut el privilegi de compartir projectes i experiències.
Membre del Ple i de la Comissió de Coordinació des de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya-Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, des de fa un mesos coordinava també el Grup de Treball Dones i Mitjans de Comunicació.
Acompanyem amb una forta abraçada la seva família, amistats i persones que han col·laborat amb ella.
Anna Coll Colomé
Responsable de Suport Administratiu del
Consell Nacional de les Dones de Catalunya i Participació
Institut Català de les Dones
—
Paraules per a la Montserrat Minobis i Puntonet
Des de la XIDPIC.CAT-XIPVG i la XIPVG, des de diversos països europeus i d’Amèrica Llatina, ens arriben paraules de condol i de record per a la nostra colega periodista, companya i amiga feminista.
“Una lideresa en feminisme, una excel·lent profesional, una experta militant en Drets de la dona i una mestra en l’ofici de la comunicació amb visió de gènere, que ens deixa òrfenes en el periodisme i la amistad. No t’oblidarem mai, Montse”.
Lídia Vilalta. Barcelona.
XIDPIC.CAT – XIPVG.
—
“‘Que be que estem aquí amiga!’, em deies mentre compartíem un trosset de sol tardenc a Marrakech i celebràvem atzars i confidències, després d´una intensa jornada de treball. I així et vaig començar a admirar i estimar, així de senzill, així de gran. Preciosa mestra i amiga, massa aviat el sol es pon, però ha estat tant senzill estimar-te i apredre de tu!, que ho seguiré fent mentre la llum m’escalfi. Quin be que has passat per aquí amiga! Bon viatge”.
Montse García Sosa. Barcelona.
XIDPIC.CAT-XIPVG.
—
“SEGUIREM LLUITANT PEL TEU SOMNI, MONTSE
Estimada Montse Minobis (Figueres 1942). Que la terra et sigui lleu !!!. No puc creure que ja no ens veurem més. Les meves primeres llàgrimes del dia han estat per a tu, un record per a la Pili i per a la vostra família. El primer pensament que ha tingut en Loïc, el meu fill, quan s’ha llevat avui, i ha mirat els titulars dels diaris que li han dit que ens havies deixat ha estat una immensa tristesa. Sovint ell i jo recordem els dies que vam passar a Formentera, en Lúcar, i en Max i el que ens vam ajudar durant aquelles jornades de sol i platja. En Loïc t’estimava molt. El vas captivar. Aquells dies et vas convertir per a ell en un referent.
Molt abans, una tarda passejant per la Riera de Mataró, ja fa molts anys, et vaig descobrir anunciada en un míting d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Després et vas acostar a Iniciativa per Catalunya. Els teus mítings teníem molta força. Ens vam conèixer i vam començar una amistat personal i professional que només la mort ha gosat interrompre. En tots aquests actes tu ja havies posat la directa en la teva lluita antifranquista, per la democràcia, per la igualtat , pels drets humans, pels drets de les dones i per les llibertats que has mantingut tota la vida.
Tu treballaves ja a Ràdio 4. Uns any més tard em van donar la meva primera beca com a periodista i vam coincidir amb tants amics, en Pep Vilella, l’Adell i tants d’altres.
Compartíem els valors polítics d’aquella Europa social que admiràvem, per la que lluitàvem i en la que ens volíem emmirallar.
Vas ser la directora de l’Informatiu matí de TVE a Catalunya que jo presentava. Vam treballar colze a amb en Ferran González i en Jordi Casanovas. Quin temps de debat periodístic i de crítica constant al nostre entorn. Després amb la Xarxa Europea de Dones Periodistes de Catalunya, l’Associació de Dones Periodistes i, darrerament, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores/Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere has contribuït a la igualtat de gènere, a la denúncia per les constants agressions contra les dones i a la llibertat, sempre mostrant la teva gran estima pel país, per Catalunya.
La Montse quan vas ser Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004) i directora de Catalunya Ràdio (2004-2005) en ambdós casos hi vas deixar la teva empremta.
Com a bona figuerenca a vegades reconeixies que estaves tocada per la tramuntana. M’ho deies i rèiem.
El teu pas com a professora a la universitat va deixar una petja molt constructiva. Continuarem el teu camí, Montse. Seguirem lluitant pel teu somni que és el nostre somni.
Treballarem per portar als quatre confins del planeta globalitzat la lluita per la igualtat de gènere, contra la violència masclista i per la visibilitat de les dones periodistes. Sempre deies: les dones, les periodistes no hem de parar fins a viure en un món d’igualtat i de respecte davant la diversitat de raça, de gènere, d’edat, de religió i de tantes coses. Gràcies Montse per ser l’estel que veurem cada nit brillar quan aixequem el cap mirant al cel.
Que la terra et sigui lleu !!!”
Teresa Carreras. Mataró.
XIDPIC.CAT-XIPVG / GAMAG Europe.
—
“Se’ns han quedat al tinter moltes idees, activitats i petits plaers, Montse: impulsar la XIDPICCAT, retrobar-nos entre totes i sumar, donar més força a La Independent, la propera reunió de la RIPVG, anar de museus un matí de dissabte al mes, un sopar a l’estiu, mirar jugar el Barça… Que ens quedi la teva energia, el teu saber estar i fer, la teva saviesa. Tant de bo cregués en un “fins aviat” perquè m’agradaria retrobar-te. Bon viatge amiga i acompanyarem a la teva estimada Pili”.
Drina Ergueta. Barcelona.
Vice-presidenta XIDPIC.CAT – XIPVG. La Independent.
—
“Mestra, companya i amiga. Tants anys caminant plegades fent periodisme feminista i enxarxant-nos amb companyes, ara amigues, de mig món. Continuarem però se’ns farà més díficil sense tu. Et recordarem i quan calgui ens aturarem per pensar en què diries i com ho faries tu. Gràcies pel mestratge i per la teva amistat tan sincera. Petons”.
Tona Gusi. Barcelona.
XIDPIC.CAT – XIPVG. La Independent.
—
“Estimada Montse! Tan activa com eres i amb tants plans que teniem: preparar Beijing + 25. La propera trobada de la Xarxa Internacional. Les reunions amb el grup de Les periodistes parem. Les jornades de la Mediterrània. El grup de comunicació del Consell … Ets incansable, no Paraves de donar-nos idees, i feina també 🙂 I ara, no ens ho podem creure! Ens has deixat ben orfes, estimada Montse!”
Alícia Oliver. Barcelona.
Presidenta XIDPICCAT – XIPVG.
—
“Conec a la Montse acollidora, la que et feia sentir part d’un grup i la que somreia al veure’t. Gràcies estimada Montse perquè sense ser de l’ofici periodístic em vas acollir amb aquella generositat que et fa sentir amiga des del primer moment. Gràcies per ser part activa de la lluita feminista, gràcies per compartir estones i estades. Gràcies per ser tan i tan generosa. La Independent seguirà però set trobarà molt a faltar.
Marta Macias. Barcelona.
Col·laboradora de La Independent.
—
“Se nos ha ido una querida amiga y gran compañera de activismo, Montserrat Minobis: Presidenta de la XIDPIC.CAT, coordinadora de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, miembra del Equipo de gestión de La Independent.Cat : Inmensa Feminista, apasionada de la vida, siempre dedicada en abrir caminos, dirigidos hacia un mundo, donde las mujeres puedan tener el lugar que les corresponde por derecho. Un lugar en el centro de la vida, siendo a la vez que propietarias absolutas de su libertad y destino”.
Amada Santos Barcelona.
XIDPIC.CAT-XIPVG. La Independent
—
“Recuerdo a Montse de junio de 1992, cuando un grupo de mujeres periodistas fundamos la ADPC.
Fue el principio de una larga y fructifera colaboración con ella, que como presidenta de la asociación nos apoyaba en lo proyectos que desde la junta impulsábamos.
Fuimos pioneras en internet desarrollando el proyecto europeo “dones periodistes en internet”, que realizamos durante dos años, hasta el 2000. Y pronto trabajamos con ella y con otras compañeras organizando encuentros internacionales, como las primeras “trobadas” de mujeres periodistas del Mediterraneo. Siempre ha participado como una mas en las reuniones y en todo tipo de acciones.¡Su recuerdo permanecerá. Siempre estará con nosotras!”
Julia López. Barcelona.
Mon Comunicació. XIDPIC.CAT – XIPVG.
—
“Debe hacer más de 40 años que conocí a Montse Minobis. A lo largo de todos estos años siempre nos hemos encontrado en no pocas luchas en favor de los derechos de las mujeres.
La he apreciado en todo lo que valía. Una gran periodista. Una gran locutora de radio. Ha sido un gran mazazo conocer su fallecimiento. Crei que quedaban años para disfrutar de su sabiduría, del compromiso compartido.
La voy a echar de menos y la tendré siempre en mi corazón, porque de bien nacida es ser agradecida y a Montse Minobis el feminismo le debe mucho.
Compañera, que la tierra te sea leve”.
Montserrat Fernández, advocada. Barcelona.
Col·laboradora de La Independent.
—
“Comparteixo amb les meves companyes moltes de les virtuts i trets de personalitat de Montserrat Minobis. Per a mi, Montserrat Minobis fou com una amiga, amb poc recorregut juntes, però amb una complicitat clara, la identificació amb la creença que “el que és personal és polític” amb els encerts i els errors, però, amb voluntat clara de crítica, continuació i lluita. Per a mi, en aquest sentit ha estat un referent, conjuntament amb un grapat d’amigues que avui també ploren la seva pèrdua. Mestra, que la terra et sigui lleu…”
Lina Barber. Barcelona.
Ex-Presidenta ADPC.
—
“La Montse Minobis ha estat un referent professional i ètic per totes les periodistes feministes. Per mi una companya entranyable des que la vaig conéixer fa més de 30 anys. Amb ella vam fundar l’Adpc i vam treballar juntes en la seva primera Junta. Còmplice i amiga de de moltes batalles, la trobarem a faltar”.
Juana Gallego. Barcelona.
Màster Gènere i Comunicació (UAB).
—
“Estimada Montse,
Ara recorde amb tendresa les teues últimes paraules, quan a l’abril del 2016 vaig acudir a la VI Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb visió de gènere. Em vares fer un petó i una curta abraçada i em vares dir: Que cara ets de veure estimada Tere.
Em va sobtar que fossis tan tendra amb mi, que venia de lluny i haviem coincidit tant poc. Em va alegrar el
cor.
Ara ens has deixat. I ho has fet com vares viure, lluitant. Mestra de periodistes, comunicadores i de vida has marcat un camí. I has deixat marca indeleble al cor de molta gent. I entre eixa gent em trobe.
Faig meues les teues paraules del passat hui de març quan vares dir: La lluita
feminista, la lluita de les dones, ja no la para ningú.
Espere que allà on estigues continues lluitant per allò que has fet sempre: per un periodisme digne i per un feminisme emancipador.
Que la terra et siga lleu, estimada Montse”.
Teresa Mollà. Ontiyà. País Valencià.
Col·laboradora de La Independent.
—
“La Montserrat ha estat una referent professional i personal. Una dona lluitadora i compromesa amb un periodisme digne que reconegués i valorés les aportacions de les dones a la nostra societat. Moltes n’hem après d’ella i ho continuarem fent perquè el seu exemple és amb nosaltres. Moltes seguim el camí marcat per ella i no podem fer res més que donar-li les gràcies. Continuarem la seva lluita”.
Isabel Muntané, periodista. Barcelona.
Almena Cooperativa Feminista.
—
“Em costa tant escriure sobre Montse Minobis, perquè des de feia molts anys els nostres camins havien divergit totalment. Jo vaig venir a Madrid a cuidar els meus pares grans, i vaig abandonar gairebé per complet la meva vida anterior de treballadora dels mitjans de comunicació a Barcelona. Però avui, quan aquest matí m’han notificat la notícia de la seva mort m’han vingut al cap de cop tants records, Brussel·les, Pequín, tants projectes, la seva llibreta amb gomes i milers de telèfons, tantes hores de treball juntes amb Alicia. Jo vaig entrar a col·laborar en RN4 de la seva mà en el famós “Dotze Estels”, i dic famós perquè va ser el primer programa en català sobre la Unió Europea. Abans l’havia conegut promovent l’Associació de Dones Periodistes, sempre amb l’autèntica bandera del feminisme a la mà, i el sentiment molt profund de la seva nació catalana.
Montse parlava un català brillant amb un bonic accent, de Girona, és clar, i un vocabulari molt ric, per a mi admirable. Curiosament l’última vegada que vaig coincidir amb ella va ser a Madrid, en un supermercat, estava amb ella Pilar, a la qual envio un petó molt fort. La hi vaig presentar a la meva mare, com la gran periodista que era, i em va fer una abraçada tan profund i tan sentit que em va mantenir commoguda diversos dies.
Montse em quedo amb aquesta abraçada, i amb la seguretat que ets allà dalt preparant algun nou projecte per a les dones periodistes”.
Mª José Ruiz Fité. Madrid
REMP.
—
“”Haizea” es un nombre propio, que significa “viento”, símbolo de la comunicación.
“Haizea” del disco “Ogoño” es una nana, q habla de alguien q está lejos, y de una barca.
Buena vibra para la que fuera nuestra amiga Montse Minobis, y buena vibra para quienes seguimos aquí,
honrándola, haciendo algo muy bueno con nuestras vidas”.
Leire Saitua. RIPVG. Bilbo.
—
“Tremenda pérdida. Hemos coincidido tantas veces, en tantos sitios, Roma, Morelia, México, La Habana, Fez, Barcelona, Sevilla, Oviedo, Madrid… y siempre creando Redes de Mujeres Periodistas, esas Redes que poco a poco fueron construyendo una corriente de comunicación de género e inclusiva muy minoritaria, que fue calando y se ha extendido en los medios generalistas en estos últimos tiempos. Allí estabas tu como imprescindible, siempre a la cabeza, siempre expandiendo, normalizando, siempre abriendo paso. Y este trabajo que colectivamente comenzamos unas cuantas y que hoy siguen muchas periodistas jóvenes, puedes irte tranquila, no ha caído en saco roto.
Montse, se que me escuchas, como a mi me va quedando poco trecho, espérame y en el camino nos encontraremos y mientras siempre seguirás en mi corazón. Gracias por existir”.
Cristina Fraga. AmecoPress
RIPVG- Estado español.
—
“La Asociación de Periodistas Feministas de Castilla y León (APfcyl) se suma a las condolencias por el fallecimiento de nuestra querida compañera Montserrat Minobis.
Aún conservo su mensaje de aliento y ganas de colaborar cuando presentamos esta nueva asociación el año pasado.
Como les decía ayer a compañeras de la Red Europea de Mujeres Periodistas, venimos de ahí, del camino que iniciaron mujeres como Montserrat Minobis con la creación de las primeras asociaciones y aún antes con las inquietudes por incorporar a las mujeres en nuestra profesión y en las noticias de forma paralela a la democratización de este país.
Nos queda un gran legado y somos cada vez más conscientes de la importancia de hacer periodismo con perspectiva de género y de llevar el feminismo a las redacciones y a las noticias.
Un abrazo a todas y especialmente a las compañeras más cercanas a Montse”.
Ana Gaitero Alonso, periodista. León.
APfcyl. Castillay León / RIPVG-Estado español. REMP.
—
“Recordando a Montserrat Minobis
Era discreta y sigilosa. Su presentación llegaba antes que ella misma a los lugares que visitaba. La seguíamos por su ejemplo, estando donde había que estar sin alboroto. Ejerció un liderazgo silencioso, sin banderas ni proclamas, pero con alegría y compromiso.
Su liderazgo se manifestaba en la seguridad con la que mantenía sus ideas. Solo la vi una vez turbada: nos disponíamos a desayunar en el hotel de Bruselas donde nos alojábamos un grupo de periodistas españolas de visita al Parlamento Europeo, entre las que ella se encontraba. Coincidimos las dos en el momento de aprovisionarnos de café cuando le comenté la noticia que acababa de escuchar en la televisión pocos minutos antes de bajar al comedor. Le dije: “ETA asesinó esta noche a Ernest LLuch en Barcelona”. Se quedó paralizada, mirándome fijamente seria y en silencio, tras unos segundos así solo acertó a decir: “¡pero si es amigo mío!”. Deseé no habérselo dicho, no darle una mala noticia que, además, no esperaba. Sentí que le había malogrado la jornada y aquel viaje a Bruselas.
¡Qué bonito haberte conocido, Montse!”.
Áurea Sánchez, periodista. Santiago de Compostela. Galiza.
GAMAG Europe
—
“¡Qué repentina, terrible noticia! Descanse en paz Montserrat Minobis –una referencia imprescindible en el periodismo con visión de género–, y toda la solidaridad para su familia y amistades en estas horas de dolor”.
Manu Mediavilla. Madrid.
RIPVG. Estado español.
—
“Tremenda tristeza, nos va a faltar, una mujer y periodista excepcional con tanta dedicación. A Montse la conocí en la lucha que compartimos por un periodismo y un mundo mejor. Cuando ella hablaba lo hacía con tanta experiencia y con el peso de haber resistido en tiempos muy oscuros, enfrentando viejos y nuevos desafíos siempre con la convicción de que lo que soñamos, con sororidad y solidaridad y aprendizaje si es posible. Llevare los recuerdos que tengo de Montse en mi corazón, la voy a extrañar mucho”.
Jenny Röngren. Stockholm. Sverige.
RIPVG – Suècia.
—
“Desde Argentina, nos abrazamos a todas Uds. compartiendo el mismo dolor por la partida de Montse Minobis.
Nos llevara mucho tiempo acostumbrarnos a su ausencia”.
Silvina Molina y Liliana Hendel. Buenos Aires. Argentina.
Coordinadoras RIPVG-Ar.
—
“Hace pocos días me reencontré con una foto donde estoy en medio de Mirta Rodriguez Calderón y Montserrat Minobis. Fue en México, en un encuentro de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, donde ambas fueron reconocidas como pioneras del periodismo feminista, impulsoras de redes. Pensé que iba a volver a abrazar a Montse cuando volvimos a encontrarnos hace sólo una semana en una nueva reunión de la Red en Uruguay. Pero no pudo viajar porque se operaba, y estaba previsto, y todas le enviamos afectos. Anoche, cuando me avisaron de su muerte, el instinto periodístico pudo más y comencé a escribir a las compañeras para confirmar lo que no quería que me confirmaran: Montse falleció. Nos dejó la fortaleza de trabajar juntas, su impronta profesional, su pasión por el debate constructivo. Al final, quiero decirle “Gracias” por todo eso, y, sobre todo, por el cariño de sus palabras y abrazos en cada encuentro virtual y presencial. Abrazos a mis queridas compañeras catalanas. No están solas. El mejor homenaje a Montse es que sigamos construyendo, cada día, un periodismo inclusivo, juntas”.
Silvina Molina. Buenos Aires. Argentina.
RIPVG-Ar.
—
“Sé que Montse fue una gran periodista en Cataluña. A este lado del mar la hemos conocido como una empecinada articuladora de redes de comunicación feministas. Hasta el último segundo siguió tramando amistades, vínculos más y menos íntimos, siempre con el norte de que la unión regional y global fortalecía el trabajo local. Que tengas un valiente y luminoso viaje querida, por acá trataremos de sostener el legado.”
Sandra Chaer. Buenos Aires. Argentina.
Red PAR / GAMAG AL
—
“La Rede Mulher e Mídia, de Brasil, también se suma al homenaje a Minobis y enviamos un abrazo a la red y a las compañeras de Cataluña.
Y, como decimos acá en Brasil: – “Compañera Minobis – Presente! ¡Hoy y siempre! para decir que su lucha continua y que estará en nuestra memoria y corazón siempre. Un abrazo”.
Rede Mulher e Mídia. Brasil.
—
“Todo el apoyo y solidaridad con las compañeras, amig@s y familia.
Un abrazo apertado”.
Rachel Moreno. Sao Paulo. Brazil.
RIPVG-Brazil
—
“Comunicado
La Red Colombiana de Periodistas con Visión de Género expresa su dolor por el fallecimiento de nuestra colega Montserrat Minobis, quien nos acompañó con su saber en Bogotá en el Tercer Encuentro Internacional.
Montserrat nos deja su profunda convicción por un periodismo que incluya a las mujeres y sus derechos, un periodismo que las nombre desde la dignidad y el respeto; nos deja su estilo directo para el debate y su profundo amor por la vida.
Para su familia enredada, para Pilar y todas las personas que sienten su partida va nuestro abrazo sororo”.
Red Colombiana de Periodistas con Visión de Género. Bogotá
—
“Fue en el Tercer Encuentro Internacional en Bogotá, corría 2009 y el entusiasmo de Montse por un proyecto nuevo. En nuestra conversación se cruzaron las inquietudes de ella con relación a mi regreso después del exilio y la crítica situación de Colombia. Me preguntó por las particularidades de la profesión en el país anfitrión. Se quedó en silencio, meneó la cabeza y me dijo: Lo tenéis difícil.
En adelante nos acompañarán su experiencia y la convicción por la defensa de los derechos de las mujeres.
Abrazos sororos para todas mis colegas en Barcelona”.
Fabiola Calvo Ocampo. Bogotá. Colombia.
Red Colombiana de Periodistas con Visión de Género.
—
“Desde La Habana me sumo al homenaje y va un abrazo fuerte para las amigas de Cataluña”.
Dalia Acosta. La Habana.
RIPVG-Cuba.
—
“¡Oooohh, que tristeza! Lamento profundamente el fallecimiento de Montse.
¡¡Dios le conceda el descanso eterno a su alma y consuele a sus seres amados!!
¡Sororal abrazo!”.
Carmen Intriago López, Ecuador.
RIPVG-Ecuador
—
“Se fue seguro cargando fortaleza en su camino. Mujer respetuosa, amable, empática, amorosa… Hoy, quisiera sanar el dolor de ese corazón, ante lo repentino de la vida. La admire por estar como una aguila vigilando su entorno. Segura en lo profesional y como pocas solidaria y leal en su amistad. Dialogamos a partir del entendimiento y la conviccion en un mundo donde las mujeres aun vivimos brechas de desigualdad y en los pueblos aun hay grandes diferencias. Se ha ido vital. Amiga querida. Compañera inigualable. El tiempo por venir no se explicara sin tu palabra de mujer y periodista.
Gracias por coincidir en los sueños, la tarea,los viajes y la obra pendiente y sustantiva”.
Sara Lovera. Ciudad de México. México
Directora de SEMéxico. Co-fundadora de La Independent.
—
“Queridas colegas y compañeras que noticia tan dolorosa, les abrazo con cariño y aún en la partida nuestra querida Monse Minobis nos convoca como Red. Sigamos caminando juntas porque su legado vive en cada una de las periodistas que fuimos tocadas por su experiencia y sabiduría, con mucha generosidad. Abrazos fraternos”
Erika Cervantes Pérez. México
RIPVG-México.
—
“Desde México, en MujeresNet nos unimos a esta pena que nos embarga a todas por la partida de M. Minobis. Abrazo fuerte a todas”.
Elsa Lever M. Ciudad de México. México.
Doctora en Ciencias Políticas y Sociales-Comunicación UNAM. RIPVG-México
—
“La Red Nacional de periodistas (México), CIMAC y las diferentes redes la extrañaremos, y honraremos su legado”.
Red Nacional de periodistas (México), CIMAC
—
“A Montserrat Minobis, la conocía de nombre, por la lucha que dio siendo periodista para que las mujeres formaran parte de la vida cotidiana del periodismo en España. El nombre tuvo rostro en el año 2007, en Oviedo (Asturias. España), en el II Encuentro de la Red Internacional de Periodistas con visión de Género (RIPVG).
Periodista todo terreno que hasta el último día aportó a la RIPVG, al periodismo y a la igualdad de las mujeres, habíamos concertado una cita aprovechando mi viaje a Barcelona, ésta solo es una pausa, porque sé que nos encontraremos en la coincidencia. Hasta pronto, querida Montse”.
Lucia Lagunes Huertas. Barcelona.
Directora CIMAC. Ciudad de México
RIPVG – México
—
“Desde Nicaragua me uno al duelo por la sensible partida de Montse. Siempre unidas”
Emma Amador. Managua.
RIPVG-Nicaragua.
—
“Muy triste noticia, pero sin duda una mujer que aportó mucha luz. Las abrazo desde República Dominicana, en este momento que nos sobrecoge”.
Naivi Frias, periodista Santo Domingo. República Dominicana.
RIPVG- República Dominicana
—
Més informació:
Podeu llegir a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, una entrevista realitzada el 2017, sobre les Jornades Catalanes de la Dona.
Muy triste noticia, pero sin duda una mujer que aportó mucha luz. Las abrazo desde República Dominicana, en este momento que nos sobrecoge.
Naivi
