Dissabte 13 juliol 2024

Dissabte 13 juliol 2024

“Dones que lluiten: històries que inspiren”. Josi Hernansáez Gibert   

Josi Hernansáez Gibert, té 70 anys. Es defineix com a mare, àvia i pertany a una extensa familia d’amistats. És vídua des de fa 7 anys, viu a Barcelona, li agrada molt conèixer a les persones. És empàtica i compromesa amb la transformació de la societat.

Va estudiar biologia a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), també un postgrau en Lideratge Femení a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)  perquè la igualtat  i  l’equitat entre les persones es cabdal. Pertany a diferents associacions de dones, en aquest moment a ASODAME BPW. Es fundadora de la xarxa agima el 2008 i també de l’associacio Wo+Men’s Progress que es basa en inspirar, conversar i transformar entre persones de qualsevol pensament.

De mare i pare amb empresa pròpia, mestra i emprenedora, Josi Hernansáez Gibert, reconeix que ha viscut una vida diferent ja que “el tenir una mare empresària feia que la visió de equitat fos més palesa a casa pel que fa al meu pare i la meva mare, ja que tots dos movien els diners i prenien decisions igualment, tot i que realment els rols estaven clars”.

Quines són les discriminacions que identifiques al llarg de la teva vida per la teva condició de gènere, identitat, edat?

Mira al llarg de la meva vida una discriminació molt dura, molt clara, la veritat és que he tingut la sort de no viure-la. Jo he viscut un àmbit, l’ensenyament, 20 anys on són iguals els homes i les dones en el sentit de la feina, de la responsabilitat. Sí que és veritat que els alts càrrecs eren molt més homes que dones, encara que jo primer vaig començar treballant a Betània-Patmos fundada per les germanes Omedes i després vaig estar un temps a Santa Clara School també fundada per Isabel de León. Però la meva trajectòria professional com a professora, sens dubte és l’Escola Thau que la va fundar Maria Rosa Farré i Escofet . Si ens hi fixem bé, en l’espai de l’ensenyament d’aquella època tot són dones, era una resposta de dones compromeses front a tota l’escola d’ordres religioses que hi havia a l’època.

Crec que mai són reflectides, no existeixen i si estan reflectides, per exemple, als programes de televisió doncs pregunten poc l’ opinió de les persones grans, o són preguntes molt planeres. Es com si la seva opinió no tingues valor quan les persones grans tenen el valor primer de la saviesa i després de l’experiència. Una de les coses importants que m’ha donat  aquesta visió de l’edat ès la profunditat i el relativitzar, tot es pot aprofundir i solucionar, a més és una etapa d’una creativitat i d’una lucidesa ja que mires amb més perspectiva.

Jo he viscut que els homes eren majors d’edat als 18 i les dones als 21. Les dones havien de demanar permís al marit per obrir un compte bancari. Les dones fèiem un servei social i el homes el servei militar. Les coses en aquests anys han canviat molt i encara hem d’aconseguir molt més.

Com a dona, quina és la teva opinió sobre el reconeixement o no a la teva tasca al llarg de la vida, en l’accés i les retribucions econòmiques?

Quan jo vaig arribar a l’Escola Thau la retribució era la mateixa d’homes i dones, però amb anterioritat hi havia coses diferents. En tots aquests anys hi ha hagut verdaderament casos flagrants de discriminació salarial per ser una dona en un mateix càrrec.

L’empresariat hauria de ser els primers a dir “això no es pot consentir perquè és injust”.  Aquestes pràctiques fan que les persones treballin en un ambient de descontent i això mai aporta una millora a l’empresa que hauria d’actuar amb equitat i ètica.

Quines diferències veus entre fer-se gran, envellir en un home i en una dona.

Les principals diferencies que veig  es que a l’home se l’admet que va envellint des que és jove perquè pot ser calb, gras, etc en  canvi, la dona  s’ha de mantenir jove molt més temps. 

Per l’altra part, la dona es prepara més per envellir perquè crea una xarxa d’amistats que farà que la puguin ajudar. Respecte a les tecnologies, en general les dones de la meva edat  tenen una mancança d’això.

A la feina veig moltes dones que es queden sense treball als 55 anys, que no es cap edat gran, els hi costa moltíssim trobar-ne. Per tant, envellir es una qüestió en desús , es  com si la gent hagués de mantenir-se jove tota la vida.

Com es veuen reflectides les adultes grans -majors de 60 anys- als mitjans de comunicació?

Ara tot ho puc mirar des d’un prisma molt més obert,  puc comprendre la vida de tothom. Per què? Perquè al llarg de la vida has vist coses que tu censuraves, jutjaves i això si es digués en els mitjans de comunicació la gent jove podria veure les coses d’una altra manera. Ens estem perdent moltíssim l’opinió de la gent gran, que aportaria una gran quantitat de saviesa de vida.

Com afrontes l’actual etapa de la teva vida als 70 anys?

Fantàstica, primer perquè d’amor estic bé, no en el sentit de tenir parella sinó amor en la quantitat de persones que m’han demostrat el que m’estimen. De salut em trobo be i econòmicament estable, tot és important.

Estic il·lusionada, segueixo en la xarxa agima per mirar sempre com puc ajudar a les dones que expressin tot el seu envalorament. Quan diuen l’empowerment (“empoderament” en anglès)  és  un concepte absolutament masculí. Les dones ténen el poder de la vida, el que hem de mirar és com posar-nos en valor.  

L’energia femenina és una energia de valors i de vida  i l’energia masculina és una energia de poder i de treball.

La transformació de la societat vindrà per un poder que aporti valors i un treball que em faci sentir la meva vida. Serà magnífic que les dones arribin a llocs de poder per aportar millors valors. Això per mi es imprescindible. Crec que el futur va per aquí. S’ha vist en la pandèmia com els països liderats per dones han trobat millors respostes.

Compartir

5 Responses

  1. JOSI, mil gràcies per tota la teva aportació i per tot el que has compartir en el mon de la DONA en aquesta societat.
    Josi, ets un gran referent en el mon de la DONA, per el teu fer i amb l’evolució en el sistema que es anat caminant durant tots aquest anys, desde el principi d’ AGIMA que et vaig conexa , per mi ets un gran referent
    Et felicito per tota l’ aportació.
    Una admiradora i que t’aprecia molt .

  2. Cuanta tranquilidad , amor y sabiduría en sus palabras. Plantea los retos como retos sin aderezarlos con emociones aflictivas para promover la acción , sino desde la conciencia.

  3. Jossi et felicito per la feina que estas fent . Sempre he cregut que ets una perdona molt creativa i activa . M’ han agradat molt els teus comentaris i comparteixo les ideas que exposes referent a la LLIBERTAT DE LA DONA . Ànim i endevant . Una abraçada

  4. Josi, que tesoro deje perder, tus palabras me motivan y ensalzan la autoestima de las mujeres mayores, besazos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

L’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) promou l’Economia del Bé Comú

La xarxa de dones empresàries de la Cambra de Comerç de Barcelona –Observatori Dona Empresa...

images

Manifest de la Marxa Mundial de Dones: Defensa del dret d’autodeterminació dels pobles

Solidaritat amb les dones i els homes de CatalunyaLes dones i homes catalans porten anys...

Benestar Social i Família presenta el recull de ponències del Congrés Internacional Catalunya 2.0, els fills i filles de les migracions

La publicació inclou les intervencions d’expertes i experts de diversos països des d’àmbits com ara...