Fa quinze anys, l’octubre de 2000, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar la històrica resolució 1325 (2000), que crida l’atenció sobre els efectes diferenciats dels conflictes armats en les dones
L’exclusió d’aquestes de la prevenció i la resolució dels conflictes, del manteniment de la pau i la consolidació de la pau, i els vincles inextricables entre la igualtat de gènere i la pau i la seguretat internacionals.
Des de la seva adopció, la inseguretat i els conflictes han continuat a tot el món i, en anys recents, estan prenent formes noves i cada vegada més difícils. Els cicles de fragilitat i inseguretat s’han arrelat en algunes regions, agreujats pels desastres naturals i les crisis humanitàries.
La quantitat de persones refugiades i desplaçades internes és la més alta en tota la història de les Nacions Unides: a finals de 2014, la quantitat de persones en situació de desplaçament forçat va arribar a 59.500.000, una de les xifres més elevades mai registrades [1]. Moltes d’elles romandran desplaçades per 17 anys, que és la durada mitjana actual del desplaçament.
Tot això també es veu afectat per amenaces noves i emergents, la més destacada de les quals és el sorgiment de l’extremisme violent i el terrorisme. Superposada als conflictes en curs i els contextos d’Estats fràgils, afecta directament els drets de les dones i les nenes: des dels matrimonis forçats fins als sistemàtics delictes sexuals i per raons de gènere, així com les limitacions a l’educació, a l’accés a l’atenció de salut i la participació en la vida pública, aquesta escalada de violència és potser una de les majors amenaces actuals a la pau i la seguretat mundials, i afecta les dones i les nenes de formes singulars i desproporcionades.
Mai ha estat més urgent que la comunitat mundial busqui i apliqui solucions eficaces a les crisis del moment.
No obstant això, els últims 15 anys han mostrat clarament que les dones són un recurs clau per promoure la pau i l’estabilitat.
La investigació destacada en el pròxim Estudi Mundial ha determinat que la participació i la inclusió de les dones tornen més eficaç l’ajuda humanitària, enforteixen els esforços de protecció de les nostres missions de manteniment de la pau, contribueixen a la culminació i aplicació de les negociacions de pau i a la pau sostenible i acceleren la recuperació econòmica.
L’experiència de les missions de manteniment de la pau de les Nacions Unides mostra que el personal uniformat femení és essencial per guanyar la confiança de les comunitats i ajustar les operacions de pau per respondre millor a les seves necessitats de protecció. L’estudi recopila les proves creixents que mostren la forma en què les negociacions de pau en què hi ha una influència de les dones tenen una probabilitat molt més gran de culminar en un acord i de perdurar; de fet, la probabilitat que un acord duri 15 anys augmenta fins a un 35 per cent [2].
També tenim proves creixents que les dones són els que estan més ben situades per ubicar els senyals primerenques de radicalització en les seves famílies i comunitats, i d’actuar per impedir-la.
No obstant això, la participació i el lideratge de les dones continuen sent tractades com una mesura addicional o ad hoc, obstaculitzada per la manca de compromisos financers i voluntat política, així com per barreres institucionals.
Per avaluar el progrés i accelerar l’acció, es va dur a terme l’Examen d’Alt Nivell en el Debat Obert del Consell de Seguretat sobre les Dones, la Pau i la Seguretat, del 13 d’octubre, mentre que l’Estudi Mundial sobre l’aplicació de la resolució 1325, va ser llançat el 12 i el 14 d’octubre.
La commemoració de l’aniversari de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides ofereix a la comunitat internacional una oportunitat històrica per centrar l’atenció en l’agenda sobre les dones, la pau i la seguretat, vetllar perquè la retòrica que envolta la resolució 1325 s’adapti a la realitat sobre el terreny, i per què la participació de les dones sigui promoguda i implementada sistemàticament com a eina essencial per construir societats pacífiques i inclusives.
