Sabies que la depressió és dues vegades més freqüent en les dones que en els homes?
Les dones tendim més que els homes a deprimir-nos degut no només a factors biològics i hormonals, sinó a la imposició d’ordres socials que fan que les dones enfrontem dobles i fins triples jornades de treball que fan que patim el retard de la realització dels nostres somnis , desitjos i objectius.
A aquesta imposició se sumen els plaers no registrats, cansaments, silencis, secrets i invisibilizaciones de les dones dins d’un món patriarcal en el qual cada persona ha de representar un paper o rol de gènere, i totes i tots sabem que com més ens adaptem i actuem d’acord al guió, més sensació de “seguretat”, “pertinença” i “estabilitat” tindrem.
No obstant això aquesta adaptació té un cost molt alt tant en dones com en homes, cost que poques vegades ens qüestionem i que en les dones es veu reflectit en el grau de depressió que poden experimentar.
A aquest tipus de depressió se’n diu depressió de gènere (1), que és aquella que vivim exclusivament les dones produïda per la submissió a les diferents formes de violència que patim per part del sistema patriarcal.
Provoca baixa autoestima, dificultat per tenir cura de si mateixes, acumulació de malestars, enuig no expressat, dificultat per conciliar entre el món laboral i el familiar, conflicte entre ser per a altres i altres i ser per si mateixes, i finalment, la contradicció que viuen moltes dones entre el model tradicional que ens exigeix ??sacrifici, passivitat i dependència, i el model modern d’igualtat, autonomia, llibertat i plaer.
Les dones no ens adonem del conflicte intern que dia a dia enfrontem en viure entre dues grans forces (polaritats), ja que lluitem per integrar el que hem de ser (com ho dicta la societat, l’escola, l’Església i la família), i el que volem ser (com dicta el nostre cor).
Moltes vegades sense adonar-nos sacrifiquem el que volem ser i ho fem amb la intenció de “obeir” les normes imposades, encara que això impliqui estar deprimides sense prendre consciència que ho estem.
La nostra depressió es manifesta a través de senyals com dificultat per prendre decisions, sensació de tristesa o apatia, insomni, dificultats per agafar el son, dormir en excés, sentiments d’enuig o rancúnia durant el dia, pèrdua d’interès en les relacions sexuals, sensació de culpa, autocrítica, sentiment de fracàs, autodevaluación, falta d’interès per la professió, família, amistats i passatemps.
Tals símptomes en general no s’associen a un trastorn depressiu, sinó que estan associats a que “així som les dones”, tenint com a resultat la desvalorització dels nostres malestars davant nosaltres mateixes i per tant davant les i els altres.
És la nostra responsabilitat fer cas a qualsevol de les senyals abans esmentades per detectar si estem passant per algun període depressiu per atendre’l en temps i forma.
El més important en mirar els nostres símptomes des de l’òptica de gènere, és d’una banda no naturalitzar creient que així és com ens hem de sentir les dones, i de l’altra, prendre consciència que en no ser naturals cal atendre’ls.
La majoria dels símptomes és generada en gran part per l’educació que hem rebut d’un sistema patriarcal que ens desvaloritza com dones, i per tant desqualifica els nostres símptomes, fent fins l’impossible per fer-los callar a través d’una medicalització indiscriminada de la qual parlaré més a detall en el meu proper article.
Sabem que hi ha símptomes depressius que requereixen de tractament psiquiàtric acompanyat d’un procés psicoterapèutic, però cal tenir en compte sempre les conseqüències emocionals que els mandats de gènere provoquen en les dones, per a no “‘etiquetar-los” ni deixar-nos titllar de boges, histèriques i / o agressives.
D’aquíl que el compromís de les dones conscients de la manera com els mandats de gènere afecten les nostres emocions i la nostra vida, és trobar un suport emocional que contribueixi a visibilitzar els nostres símptomes de depressió des d’una mirada de gènere que els respecti, i ens ajudi a col·locar en el lloc important que mereixen.
(1) Depressió de gènere: concepte utilitzat pel Centro de Salud Mental y Género de Mèxic, i creat per l’Asociación de Mujeres por la Salud d’ Espanya.
* Directora del Centre de Salut Mental i Gènere de Mèxic, psicòloga clínica, psicoterapeuta humanista existencial i especialista en Estudis de Gènere.
