Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

El feminisme s’obre pas als CDR i a les entitats locals

 

 

Els CDR (Comitès de Defensa de la República) han incorporat l’ideari, les consignes feministes i un llenguatge no sexista.

Així, en les primeres manifestacions per la llibertat dels Jordis i de les conselleres i els consellers només calia que quan tota la marxa cridava “Llibertat presos polítics”, una o 2 dones cridessin fort “llibertat preses polítiques” perquè la gernió canvies ràpidament de registre i  parlés en femení. És un procés natural, gràcies a les dones dels CDR, que la “República catalana” se substantivi com a “República Feminista” o “República catalana feminista”.

Si bé els CDR ja varen convocar actes a barris i pobles pel 25 de novembre contra la violència masclista, les convocatòries per donar veu a les dones han esclatat aquest 8 de març de 2018. I no han estat només els CDR, també han fet via en aquest sentit associacions juvenils, de veïnatge o culturals d’arreu del territori.

Un d’aquest actes fou el convocat pel CDR de Sant Antoni el 6 de març, al qual s’hi sumà el CDR de l’Esquerra de l’Eixample. Al mateix temps se celebrava a les Cotxeres de Sants l’acte central de l’Assemblea de Dones de l’ANC, i tants altres actes.

El CDR Sant Antoni inaugurà amb una taula rodona feminista un seguit de xerrades i debats sobre els eixos principals de la nova republicà, que només creuen possible amb participació ciutadana. Així doncs aquesta fou la primera xerrada dels valors de la Republica d’uns eixos no tancats encara: Feminisme, ciutadania, política i participació, habitatge, fiscalitat, procés constituent, relacions exteriors, medi ambient…

L’acte s’estructurà amb intervencions de les 3 convidades Tània Verge, Marta Bolinches i Beatriz Cantero, torns de preguntes a continuació i un debat final.

 

 

    8M Calabria 66 2

 

 

La professora de Ciència Política i directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF, Tània Verge fou la primera de les tres intervencions i començà amb contundència: “La Republicà serà feminista o no serà, no està en discussió, només es tracta de com s’omple de continguts”. El feminisme, digué, ve de la tradició política de la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la virtut cívica. La llibertat no requereix dominació, es tracta de la igualtat entre iguals, ja que per exemple si hi ha necessitat econòmica no hi ha possibilitat d’ autodeterminar-se, exposà.

Per aquesta professora es important com es defineix la virtut cívica o com es treballa pels valors. Recordà que el Feminisme no es la igualtat entre homes i dones i que a la societat occidental hi ha d’ haver els mateixos drets però no la mateixa llibertat a causa de la discriminació.

L’autodeterminació és el dret i la capacitat real per prendre decisions sobre la pròpia vida, i per un país lliure però també independents del capitalisme i l’armamentisme, així el capitalisme i el patriarcat estan molt ben avinguts, i el masclisme hi fa l’assignació de rols conformant uns estatus determinats en el món laboral, com les tasques de cura quasi sempre no remunerades o amb salaris baixos en el món laboral.

Si bé es obvia la manca de paritat, la desigualtat en serveis, els salaris un 25 per cent més baixos… els feminicidis, és impossible que les dones vulguem ser igual que els homes. No en aquestes categories ni com a model de referència. La injustícia de recursos va lligada amb l’ injustícia de reconeixement. Les jerarquies de l’estatus de poder ho impregna tot, és l’androcentrisme generalitzat. Vivim en societats estructurades a partir del gènere, societats patriarcals, exposà Tania Verge.

Afirmà que per contra la llibertat Republicana té un bon encaix amb el feminisme, i és per això que proposa que cal tenir la justa representativitat en tot el procés constituent ja que “és impossible combatre injustícies si no som presents en els espais de representació. El Bé Comú, es posar les persones al centre, i tothom té la capacitat d’ autodeterminar-se. O bé és que el procés constituent podrà ser només del 40 per cent dels homes?, preguntà.

La proposta de Tània Verge cara al Procés Constituent, coneguda l’experiència islandesa, si és a través d’ assemblees ciutadanes, és que no cal obrir tots els temes a l’inici ja que comportaria un risc per a les dones, que tenen menys recursos i influències que, per exemple, els grups religiosos. I d’altra banda cal assentar certs temes que ja no son en discussió com els drets sexuals i reproductius. D’altra banda si els debats circulen per xarxes, cal tenir en compte que les dones son molt més agredides, que aquestes xarxes els hi són sovint un espai hostil i per tant hi hauria menys participació. I, finalment, si el procés es fa territorialment, caldrà fer quota. Ja que cal que hi hagi transversalitat a tot arreu. I hi pot haver multireferèndums que potser no incloguin la perspectiva de gènere.

Per acabar, va demanar la paritat en partits institucions i moviment autònom en el 40 al 60 per cent de feministes. “Si no es fa així faltaran els valors republicans”, afirmà.

 

 

 8M Calabria 66 3

 

 

Marta Bolinches, advocada, membre d’Iridia, Centre per a la Defensa dels Drets Humans, que també ha estat tècnica de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, apostà per tenir un mateix accés als recursos, considerant que el temps també és un recurs. Recordà que temes com la igualtat i la justícia social, la discriminació i les violències (recordà que als Països Catalans hi ha hagut 27 feminicidis), cal resoldre’ls urgentment. I pel que fa a la bretxa salarial, assenyalà que les dones a Catalunya cobren 7.000 euros menys a l’any que els homes, i això representa cobrar 1 euro menys de cada de 4.

Per a Bolinches és el moment clau per plantejar-nos un nou model de vida, fer-ho ara i replantejar-ho ara. Ara cal davant la cultura patriarcal, fer valdre aquesta consciència entre tots i totes però “cal que canviem la manera d’organitzar-nos com a societat i com a famílies, que es la causa infecta de la desigualtat de gènere”. Criticà els dos models de construcció home i dona i divisió estructural del treball, que marca a les dones com a responsables domèstiques, reproductives i de cura i als homes com a productius mercantils i autors d’actes públics. “ Una divisió binaria que porta a construir una personalitat determinada permet que el sistema econòmic es reprodueixi: Una majoria explotada de forma gratuïta i invisible i per tant infravalorada en sous i jornada i en doble jornada. Tasques de cura que les fan amb molt menys temps o bé contracten a altres dones de classe social inferior, que al seu torn les deixa d’assumir en les seves famílies a d’altres països d’origen o bé les han de traspassar a familiars i amistats”.

Centrant-se en la remuneració, Marta Bolinches avisa que la bretxa salarial del 26 per cent difícilment serà reversible ja que l’aliança entre el capitalisme i el patriarcat li surt molt a compte a l’Estat. És la “qualitat de vida” dels 7.000 euros any. I a la gent gran que tan sovint supleix les aportacions de familiars que ara es troben a l’atur, no se li està donant resposta a les necessitats de cura ja que les rendes baixes no poden garantir-les.

Aquesta advocada pot testimoniar en primera persona els problemes de pobresa de la vellesa en el barri de Sant Antoni, ella n’ha estat veïna i n’ha patit la descentrificació que afecta a tanta gent, a tantes dones, les quals per la bretxa econòmica esmentada es troben en pitjor situació.

Calen doncs canvis estructurals de com s’organitza la vida, ja que fins ara s’ha optat per un model heterosexual i de famílies nuclears de pare i mare, afirmà Bolinches que acabà la seva intervenció amb la reflexiò: “El feminisme es revolucionari perquè ens fa replantejar la vida”.

 

 

8M Calabria 66 4

 

 

Beatriz Cantero, Doctora en Didàctica de les Ciències Experimentals per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciada en Bioquímica per la Universidad de Concepción, Xile, feu la seva intervenció mitjançant el video “ La mente en pañales” basat en un experiment on vestir a un nadó rosa o blau demostra el canvi de tracte que li fa tothom, des de ser bona i bonica o seràs ballarina, quan el nadó porta la roba rosa a dir-li que fort ets i seràs futbolista quan porta la roba blava. També la manera d’agafar-los varia substancialment.

Cantero prosseguí la seva explicació denotant les característiques que s’atorguen segons sexe, racionalitat i sensibilitat, les diferències entre sexes gènere i els drets educatius, la socialització de gènere en característiques i trets psicològics. Es tracta d’una construcció binaria i no es diferencien les consideracions identitàries de sexe, orientació i expressió.

Per aquesta científica, cal una visió mes interdisciplinària, promoure la descoberta de les dones en la ciència, canviar-ne les apreciacions (per exemple a Pisa es diu que a les nenes sempre els hi sembla més que els nens que els hi anat pitjor la prova). Així a les carreres de cura el 70 per cent d’estudis de la salut els fan les dones i són el 90 per cent a educació, i aleshores aquestes carreres perden valor. Per contra les enginyeries les estudien majoritàriament homes. Tenir cura doncs de la coeducació i dels currículums ocults serà doncs imprescindible.

Beatriz Cantero ho exemplifica amb la frase de Rita Levi Montalcini: “tornar a les dones el sentit d’éssers pensants i responsables dels seus actes”.

Apostar per la pedagogia feminista, fer la ciència propera i quotidiana a les dones i repensar les ciències i gènere, és el que farà canviar les preguntes de la ciència. Així un estudi del professorat de Catalunya es basa en 5 àrees: llenguatge no sexista, gestió aula no sexista, historia de les ciències, sabers femeninitzats i valors ètics a l’ aula. Pel que fa a la interseccionalitat cal treballar: gènere, classe, ètnia /origen, diversitat funcional, sabers orientació/ identitat, religió i educació.

 

 

8M Calabria 66 public

 

 

Per acabar la seva intervenció, Cantero volgué manifestar la seva critica al fet que un 20 per cent de migrants no poden votar, no pot ser ciutadania aquí.

El debat posterior fou molt llarg i intens emmarcat en les paraules d’una trans australiana: ” el patriarcat no teu una seu central”.

Es parlà des de les carreres d’ enginyeria i la discriminació que s’exerceix per part d’alguns mestres des dels instituts, de les diferencies ocultes de la gestió de l’aula a la discriminació vertical que porta a paradoxes com que de catedràtiques de ginecologia nomes n’hi hagi una aquest any.

Es parlà de solucions mitjançant accions positives com la de passar pels instituts presentacions fetes per dones, tríptics amb mes èmfasi de la part social per enginyeria matemàtica ( el resultat ha estat altament positiu). Per altra banda també hi ha poques campanyes dirigides als homes perquè facin carreres de cura.

També fou motiu de debat si una conciliació familiar legalment establerta, portaria un nou model social que arrastrés els homes cap a les cures. A Suècia, per exemple, hi ha classes d’economia domèstica des dels 10 anys, i això fa que als 18 la joventut ja sigui autònoma i actuïn sense tants rols establerts. Fou també debatuda la possibilitat de comptabilitzar en la nova república en el PBI l’ economia de cures, establir una reciprocitat econòmica o que l’estat cobreixi amb ajuts econòmics les tasques de cures. Evidentment, l’augment de salaris equitativament i l’equiparació dels permisos de maternitat i paternitat.

En el marc del procés constituent, es parlà de l’article de la Constitució mexicana on s’assenyala: el dret cura, els serveis públics universals de qualitat i accessibles, els drets de la infància i la vellesa, i el dret al temps lliure i a un horari laboral facilitador. Tos ells com a drets substantius.

Sobre el paper dels homes també se’n va parlar molt, sobre el seu paper el 8 de marc, si els homes haurien de fer vaga laboral per fer les cures i serveis mínims ja que la vaga de les dones hauria de posar l’accent en la vaga de cures. Vaga de cures, estudiantil, laboral, de consum, etc. Vaga on les dones en són les protagonistes. Vaga que moltes kellys no poden fer-la, recordaren.

Els homes han d’assumir la seva responsabilitat, igual que en el colonialisme ( en el contracte de matrimoni diu que les tasques han de ser compartides). El problema dels homes es d’incompetència, i per tant s’ha de fer l’esforç i si ja es fa cal compartir i convèncer als companys.

 

 

8M 2018 CDV ESQEIX    8M 2018 ANC Sants

 

 

             

  

8M 2018 CDR ESQ EIX8M 2018 Casal Sants

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8M 2018 CDR Jardins Emma 8M 2018 CDR ESQ EIXAMPLE

                                                                                                                            

   8M 2018 CDR Les Corts

8M 2018 CDR Nou barris

 

 

8M 2018 QUEIX

                                                                                                                    

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Sara Lovera 55 copia copia

Què és ser periodista? Inquirir o complaure

    OPINIÓ A més de les persones dedicades a la política, les que fem...

Llei trans, corre, corre que t’agafi

OPINIÓ Com que els problemes de les persones que s’agrupen sota el paraigua trans són...

Les malalties invisibles

A Catalunya es calcula que, aproximadament, 220.000 persones podrien patir FM i 30. 000 la...