Autonòmiques i municipals al País Valencià
D’aquí a uns dies hem d’anar a votar per triar els que, durant els pròxims quatre anys ens representaran al capdavant d’ajuntaments i algunes comunitats autònomes.
La llei d’igualtat imposa presències equilibrades entre dones i homes a les llistes electorals i aquest criteri, en si mateix ja va ser un avanç i comporta una garantia de presència mínima de dones i no aleatòria com passava abans.
El Partit Popular, dins de la seva estratègia populista, fàcil, aleatòria i sense continguts ferms en matèria d’igualtat entre dones i homes ara presumeix de tenir més dones a les seves llistes que qualsevol altre partit i de tenir en el seu programa propostes per a una igualtat real entre homes i dones.
M’he molestat a acostar-me al seu programa electoral, tant a l’autonòmic com al municipal.
En el programa municipal, entre els seus principis no figura el principi d’igualtat, això només per començar. I en d’autonòmic, tot i ser cert que dediquen un apartat a la igualtat real es queden únicament en l’àmbit del laboral i deixant entreveure amb força claredat que el tema de la conciliació de la vida laboral i familiar (ni esmenten la personal) és un tema que afecta les dones.
No cal esmentar que la igualtat real no s’aconsegueix només amb mesures laborals ja que els drets de ciutadania els han deixat tots a un costat. I d’aquí la necessitat que les dones siguem conscients quan anem a votar.
Les valentes dones que es presenten a les candidatures de qualsevol partit progressista tenen la funció múltiple de representar a moltes altres que hem decidit, dins las nostra legitima llibertat, no fer-ho. Però, a més han de portar a l’agenda política els temes que ens afecten directament i desmuntar el discurs de que la igualtat real està aconseguida.
Són, encara, massa àmbits en què les dones seguim estant en una posició desigual i amb més obstacles per poder realitzar-nos com a éssers humans lliures. I això sense entrar a comentar la relació imposada amb el nostre propi cos ja que aquest sembla que no ens pertany i que ens volen imposar com viure la nostra sexualitat, maternitat, etc.
Les dones, hem de ser conscients de la importància del nostre vot. Som capaços de donar i treure majories. I sobretot hem de donar suport a aquestes companyes que estan al peu del canó de la lluita perquè la vida del conjunt de la ciutadania millori substancialment.
Hem d’anar a votar orgulloses i fer-ho a opcions que realment es preocupin de desemmascarar les mil cares que té el sistema androcèntric per seguir mantenint-nos en posicions de segona.
Hem de ser responsables amb el nostre vot ja que és la nostra arma per donar suport a mesures que millorin les condicions de vida dels que han lluitat abans per nosaltres, les nostres predecessores, les quals ens van marcar camins.
No podem oblidar-nos de les nenes, les futures líderesses, que no només han de formar-se, també s’ha de pensar en com obrir-los camins perquè siguin el que vulguin ser, però amb la seguretat que no estan soles.
No podem votar opcions que ens imposin maternitats no desitjades, opcions que no tinguin en compte la nostra llibertat per triar o models de vida que ens continuïn subordinant a un paper secundari en tots els àmbits socials.
A més, tampoc podem oblidar-nos d’aquelles a qui els van prendre la veu i que, potser es va poder fer molt més del que es va fer per salvaguardar la seva vida. Hem de recordar i dignificar la seva memòria donant suport opcions que aportin mesures concretes per a la lluita contra el terrorisme masclista per evitar més morts de dones i nenes.
Hem de donar suport un altre tipus de model de societat on siguem una mica més lliures per triar i on la nostra veu sigui escoltada i les nostres necessitats ateses.
I això, el que acabo d’exposar, no l’he trobat en el programa del partit popular. Per això des d’aquestes línies faig una crida a un vot reflexiu, solidari i progressista envers les nostres pròpies necessitats com a dones.
