Els mitjans de comunicació transmeten eficaçment i fidelment la tasca d’aquestes associacions
La participació de les dones a la vida pública és de plena normalitat
Delegació de Dinamarca:Flemming Nissen, Volunteer Manager/Chairman at club level. International experience as member in the European Boxing Confederation since 2004; Rigmor Bek-Pedersen,35 years experience as leader of several volunteer organization and member of the development council of Olgod; Poul Jacobsen,Chairman of the Development Council of Varde City. Experience with volunteer work in over 30 years; Anne Bringgaard, Chairman of the Volunteer center Vaeksthuset; Birthe Elisabeth Schødt,Coordinator of “self help” groups, Volunteer center Vaekshuset. Member of the association the “Soroptismists” an international organization; Mogens Svarrer,Chairman of the development Council Helle East.
Les associacions de voluntariat a Dinamarca. L’interès dels mitjans.
Un projecte del programa Grundtvig té per objectiu garantir l’intercanvi d’experiències i la creació de xarxes entre organitzacions daneses de voluntariat i catalanes que treballen orientades al desenvolupament comunitari. En aquest marc, un projecte europeu de Voluntariat Sènior del programa Grundtvig, un grup de sis persones de Dinamarca han fet una estada a Catalunya del 9 al 29 de setembre durant la qual han visitat diverses associacions i col·lectius de Barcelona, Baix Penedès, Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Olot i Girona.
El projecte, organitzat per la comuna de Varde i l’associació DEMÀ, amb el nom de “Development of the local society through exchange of experiències between a group of elderly people”, va constar d’una primera fase en què un grup de persones voluntàries de Catalunya van fer una estada de tres setmanes a Varde.
En el col·loqui al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l’associació dinamitzadora de la XIDPIC.CAT ( editora de La independent) es va fer palès com les organitzacions daneses de voluntariat sènior que treballen per millorar els serveis a les comunitats participen activament en la política municipal i, generalment, tenen la força suficient per assolir els canvis o millores que proposen al consistori. La majoria de llurs integrants han estat en alguna etapa de la seva vida càrrecs electes en els seus ajuntaments. De fet les tres companyes i dos dels companys de Dinamarca presents en el col·loqui han tingut responsabilitats municipals en diverses àrees d’ ajuntaments mitjans ( més de 10.000 habitants): tinença d’alcaldia, regidoria de cultura, d’economia ( la més preuada igual que aquí), social i salut, medi ambient, etc. Una d’elles ha tingut càrrecs municipals durant 26 anys, la resta es mou al voltant dels 9 anys i sempre han tingut responsabilitats en diverses àrees alhora.
La tasca que fan actualment, en el camp dels desenvolupament local, és de recollida de informació i de mediació entre la ciutadania i l’Ajuntament o institucions comunals. Vetllen pel bon funcionament dels serveis i fan diagnòstics per veure el que falla. Tenen molt èxit en la seva tasca ja que el poder local assumeix les seves demandes i propostes. Fan de lobby.
Ens asseguren que la premsa recull molt bé la seva tasca. Els mitjans tenen molt d’interès en les seves experiències i estableixen molt bons contactes.
Recullen tota la seva tasca i potser la única pega és que “ les autoritats són qui finalment es posen la medalla ”. Tenen també el seu propi web, fet que facilita la comprovació que la informació sigui verídica: http://sites.google.com/site/developmentlocalsociety.
Segons un dels seus portaveus el 30% de la població danesa pertany a alguna associació esportiva, d’autoajut, en contra del tràfic de dones, pel desenvolupament sostenible, etc. Justament una de les convidades treballa en un projecte per Àfrica d’extracció d’aigua i ajut a mares molt joves i mainada en col·laboració amb l’associació SOR de Sitges.
Ens parlen especialment dels clubs esportius on tothom hi treballa gratuïtament. Tenen una frase que resum molt be el treball social “formar part de la membresia d’un club esportiu és la millor manera de practicar la democràcia”.
Pel que fa a la participació en la política local , expliquen que els temes més usuals i urgents actualment tenen a veure amb la immigració i les infrastructures que sovint estan molt relacionats. Preveuen, per exemple, el nombre de places escolars que necessitarà la mainada i projecten els nous edificis destinats a equipaments educatius i de lleure, també d’habitatges, zones urbanitzables, etc. No se n’estan de dir que tenen les millors guardaries del món. Sempre treballen en una planificació a 10 anys vista.
Les associacions daneses de voluntariat generalment s’autofinancen amb les activitats que organitzen com poden ser festivals, sopars, balls o subastes. D’una activitat d’aquest tipus en poden arribar a treure uns 25.000 euros.
La XIDPIC.CAT
Al col·loqui, les companyes de la XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores de Catalunya), van explicar les activitats que realitza aquesta Xarxa a nivell internacional, donant veu a les dones en les seves reivindicacions i experiències. També actuant a voltes com a xarxa de pressió davant segrestos – com fou el cas de la periodista mexicana Lydia Cacho– abusos i feminicidis , pressionant internacionalment als governs pel compliment dels drets de les dones.
També explicaren les seves activitats més usuals: organització de congressos, trobades i tallers de comunicació, sobre gènere i migració, salut, mitjans, conflictes, violència masclista, etc. L’especificitat del treball de la Xarxa a nivell local és la reivindicació de les dones en els mitjans, fomentar la utilització d’un llenguatge no sexista en diaris, ràdio i TV i vetllar per una informació no androcèntrica de la realitat.
La posta en marxa de La Independent i l’existència d’altres agències de notícies amb visió de gènere arreu del món, així com les col·laboracions voluntàries de periodistes de totes les edats en aquesta Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere foren els temes que més interès suscitaren entre les convidades i convidats.
La igualtat i equitat en la societat danesa
Sorpresa és la paraula més escaient quan convidades i convidats sentien les xifres de la desigualtat a casa nostra, malgrat l’esforç paritari en l’accés a la política.
La percepció que tenen, tant les dones com els homes. Del seu país és que la igualtat en la vida pública és inqüestionable. Que potser hi ha més dificultats que les dones vulguin participar-hi directament però que això “ no es deu a una manca d’oportunitats sinó a que algunes dones valoren més llur professió i la canalla”.
Si finalment una dona es converteix en la nova presidenta de Dinamarca, no creuen que aixó representi cap canvi significatiu pel que fa a aquesta societat en igualtat. “De fet fa anys que tenim una reina!” ens assenyalen.
També exemplifiquen el tema amb la dada que dels 5 partits més important de Dinamarca, quatre estan presidits per una dona. I justament és una dona la que lidera el partit racista! I és per la pressió d’aquest partit que s’han tancat les fronteres amb Alemanya per parar la lliure circulació de persones.
La migració, la integració i la llibertat d’expressió
Situen la xifra a prop d’un 10%. Convidades i convidats són de diferents partits i s’assenyalen diferències polítiques en la resolució de problemes però coincideixen que la integració de la immigració és la dificultat més gran que tenen. I sobretot la que és d’origen musulmà ja que la ciutadania d’origen danès valora al cent per cent la llibertat d’expressió i que una comunitat els hi vulgui marcar el que poden dir i el que no ho troben inadmissible. Tot i així admeten que entre les generacions més joves hi ha diversitat d’opinions i que aquest és el gran debat a la Dinamarca actual.
