Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

Compartir

Feminicidi: De Ciudad Juárez a Europa

 

foto:www.lrmcidii.org

 

 

OPINIÓ

Què és el feminicidi?

El feminicidi és una categoria teòrica que defineix els assassinats contra les dones en raó del seu sexe.

El concepte no neix d’una simple feminització del terme homicidi quan les víctimes d’assassinats són dones, ja que en el feminicidi el component de gènere de les víctimes no és conjuntural sinó que és l’element que les fa víctimes potencials de la violència.

Els assassinats de dones pel simple fet de ser-ho tenen lloc en el si de contextos socials patriarcals en què es generalitza una visió objetualizada de les mateixes. El fet de objectualitzar a la dona la converteix en un ésser utilitzable, fàcilment reemplaçable i com a tal, eliminable.

Per Sara Lovera, periodista i fundadora de Comunicació i Informació de la Dona AC (CIMAC) la violència feminicida és:

“La forma extrema de violència de gènere contra les dones, producte de la violació dels seus drets humans, en els àmbits públic i privat, conformada pel conjunt de conductes misògines que poden culminar en homicidi i altres formes de mort violenta de les dones i que s’agreuja quan l’Estat no actua i la societat ho consenteix”.

Al contrari del que sol pensar-se, el feminicidi no és un problema local que succeeix en una altra part, sinó un fenomen global que passa a tot el món. L’assassinat masclista, la tortura i la violència sexual contra les dones conformen una realitat recurrent en molts territoris del món i una flagrant violació dels drets humans.

Ciudad Juárez: el punt de partida

Mèxic, de la mateixa manera que molts altres països, no disposa d’un sistema d’estadístiques fiable que permeti conèixer amb exactitud el nombre de feminicidis comesos, però segons fonts oficials de les que s’ha fet ressò el portal Feminicidio.net, en els últims 25 anys a Mèxic s’han produït més de 34.000 morts violentes de dones (una mitjana de 20 dones assassinades per dia).

Ciudad Juárez va desencadenar l’alarma fa gairebé 20 anys, el 1993, després de l’assassinat d’Alma Chavira Farel i després d’altres crims que van tenir gran impacte social com els de Lomas de Poleo, Cristo Negro, Lote Bravo o Campo Algodonero.

Encara Chihuahua no és la regió amb major nombre de feminicidis ni de dones desaparegudes de Mèxic, podem considerar el feminicidi a Ciudad Juárez com un cas paradigmàtic sobretot per l’alt nivell de denúncia de les famílies i activistes i la constant exigència de justícia que segueix sense rebre una resposta satisfactòria i que ha internacionalitzat el fenomen.

A més, la ciutat fronterera, té una idiosincràsia particular que conforma un brou de cultiu ideal perquè la violència masclista quedi impune: narcotràfic, alt flux migratori, maquiles, zones de tolerància, els EUA, corrupció, impunitat, masclisme, manca de garanties jurídiques i de seguretat, urbanització deficient, desídia institucional i governamental, manca de voluntat política … etc.
El feminicidi a Amèrica Llatina i al món

Tot i que quan es parla de feminicidi, les imatges de Ciudad Juárez són les primeres que vénen a la ment, en altres països com Guatemala, El Salvador, Hondures, Colòmbia, Burundi, El Congo, Afganistan o Timor Oriental, la violència social i el masclisme s’alien de forma macabra contra els cossos de les dones.

Si bé és cert que la violència contra les dones s’agreuja quan el país travessa una situació de conflicte i la violència sexual s’utilitza com a part de l’estratègia de guerra, no hem d’oblidar que ja sigui per motius religiosos, legals, culturals o polítics, milers de dones són assassinades anualment a tot el món.

Així per exemple, la violència masclista a El Salvador ha augmentat exponencialment en l’última dècada a causa de la proliferació de les maras que suposen una nova sort de formes bèl·liques al país -moltes vegades els feminicidis es cometen com a ritu d’iniciació per pertànyer a les pandillas-.

De la mateixa manera, després del cop d’estat de 2009 a Hondures, la violència política i social es va incrementar considerablement i amb ella s’ha pogut contemplar una creixent escalada de feminicidis (cal destacar els assassinats de moltes activistes feministes i pro drets humans). Segons dades de la Fiscalia de la Dona, tan sols en el primer trimestre de l’any 2010 es van reportar 62 morts violentes de dones (els assassinats de dones tripliquen l’augment d’homicidis masculins durant el mateix període de temps).

¿Feminicidi a Europa?

El que impulsa l’augment exorbitat dels feminicidis a Amèrica Llatina o altres països d’Àfrica o Àsia, a més d’una cultura masclista i un sistema patriarcal enquistat és el marc d’impunitat, inoperància de l’estat i desorganització administrativa, així com la violència estructural que afecta al conjunt de la societat en contextos d’alta violència i la violència institucional que pateixen les víctimes i les seves famílies, augmenten les possibilitats de que moltes dones pateixin maltractament i agressions sexuals i fins i tot siguin assassinades.

Però, podem parlar de feminicidi a Europa? La resposta és: per descomptat. Només des de 2003, a Espanya han mort més de 600 dones tenint en compte tan sols les que han estat assassinades per les seves parelles o exparelles.

“El concepte de feminicidi aporta una perspectiva complexa i global per referir-se als assassinats masclistes de dones o als crims de gènere que succeeixen a tot el món ja que no solament contempla els assassinats comesos per la parella o exparella (feminicidis íntims) sinó per qualsevol home, incloent també els crims amb un clar component sexual (aquests són els casos més coneguts a Ciudad Juárez i que no obstant això a Espanya i Europa en general no s’inclouen dins de les estadístiques sobre violència de gènere) “.

Encara que el terme no està assentat a Europa, bàsicament per una qüestió de mentalitat neocolonialista (fins i tot dins del propi moviment feminista) de la que costa desprendre respecte a aquests altres països on sí s’ha conceptualitzat sobre el feminicidi.

Jean Michel Bouvier, pare de Cassandre Bouvier, joven  turista francesa assassinada a la Quebrada de San Lorenzo al costat d’una amiga Houria Moumniove el juliol del 2011, ha emprès una campanya per reclamar als poders públics francesos la inclusió en el Codi Penal de la figura del crim de feminicidi amb el propòsit de convertir els assassinats masclistes en un delicte contra la humanitat. Tal com expressa molt encertadament Bouvier,

“L’assassinat d’una dona pel simple fet de ser-ho suposa en si mateix una negació de la dona que ha de ser considerada una figura jurídica específica”.

Per què és convenient parlar de feminicidi?

En primer lloc, cal registrar els feminicidis comesos tant per coneguts com per desconeguts, perquè es puguin establir indicadors de risc adequats. Per afavorir una visualització més precisa de la veritable magnitud dels assassinats per violència masclista, misògina o feminicida que es cometen arreu del món, des d’Europa hem d’advocar per una apropiació i generalització del terme.

D’altra banda, des d’un punt de vista comunicatiu, una unificació de la terminologia a nivell internacional facilitaria també l’organització de campanyes de lluita contra la violència masclista, així com una involucració més gran d’organismes internacionals i un augment de compromisos de cooperació per eradicar el feminicidi.

 

*Publicado:UnitedExplanations

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Es presenta el primer cas de feminicidi d’Oaxaca davant del Comitè CEDAW

Consorcio Oaxaca. Text i fotos. Soledad Jarquín judicialitza el cas de la seva filla María...

Barcelona – Paris: LLIBRE Volum d’estudis crítics sobre “Partie” d’Hélène Cixous / La independent / Notícies gènere

  Joana Masó (Centre Dona i Literatura) i Marie-Dominique Garnier (Université de Paris 8) acaben...

Primeres periodistes amenaçades acollides a Barcelona

    Miriam Daniela Ramírez i Mayra Mireya Cisneros són les primeres dones periodistes acollides...