OPINIÓ
És una mentida com una catedral. La igualtat és una immensa fabulació que ens té enlluernades i que serveix per a fer callar les protestes, afeblir les crítiques, silenciar les demandes, aquietar les exigències.
Sota el miratge de la igualtat hem d’emmudir, perquè és una evidència que formalment homes i dones tenim els mateixos drets i deures (en la nostra àrea cultural, no a tot el món).
No obstant això, aquest discurs igualitarista és una fal·làcia perquè la societat continua mantenint unes infranquejables desigualtats entre els sexes, que es perpetuen i reprodueixen en les mentalitats i imaginaris col·lectius: la sexualitat no és equiparable entre homes i dones, la qual cosa en uns és motiu de jactància i orgull en les altres és reprovació (vegeu el cas de la treballadora d’ Iveco); si la paternitat converteix als homes en treballadors responsables i fiables, en les dones es trastoca en desavantatge i menyscapte; mentre els homes transiten pels llocs públics amb seguretat i arrogància, les dones caminen amb por i prevenció.
Envellir és causa en les dones d’oprobi i ostracisme, mentre ells es converteixen en individus valorats pel seu estatus i distinció. Els mitjans de comunicació, la publicitat, el cinema, els videojocs, la música i tots els discursos simbòlics enalteixen a la dona jove, bella i sexy, mentre que els homes poden aparèixer vestits de cap a peus i sense gens de gràcia en qualsevol producte cultural, des de la música clàssica al raggeton.
Quina lliçó estem donant a les joves generacions, nenes i nens, adolescents, joves d’ara, homes i dones del demà? Que la igualtat és un enganyifa per a mantenir les aparences, mentre les desigualtats més abjectes es perpetuen sense que ningú repari en la gravetat de la situació. Aquesta és, al meu judici, tasca del feminisme, però com les feministes d’ara estan embardissades en les seves discussions sobre les identitats, el gènere, el queer, l’apoderament i la lliure elecció, molt em temo que continuarem fingint la igualtat pels segles dels segles. Amén.
