Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

Gloria Rolando, una veu de la memòria viva afrocaribenya

Redacció SemMexic

Durant més de tres dècades, la cineasta i investigadora Gloria Rolando Casamayor ha desenvolupat un intens treball de preservació de la cultura afrocaribenya, tenint com a premissa visibilitzar històries no explicades o postergades de grups i comunitats afrodescendents a la regió.

Així va transcendir al panell “Tres dècades de cinema, trenta anys d’amor. Homenatge a Gloria Rolando en el seu 70 aniversari”, organitzat el dimecres 15 de febrer a la sala Manuel Galich de la Casa de les Amèriques, com a part de les activitats de la XXXI Fira internacional del Llibre.

A la trobada, organitzada a més per l’Institut Cubà d’Art i Indústria Cinematogràfics en honor a la realitzadora cubana, panelistes cubans i estrangers van reconèixer el valor patrimonial de l’obra de Rolando Casamayor, tant per a la nació com a la ruta d’establir un vincle de anada i tornada amb el continent africà, el Carib i, fins i tot, els Estats Units.

Per Camila Valdés León, directora del Centre d’Estudis del Carib de Casa de les Amèriques, “el respecte i el compromís ètic de la cineasta amb el més preuat dels éssers, les seves memòries, ha estat una constant a la seva obra”.

“Narratives que no han estat recollides més enllà de les famílies, no han brillat sota els llums del gran relat històric i, en alguns casos, han estat expulsades a l’abisme de l’oblit públic; altres, fins i tot, ha estat injúria i heretgia repetir-les”, va afegir.

Valdés León va esmentar tres nuclis identificables a la seva obra, que avancen en espiral en l’abordatge de temes com la cultura popular i les maneres de preservar la seva memòria (Oggun, l’etern present, L’alacrà, Els Marquesos d’Atarés i Nosaltres i el Jazz) ; les reivindicacions i rebel·lies de la comunitat negra cubana al segle XX (Les arrels del meu cor, Ulls de l’arc iris i 1912, Veus per a un silenci), així com el fantàstic món de l’home caribeny i les xarxes submergides que el connecten, a través de Els fills de Baraguá, Passatges del cor i la memòria, i Reembarcament.

Sobre aquesta dimensió del Carib cubà, Maydi Estrada Bayona, professora de la Universitat de l’Havana, va destacar l’aportació de l’obra de Rolado Casamayor, juntament amb la de Rigoberto López, per al reconeixement de les comunitats caribenyes en la construcció de les nostres identitats . “Un element que no ha estat salvat i entès del tot en la conformació de la nació i la nacionalitat cubana”, va reconèixer.

Una cuidada visualitat i un exquisit ús de la música, en els quals es descobreix la seva formació acadèmica al Conservatori Regional de Música Amadeo Roldán, són elements representatius de la seva obra. També l’extensa i exhaustiva investigació documental que sosté cadascuna de les peces audiovisuals.

Per a Valdés León, “en tots aquests treballs Gloria es presenta a si mateixa com a personatge, encarna així la tasca de recerca. Per això, com una investigadora detectiva, la veiem furgant a biblioteques i arxius… La seva veu, amb total empatia, pregunta als entrevistats com qui està de visita a casa i tertúlia amb un cafè”.

L’anàlisi crítica de la seva obra, com un pas en l’acostament a especialistes, acadèmics i públic en general d’aquesta autora estudiada insuficientment, nuclea els esforços actuals de Devyn Spence Benson, de la Universitat de Kentucky, Estats Units, que, juntament amb un col·lectiu d’autores, aspira a concloure aquest any el llibre Rompiendo silencios: un examen crític a la vida i obra de Gloria Rolando.

“Una de les coses que des del 2018 dialogàvem era com fer el treball de Glòria més públic, perquè malgrat l’extensa obra realitzada per ella -13 pel·lícules- i el reconeixement nacional i internacional que ha aconseguit com a artista, més enllà de tots els obstacles a la seva carrera, no s’ha fet encara una avaluació integral del seu treball i influència”, va explicar.

La seva és una de les veus imprescindibles en el camí de “trencar el silenci al voltant de les contribucions de les dones negres a la història de Cuba”, va assegurar l’acadèmica nord-americana, estudiosa de Rolando i d’altres dones negres amb discursos influents a la comunitat afrodescendent a la illa.

N’és un exemple el documental Diàleg amb la meva àvia, on empra “el llenguatge cinematogràfic per oferir un discurs contrari a les formes en què els cossos de les dones negres han estat imaginats i transmesos fins a l’actualitat”.

Amb això coincideix Yasmani Castro Caballero, de Masamba Producciones, que reconeix el respecte a la dona com a tema central d’aquest material.

Per part seva, Susan Lord, de Queen’s University, Canadà, va cridar l’atenció sobre la importància de la preservació material de l’obra de Gloria Rolando. “Hem d’ampliar les nostres versions d’arxius per poder albergar un contingut com el que apareix a l’obra Gloria i que no es pot contenir en un arxiu tradicional”, va afirmar la també directora de Vulnerable Media Lab.

Les germanes Oblates, una altra història desconeguda
Com a part de la jornada de celebració per la vida de la realitzadora, el cinema 23 i 12, al Vedado capitalino, va acollir els dies 16 i 17 de febrer la presentació oficial de la sèrie documental Hermanas de corazón (2023).

Aquesta, la seva obra més recent, va començar a fer-la el 2015 i l’any passat va merèixer el Gran Premi Caragol de la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba.

Dividida en tres capítols, és el resultat d’una detallada investigació realitzada per l’autora entre Cuba i els Estats Units sobre la presència a l’illa de les Germanes Oblates de la Providència, la Primera Ordre Catòlica de Monges Negres fundada a Baltimore, Estats Units, a 1829.

A la primera meitat del segle XX, aquesta ordre va crear diversos col·legis a Cuba, com “El Col·legi Sant Josep”, a la ciutat de Cárdenas, on comença la història. Rolando ens acosta a les memòries d’algunes dels seus exestudiants, a les de la seva pròpia mare com a alumna d’una d’aquestes institucions, i exposa així una altra de les facetes desconegudes de la vida de les dones negres al país.

El documental s’endinsa a l’educació de les persones afrodescendents a través d’aquesta ordre religiosa. No totes les estudiants d’aquestes escoles eren negres, algunes ho eren, altres eren més blanquetes; o sigui, que en aquestes escoles no hi havia discriminació”, explica una de les exalumnes.

Persones de diverses generacions i procedències, intel·lectuals, artistes, integrants de la societat civil, protagonistes, van assistir aquests tres dies d’homenatge a Gloria Rolando. Persones que veuen a la seva feina no només un motiu d’autoreconeixement, sinó un camí d’activisme i compromís social i ètic amb la història de Cuba i el Carib, encara amb molt per explicar.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: AVÍS Suport a les sol·licituds de beca predoctoral / La Independent / Notícies gènere

  El GRC Creació i Pensament de les Dones dóna suport científic a sol·licituds de...

Els mitjans de comunicació i les dones

  OPINIÓ Les dones no som tractades amb justícia en els mitjans de comunicació. Els...

El Projecte Pegasus rep el Premi Daphne Caruana Galizia del Parlament Europeu

  El Projecte Pegasus, coordinat pel consorci Forbidden Stories defensen un periodisme crític, independent, que...