Margarida Arnal
“La força femenina neix amb nosaltres i ens és vetada des de la infantesa”. “Les veritats no podran ser silenciades gràcies a l’avanç tecnològic”.
L’escriptora catalana Margarida Arnal Moscardó acaba de llançar la seva primera novel·la “Les elegides” amb un cridaner subtítol “Dones impossibles d’oblidar” (ed. Armosma). Psicòloga, psíquica i investigadora, porta més de 40 anys de professió publicant i participant en diferents grups de recerca sobre els mecanismes de la ment. Experta en cultures antigues, és coneguda com a especialista en la cultura egípcia. L’any 1984 va crear unes cartes egípcies que es troben al Museu de naips de Stuttgart (Alemanya) i des de llavors desenvolupa una àmplia activitat de conferències, llibres i investigacions.
En la novel·la “Les elegides” el lector troba tres històries de protagonistes femenines amb un misteri comú que es va desentranyant al llarg de la seva lectura. La força interior que mostren davant les proves de la vida, la pèrdua d’un ésser estimat, la lluita per l’amor veritable, el perquè de la nostra existència o com superar el dolor per arribar a l’aprenentatge de vida són algunes de les qüestions que planteja, tot això amb referències a cultures ancestrals. El proper 27 de juny farà una presentació a la llibreria Epsilon (19h) i el 9 de juliol a la FNAC Illa (19.30h), ambdues a Barcelona.
En aquesta entrevista es mostra optimista davant el reconeixement social del valor de la dona i el seu lideratge al segle XXI. “El canvi és imparable” assenyala.
Margarida Arnal.
La seva novel·la és un tribut a les dones valentes?
Sí, a les dones valentes i espirituals perquè és el camí de la consciència el que ens permet arribar a veure i reaccionar sense ràbia, odi o rancor. El que ens impulsa amb la generositat de l’amor universal a expressar aquesta força femenina que neix amb nosaltres i ens és vetada des de la infantesa en molts països i en l’àmbit social en els anomenats civilitzats.
Encara al segle XXI estem en lluita per la igualtat de gènere i posar en valor la contribució de les dones per a una societat més equilibrada. Com a experta en cultures antigues hi ha alguna societat ancestral en la qual poder inspirar-nos o prendre nota?
Sens dubte, la societat càtara. Va ser l’últim reducte de la dona a Europa des de mitjans del segle XI fins a finals del segle XIII que va haver d’entrar en la clandestinitat.
M’agrada recordar a Leonor d’Aquitània que dirigia el jutjat de l’amor. Allà una donzella ofesa, per exemple, per una infidelitat acudia a demanar ajuda. La condemna no eren fuetades ni presó, era molt més evolucionat, podien ser uns dejunis per a una reflexió profunda. Després d’això havia d’expressar el seu veritable sentiment cap a la donzella i si ella, després de manifestar ell el seu amor, decidia perdonar-lo, aquest devia realitzar una sèrie de proves que anaven des del penediment públic fins aconseguir-li una flor que creixia a una distància considerable.
Però la societat càtara considerava una total igualtat entre homes i dones. Encara que establien una base religiosa, a manera d’exemple una dona podia ser l’equivalent al Papa.
Portada de l’última novel.la de Margarita Arnal.
Com podem transformar les dificultats o el dolor en oportunitats i canvis positius?
Amb la consciència que el nostre esperit combatiu per sobreviure i buscar la felicitat ens condueix inexorablement a cometre errors com a part natural de la nostra existència, condemnada a l’aprenentatge, sense culpar-nos a nosaltres ni als altres. Transcendir el dolor és el més difícil, cal deixar que el dolor passi a través teu i no s’instal·li en el teu interior. Però, per a això, has de comprendre que res és definitiu, que la mort com a desaparició total no existeix i no em refereixo a la religió, a la qual respecto, sinó a l’energia de la que estem compostos. L’energia no es destrueix, es transforma, estem envoltats d’altres dimensions i amb prou feines la ciència està començant a saber com funciona. Si la teva filosofia de vida descarta l’error com a fracàs i el transforma en aprenentatge, obrint la porta a una futura oportunitat, la perspectiva canvia totalment. Aquí la teoria de la reencarnació cobra una força inusitada.
Però tornant a la transformació del canvi positiu, cal començar a admetre que l’ésser humà després d’una experiència diguem potent ha patit un canvi interior i faig servir la paraula “patit”, perquè és a través del dolor que aprenem. A l’haver-nos transformat en una persona una mica diferent a la del succés, tots els nostres paràmetres canvien i els nostres límits i recerca de la felicitat també. Això és en si mateix un motiu de satisfacció. Ens hem convertit en persones més fortes, més humanes, més savies, més sensibles, més empàtiques, etc.
Serà el segle XXI el del lideratge de les dones?
Sense cap dubte, sóc optimista. La dona s’ha cansat d’esperar que li atorguin el seu reconeixement per mèrit propi. Ara comença a no importar-li, simplement comença a actuar amb el segell personal femení que és una profunda reflexió general, reflexió a curt i llarg termini de les conseqüències de les mesures a adoptar. Escollir l’única mesura no nociva i si no n’hi ha inventar-la i actuar.
Per això, les dones en tots els àmbits comencen a alçar les veus evidenciant l’abús social i generacional a què han estat sotmeses, superant la xacra de la vergonya inventada pel masclisme. No hi ha més que veure les actrius que han començat a denunciar els abusos sexuals, les esportistes que reclamen per fi, el mateix salari que els seus homòlegs els homes. Les empresàries que s’estan fent un lloc en el món de l’empresa perquè ja no confien que per mèrit propi en grans companyies els restitueixin els seus càrrecs de decisió executiva. Les grans juristes que intenten a través de la justícia social millorar i canviar el món. Dones mecenes que estan a hores d’ara canviant el panorama de països de tall tercermundista etc. Però el més important és que parlen, s’alcen les veus. El canvi és imparable.
Quins són els grans desafiaments de la nostra societat i com a persones en l’actualitat?
El gran desafiament és explicar la veritat en tots els àmbits, només així podrem com a humanitat afrontar els problemes, corregir els errors i fer canvis sostenibles.
Crear una societat de respecte i lleis justes, eradicar les guerres i implantar la cultura com a eina fonamental. Cuidar el planeta i deixar d’abusar del mateix amb fins econòmics. Donar a conèixer els grans avenços científics que millorarien molt el benestar de la humanitat sense posar preu i ni creant esclavatge. Hi ha un motor d’aigua per als cotxes des de fa més de 80 anys, hi ha la curació per a moltes malalties que no la donen, a favor de les grans farmacèutiques, etc. Se sap com eradicar la fam al món però no hi ha voluntat política d’implantar els nous sistemes de cultiu que podrien convertir els deserts en vergers d’aliments.
Però cal deixar que homes i dones ho facin junts. L’home ha de poder tractar amb igualtat total a la dona perquè sense nosaltres, explicant la veritat i utilitzant la nostra capacitat natural de consens, no serà possible.
Se li atribueix a l’escriptor André Malraux la frase “el segle XXI serà espiritual o no serà”. Quina és la seva visió sobre aquest tema considerant que estem en una època de grans canvis tecnològics, de gran individualitat i contrastos? Quin és el sentit de la vida?
Estic convençuda de que el segle XXI serà el segle de l’espiritualitat, perquè les veritats no podran ser silenciades, precisament gràcies a l’avanç tecnològic. Al sistema se li va escapar internet. El sentit de la vida és fer-nos més savis i sàvies i trobar aquesta pau i equilibri interior que ens porti a un estat de plenitud.
