Un tema de permanent preocupació d’aquests dies té a veure amb els refugiats i refugiades que arriben a Europa, la forma d’acollida en el millor dels casos, i la seva devolució en el pitjor d’ells.
Però, què passa amb les dones refugiades? Aquestes dones i nenes especialment vulnerables, que fugen a la recerca d’un millor futur per a elles i els seus fills? Segons un informe presentat per l’Alt Comissionat per als Refugiats (ACNUR), a finals de gener d’aquest any, de les 900 persones que van entrar per la Mediterrània a les costes de la Unió Europea per demanar asil, el 55% eren dones i canalla, i moltes d’elles, van perdre la vida al costat dels seus fills i filles, durant el viatge.
Les dones i les nenes que demanen asil tenen necessitats específiques de protecció, i plantegen preocupacions diferents de les dels homes, per la qual cosa, les sol·licituds d’asil, requereixen d’un tractament “especial”, quan es tracta de víctimes de violència masclista, de manera que se les protegeixi d’una victimització secundària durant el procediment d’asil, tenint en consideració el fet que en el procés d’integració, els drets de les dones i les nenes són més vulnerables a l’hora d’aplicar la normativitat jurídica, si aquests drets depenen dels seus homes.
En reiterades ocasions s’ha subratllat la importància que les dones puguin presentar una sol·licitud d’asil independent del seu cònjuge com a clau per empoderarlas i evitar la devolució, però ara sorgeix una altra preocupació, i és que, la Comissió Europea pretén, fer una llista comuna a la UE de països d’origen segurs, on les persones refugiades puguin ser retornades, situació desfavorable per a les dones que demanin l’asil, si en aquests països no se’ls reconeixen els drets civils, socials i polítics en igualtat de condicions entre homes i dones, com un principi jurídic.
Les formes de violència i discriminació per raons de sexe, són ben clares per a les dones, pel que fa a les sol·licituds d’asil, en l’àmbit de la migració i la sol·licitud de la protecció internacional, el tracte que reben les dones i les nenes varia d’un Estat a un altre a la Unió europea, en alguns, es reconeixen greus deficiències.
Segons ACNUR, els casos de violència sexual i abusos soferts per les dones, les nenes i els nens refugiats són greus durant el desplaçament, i també en els centres d’acollida perquè, les instal·lacions no disposen al seu interior d’espais adequats, perquè les mares que s’allotgen en ells tinguin cura de les seves criatures.
El 23 de maig, la Plataforma d’Associacions Internacionals “Frontexit” va denunciar que l’Agència Europea per a la Gestió de les Fronteres Exteriors “Frontex” violava de forma recurrent els drets fonamentals de les persones migrades, segons van al·legar, l’Agència en recull la informació, sense un marc jurídic i sense garanties que la informació no sigui utilitzada més endavant per justificar la seva expulsió. També van denunciar que Frontex, en matèria de salvament, no permet una intervenció prou ràpida com per evitar naufragis, per exemple, així com la seva negativa d’habilitar un sistema de recollida de queixes, tal i com va recomanar el Defensor del Poble europeu.
Frontex, creada el 2004, vigila les fronteres europees i coordina la cooperació entre els Estats membres, a més de dur a terme anàlisis de risc, formar guàrdies fronterers i organitzar operacions conjuntes per al retorn dels immigrants indocumentats als seus països d’origen.
Principis Jurídics d’Igualtat i la dimensió del gènere en l’asil
No és per falta de normes jurídiques que el tractament de les dones, les nenes i els nens, en els temes dels Actes pertinents que conformen el sistema comú d’asil europeu es dispersi.
La carta de les Nacions Unides, s’ha reafirmat en la necessitat d’aplicar les disposicions del Dret Internacional Humanitari i les relatives als drets humans que protegeixin els drets de les dones i de les nenes.
La Declaració Universal de Drets Humans, document estructural de normes internacionals sobre drets humans, declara que: “La pau al món té per base el reconeixement dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana”.
Sota aquestes premisses la declaració de Drets Humans, subratlla que les dones desplaçades, poden córrer un risc especial de violació i agressió sexual, i defineix com un objectiu per als estats “oferir protecció i assistència apropiats a les persones desplaçades dins del seu propi país”.
La Resolució 1325 cita les fonts del dret de forma explícita, entre els quals s’hi troben els Convenis de Ginebra 1949 sobre l’Estatut dels Refugiats i els seus protocols addicionals de 1977, que parlen del dret a l’asil i de la no devolució. En la dimensió del gènere, la 1325, estableix que s’ha de protegir a les dones de la violència sexual i de gènere; respectar el caràcter civil dels campaments de persones refugiades i desplaçades interns.
La comunitat internacional ha reconegut que la participació de les dones és essencial per aconseguir una pau duradora. El Parlament Europeu va emetre la Resolució del 2 de desembre del 2015, basada en l’informe Honeyball, sobre “La situació de les dones refugiades i demandants d’asil a la UE” instant a incloure la perspectiva de gènere quan es crei el mecanisme de denúncia davant l’agent de drets fonamentals de Frontex, i a donar resposta a les violacions, i garanties especifiques a la plena integració de les refugiades i sol·licitants d’asil per evitar tota forma d’explotació, abusos, violència i tracta, ja que totes les polítiques i mesures de migració i asil de la UE tingui en compte el gènere en la seva concepció, execució i avaluació.
La UE ha integrat l’apoderament de les dones en la seva plena i efectiva participació com a objectiu clau, d’acord amb la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, entenent que la UE prestés especial atenció a la violència i inseguretat a la qual s’enfronten les dones i les nenes a la regió.
