Per Nora Fernández Fernández. Ameco Pres
“És el moment de canviar el punt de vista de l’educació per un més humà”. La crisi de la covid-19 evidència desigualtats i planteja la necessitat d’un canvi de paradigma
En plena crisi sanitària, el curs escolar ha intentat continuar de puntetes amb una docència a distància que, a falta de mitjans i infraestructura, està lluny de ser adequada. La veritat és que la pandèmia de COVID-19 ha creat moltes incerteses en tots els àmbits, i en l’àrea educativa no ha estat menor. No obstant, al 15 d’abril, es va conèixer la decisió final del Ministeri d’Educació que ha acordat atorgar l’aprovat, no general, però gairebé sistemàtic a l’alumnat mentre treballa per al manteniment i millora dels programes de reforç i oci, ja habituals en els centres durant els mesos d’estiu.
Davant d’aquest escenari sense precedents que ha creat la crisi de l’coronavirus, l’àmbit educatiu ha intentat sostenir-se en la tecnologia i la docència en línia que, sense cap dubte, ha fracassat. El sistema educatiu espanyol no estava preparat per fer el salt, d’un dia per l’altre, a aquesta forma d’educació i l’únic que ha fet és ressaltar de nou les fortes desigualtats a què moltes famílies estan exposades diàriament.
“Una part de l’alumnat no està seguint el ritme i corre el risc de desvincular-se de l’escola, i fins i tot, d’abandonar. Per al país amb major taxa d’abandonament escolar primerenc d’Europa aquest és un cost econòmic i social molt alt “així ho expressava Save the Children en una carta oberta a la ministra d’Educació i als consellers i conselleres que es s’han reunit per debatre al final de el curs i el futur de totes les persones que s’han vist obligades a abandonar les aules per aquesta crisi
La carta de Save The Children, signada per 12 organitzacions educatives (entre elles, la Confederació d’associacions de familiars d’alumnes CEAPA) i per més de 30 persones expertes d’Universitats, ha demandat a el Ministeri que, davant aquesta situació, es freni la bretxa entre l’alumnat més avantatjat i més desfavorit, i “garantir, amb mesures contundents i decidides, l’equitat i la qualitat del nostre sistema educatiu sense deixar ningú enrere”.
Efectivament, la realitat és que en moltes llars es presenten dificultats que impedeixen totalment rebre aquesta docència en línia que s’ha estat impartint durant aquest últim mes, i que ha afectat exactament a un 10% dels 8,2 milions de persones que conformen l’alumnat que s’ha vist reclòs. Primerament, perquè hi ha moltes famílies que no tenen ni els dispositius ni els coneixements necessaris per tenir connexió a Internet, i en segon lloc, per la necessitat de nivell cultural necessari de les famílies per poder acompanyar les nenes i nens en aquesta forma molt més autònoma d’aprenentatge, a la qual l’ambient de la llar també influeix i dificulta, sobretot a l’hora de concentrar-se.
D’això mateix parlava Virginia López, educadora social a la ciutat de Madrid, en una entrevista amb AmecoPress, quan assegurava que, des de la perspectiva del seu treball amb famílies en situació de vulnerabilitat, “el que veiem és que la situació és molt difícil, ja que tota la dinàmica educativa s’ha estat gestionant per internet i mitjans telemàtics i un gran percentatge de les famílies amb les que treballem – que es pot extrapolar a tota la població- no té accés a aquestes tecnologies “. “Tot es mou per tablet, ordinador … i a les llars on treballem no hi ha ni una cosa ni l’altra, i els dispositius mòbils compleixen les funcions bàsiques de comunicació, però no sostenen l’activitat d’hores i hores de tasques, presentació de treballs , classes en línia … “. Una altra cosa que ha pogut observar des del seu treball és la comunicació amb els col·legis, “que ha estat molt dispar”. Segons explica, hi ha hagut escoles que s’han bolcat des del primer minut i altres que s’han despreocupat d’aquestes famílies que, en aquests durs moments, necessitaven un suport i atenció.
“No passa res diferent al que ja passava abans: el sistema educatiu fa aigües”
Justament això és el més preocupant, que, llevat de casos excepcionals, “la diversitat o les diferents situacions no s’estan contemplant” explica Virginia López. “Fer arribar els treballs ja és difícil per a qui no tingui accés als recursos tecnològics necessaris, i després per als que accedeixen, no és tan fàcil que tinguin a casa seva un entorn o un espai on fer les tasques, i per descomptat no tenen la atenció necessària per a realitzar-les, ja que no totes les famílies ho poden cobrir “.
Tot això significarà – i de fet ja significa – que la bretxa de desigualtat creixi més, al no facilitar a les famílies que ho necessiten els mitjans bàsics per continuar amb l’educació dels seus fills i filles d’aquesta forma. “En realitat – diu Virginia López-no passa res diferent al que passava abans del confinament, és a dir, que el sistema educatiu fa aigües i no es preocupa de l’estudiant en la seva complexitat de situacions, sinó que adopta una perspectiva sistemàtica i normativa, sense atendre les necessitats especials en els casos que ho requereixin “. Seguint la idea de l’educadora, a la fi les perjudicades són les mateixes, les de sempre: les famílies més vulnerables, i concretant encara més, les dones.
Es cert que el confinament ja plantejava un seriós problema en matèria de conciliació des del principi, amb el tancament de centres educatius i la càrrega de teletreball de moltes persones: “Una de les moltes coses de les que ens hem adonat meves companyes i jo aquests dies és que les dones, en aquesta situació i per norma general, tenen una càrrega terrible; són les que treballen, s’ocupen de la casa i de la criança, el que provoca en elles una situació d’estrès important “, explica Virginia López. A més, és important tenir en compte totes aquestes famílies monomarentals, en les que en el 83% dels casos estan encapçalades per una dona amb els seus fills i filles, que es tradueixen – en dades de FAMS (Federació d’Associacions de Mares Solteres) – en més de 1.500.000 llars per als que la cura dels seus menors serà més que un repte davant d’aquesta situació excepcional d’alarma.
D’altra banda, posant la mirada en els instituts, Virginia López compte que en aquest cas “la desigualtat s’accentua encara més i la percepció que hem pogut tenir com a educadores és que s’està exposant a l’alumnat a una sobrecàrrega de treball que no es pot afrontar des de casa, quan a més les matèries tampoc són correctament explicades utilitzant aquestes vies telemàtiques “. Aquesta bretxa és també més gran a causa d’un nivell educatiu més alt i més complex, que intenta suplir amb més tasca però que l’únic que produeix és més aclaparament i estrès en la persona i en les seves famílies, que voldran ajudar i “no tothom pot ajudar a resoldre un dubte d’equacions de segon grau” comenta l’educadora.
La clau de tot, sens dubte, és la igualtat d’oportunitats, que per descomptat no s’ha contemplat “ni ara, ni prèviament, però ara menys que mai” apunta Virginia López, “i mentre els centres no puguin assegurar la igualtat d’oportunitats, la situació és una injustícia”. La veritat és que si en una classe ordinària ja hi ha situacions de diversitat que requereixen atenció, és inimaginable les situacions que hi haurà a cada família ia cada llar, i per descomptat, en cada persona, llavors “és bastant contradictori que es faci una avaluació generalitzada quan el propi sistema educatiu no pot oferir les mateixes oportunitats “sentència López.
Investigació sobre possibles escenaris d’avaluació
Davant tot aquest panorama d’educació telemàtica i deures en línia, des del Ministeri d’Educació no es donava una resposta concreta a les avaluacions o promocions de curs, ni com la plantilla de professorat havia d’afrontar la crisi marcant una ruta orientativa. Per això, es va posar en marxa una investigació conjunta de la Universitat de Granada i la Universitat de Màlaga, dirigida per Fernando Trujillo, professor de la primera, titulada “Escenaris d’avaluació en el context de la pandèmia per COVID-19”, destinada a conèixer l’opinió del conjunt de la docència de el sistema educatiu en relació a l’avaluació de l’tercer trimestre i l’avaluació final de el curs 2019-2020.
La investigació va donar l’opinió de més de 3000 docents i va revelar que la majoria rebutjava l’aprovat general, que permetria passar de curs a tot l’alumnat sense importar les notes obtingudes en els dos trimestres anteriors. L’enquesta plantejava quatre possibles escenaris: en el primer, no calia cap tipus d’intervenció per part de l’Administració i els centres continuaven amb la docència i l’avaluació pròpies d’una situació de normalitat. En el segon, les exigències s’ajustaven a la situació de confinament i el professorat avaluava únicament els continguts mínims. En el tercer, s’optava per una avaluació positiva per a tothom, però amb condicions: l’elaboració d’una sèrie de tasques i el seu lliurament al juny. Finalment, com a quart escenari, es plantejava el famós aprovat general, sense condicions, pensat especialment per no perjudicar l’alumnat més desfavorit i sense accés a Internet a casa seva.
El 12% dels professors i les professores de secundària es van decantar per l’aprovat general; el 16% dels de Batxillerat i el 30% en el cas dels de primària. “La clau per entendre les respostes resideix en l’etapa en què treballa cada docent: els d’infantil i primària són més partidaris de l’opció 3, l’aprovat amb condicions; mentre que els de secundària i batxillerat es decanten per l’escenari 2, en què es redueixen els continguts i s’avalua als alumnes”, detallava Trujillo en unes declaracions a El País. A la plantilla d’infantil (el 42% va escollir l’aprovat general), la majoria de professors considerava que cal valorar el treball realitzat durant el confinament, el que es tradueix com una falta de visió de conjunt i d’igualtat d’oportunitats per les quals ha d’advocar un sistema públic d’educació, al no contemplar el cas d’aquestes famílies sense recursos tecnològics, ni per a realitzar tasques ni per rebre docència.
Escenari definitiu
Finalment, després de l’anàlisi de les diferents peticions que rebia el Ministeri d’Educació i les investigacions (com l’esmentada) que es van realitzar en l’àmbit educatiu, la ministra Isabel Celáa anunciava la decisió final adoptada pel Govern: “aprovat general”, però amb excepcions. D’aquesta manera, es feia efectiu l’acord amb les comunitats autònomes perquè l’alumnat d’infantil, primària, secundària i de primer de batxillerat promocionin (excepte en casos molt puntuals) però no amb la mateixa nota, per això no és un aprovat general a l’ús. Es tindran en compte, doncs, les notes obtingudes en els dos primers trimestres, períodes que, segons ha assenyalat la ministra en l’entrevista de l’informatiu nocturn de Telecinco, “s’han desenvolupat amb total normalitat i podran orientar el professorat a l’hora d’avaluar “.
Així mateix, en la Conferència Sectorial mantinguda per videoconferència entre Isabel Celáa i les Conselleries, s’ha dictaminat que els casos de suspens dependran “del professorat i del marc que regulin les diferents administracions educatives”. Davant la pèrdua de coneixements i continguts, també s’ha anunciat el reforç dels plans d’estiu dels plans de suport usuals a l’estiu per a les persones que ho necessitin, així com el desplegament de més docents que cobreixin aquestes hores perdudes i que, entre els mesos de l’estiu i el curs vinent, s’esperen recuperar amb més hores de reforç.
En un intent de no perjudicar els alumnes i les alumnes que no disposen de dispositius digitals o Internet a casa, l’acord preveu que la repetició serà una mesura “excepcional”, de manera que els equips docents necessitaran l’autorització de l’Administració (no es detalla quina, encara que fonts de l’ministeri assenyalen que correspondrà a les inspeccions educatives de cada regió) per fer repetir a un estudiant o estudianta. El que no contempla és que estudiants sense mitjans digitals estaran en una situació molt més vulnerable davant l’adquisició de coneixements disponibles de forma online, fins i tot davant el suport del professorat
Ja a la carta de Save The Children, que ha vist en aquest acord moltes de les mesures que demandava complertes, s’advocava per “dotar els centres educatius i als estudiants de la tecnologia i la formació necessàries per tenir educació a distància” ja que la competència digital no està tan lluny com es creu si s’inverteix i s’aposta per ella, i se li atorga el valor que a hores d’ara es veu que té.
L’educadora Virginia López apuntava alguna cosa interessant sobre aquest punt, ja que “és lògic que si un professor demana les tasques via email, es garanteixi que en cada llar hi hagi mínim un ordinador, i això seria possible, encara que els recursos que donin els ajuntaments siguin mínims”. A més, creu que els col·legis haurien de treballar immediatament en l’alfabetització digital de les famílies, facilitant així l’aprenentatge digital, sobretot si aquest serà el recurs en el qual es sostingui el sistema educatiu el dia de demà.
La veritat és que és de calaix que les tasques que s’imposin estiguin supeditades als recursos disponibles i no a l’inrevés. Encara que ella es posiciona en l’aprovat general, el quid de la qüestió no és aprovar o no, sinó incorporar en l’alumnat els continguts i aprenentatges que necessitaran en la seva següent etapa, buscant les formes de “garantir que tots hagin pogut tenir accés als continguts perquè hi hagi igualtat real d’oportunitats “conclou l’educadora. “El punt de vista de l’educació no pot ser únicament l’acadèmic, el punt de vista ha de ser el que és humà, la igualtat, el tracte, i és una bona oportunitat per canviar-lo”.
Des del punt de vista del professorat, Marian Moreno Llaneza, actualment professora de Llengua i Literatura a l’IES Emilio Alarcos de Gijón, ha volgut recordar que “l’esforç per part de professorat ha estat brutal, i s’ha fet de la nit al matí, a la velocitat del llamp, intentant seguir per endavant, fins i tot treballant via mòbil per a aquesta part de l’alumnat que no tenia altres recursos”. En entrevista amb AmecoPress, Moreno Llaneza, referent en coeducació – creadora d’Skolae i president de l’Associació Clavico- ha ressaltat que el veritable problema és “que des de les autoritats no s’han donat des del principi instruccions clares i concises que diguessin ‘a veure , davant d’aquesta situació cal fer això, això i això ‘i això no s’ha donat en cap moment “.
La situació del professorat ha donat un gir tremend i ha estat responsabilitat de la pròpia persona docent, amb els seus propis mitjans també en quarantena, coordinar i intentar continuar amb la seva tasca professional. Marian Moreno explica com, en alguns casos, “la gent té reunions diàriament amb la resta de l’equip docent, amb l’equip directiu, després amb les famílies … i crec que no s’està visualitzant el esforç brutal que ha suposat per a unes persones professionals de un dia per l’altre, davant aquesta situació tan excepcional, i es fa com es pot”.
D’altra banda, tampoc cal oblidar la diferència de mitjans del professorat per a aquelles persones a les quals els hagi agafat la quarantena en zones rurals, amb poca connexió a internet “a part que molts dels continguts del nostre treball són als centres educatius i això ha estat també un problema “assenyala la docent.
“No és perquè se’ns aplaudeixi, però sí que cal fer una crida a la calma, donar temps” continua Marian Moreno, “també hi ha una part del professorat que ha de cuidar els seus majors i que està vivint una situació personal complicada. Totes les responsabilitats d’aquest canvi brutal se’ns han carregat a l’esquena i des de l’equip docent només demanem tranquil·litat “.
Justamente ahir, l’últim responsable en matèria educativa, el Ministeri dirigit per Celáa, anunciava el procediment de qualificació que se seguirà davant d’aquest panorama, que com ha dit Marian Moreno no és res diferent al que es fa tots els anys; “Vull dir, tenir en compte el treball que s’ha fet presencial, tenir en compte el no presencial (amb excepcionalitat de les persones que no han pogut fer-los per falta de mitjans) i anar sempre en favor de l’alumnat, això s’ha fet sempre . Hi ha excepcions, com en tot, però aquesta manera de qualificar sí que no és excepcional, encara que sí que és veritat que tranquil·litza”.
El que també ha ressaltat la docent experta en coeducació ha estat el greu problema de conciliació d’aquelles famílies en què la manca de mitjans hagi complicat encara més aquesta situació ja complicada. Hi ha llars sense cap mitjà digital i altres, on si hi ha sort, hi haurà un ordinador, que haurà de repartir-se entre el teletreball i els deures de l’alumnat. Així, Marian Moreno mostrava la seva admiració per les famílies que hagin pogut fer seguiment i un bon treball en les seves llars amb el tema de l’educació “però no es pot oblidar la part més vulnerable de l’alumnat que ara és doblement vulnerable, i aquestes persones són les que preocupen de veritat a l’professorat. Personalment, em preocupa més si els meus alumnes tenen llum o aigua calenta que si han pogut fer els deures o no”.
El retorn als centres educatius el curs que ve encara és una incògnita, que dependrà en gran mesura de les recomanacions sanitàries que s’imposen. Per Marian Moreno serà sens dubte “una explosió emocional brutal” el tornar a retrobar-se amb l’alumnat i poder seguir avançant en educació. Segura que el contingut podrà recuperar-se sense cap problema el curs vinent, es pregunta com es podrà recuperar el temps perdut en el pla emocional de l’alumnat, “què haurà passat amb aquesta nena que té una situació de violència de gènere a casa aquests mesos, com haurà passat aquest nen LGTBI que té problemes familiars per la seva condició sexual aquest confinament “.
No obstant això, hi ha alguna cosa que la fa mostrar-se positiva i voler aprofitar aquesta excepcional oportunitat “per canviar les coses, per canviar l’educació i el punt de vista de l’educació, que no pot ser únicament acadèmic, sinó que ha de ser des del humà, des de la igualtat, el tracte, el respecte, les relacions igualitàries i, en definitiva, una lluita per una societat millor “.
