Magda Casamitjana
La diputada Magda Casamitjana va rebre a les persones representants d’organitzacions de nadons robats. “I m’ho vaig prendre molt seriosament”, ens diu en una entrevista amb La Independent on avança que es treballarà per tenir una nova llei específica per a aquest tema.
Diputada pel grup parlamentari Junts pel Sí, des de Desembre de 2015, pertany a diverses comissions: d’Exteriors, Benestar social i Família i Salut, entre d’altres i va ser a través de la comissió d’Exteriors que Casamitjana va tenir diverses trobades amb les persones afectades.
Es va presentar al Parlament Català un Projecte de resolució que establirà les bases per investigar la desaparició d’infants i nadons, a més de proveir Justícia i Reparació a les famílies afectades. La diputada afirma que les portes de Catalunya estan obertes a la Jutgessa argentina María Servini de Cobria, que investiga els crims del franquisme.
Magda Casamitjana, de Junts pel Sí. (foto: assemblea.cat)
Va ser presentat al parlament el projecte de resolució sobre els nadons i infants que van desaparèixer entre 1936 i 1990. En quina instància es troba aquest projecte?
Ja va ser feta la compareixença per representants de SOS Bebès Robats Catalunya al Parlament, a la comissió d’Exteriors que al seu torn preveu “Transparència i Institucional”. Vist el que ens van explicar i tot el que hem treballat vam presentar una proposta de resolució que es debatrà en els propers dies. El que hem fet va ser intentar parlar amb tots els grups parlamentaris per posar-nos d’acord en un projecte que garanteixi que s’avanci amb aquests i que estiguin subjectes a una llei.
Quin serà el següent pas?
Escoltar a tothom: a juristes i d’altres associacions que busquen a nadons i criatures desaparegudes per intentar fer una llei que abasti totes aquestes qüestions succeïdes entre 1936 i 1990.
Per què fins al 1990?
Perquè sabem, a través de l’associació de SOS Bebès Robats Catalunya, que hi ha casos dels 90; per això insistim en agafar tot aquest període.
Quins són els objectius principals d’aquest projecte de resolució?
Crear una comissió interdepartamental no implica a una conselleria sinó a diverses (a la conselleria d’Afers Socials i Família, la conselleria de Justícia, la de Salut, la d’Interior i Exteriors, cooperació i transparència que comporta el tema de memòria històrica). La idea seria crear aquesta comissió al Parlament i poc a poc anar redactant el que hauria de ser ja una llei perquè el Parlament de Catalunya insti el govern a avançar.
Per què ha costat tant de temps començar a avançar en aquesta qüestió?
Aquesta associació treballa des 2014 portant informació al Parlament, explicant les seves experiències i intentant formalitzar d’alguna manera alguna llei o una proposta de resolució. Per milers de coses que han passat, en altres temps no han tingut la sort que hi hagi temps -dic jo- o de trobar un grup parlamentari que tingui ganes de tirar això endavant i solucionar un tema que per a nosaltres, com a memòria històrica, és molt greu. La memòria històrica de Catalunya ha de tenir un espai per a les experiències i vivències de totes aquestes persones.
Quan fa referència a la memòria històrica, contempla la qüestió educativa? És a dir, en la producció de nou material educatiu per a les escoles, universitats sobre les desaparicions forçoses d’infants, robatoris de nadons durant i després del franquisme?
S’han de recollir primer tots els testimonis, prendre en compte a tots aquests testimonis que encara viuen i que poden explicar la seva experiència, perquè tots els llibres d’història expliquin que en un moment determinat a Espanya van passar aquestes coses, que no són ni un, ni dos, ni tres casos… No sabem exactament si podrem arribar a concloure que era una trama organitzada.
Tenim molts casos de nadons que van desaparèixer, les mares estan convençudes que estan vius. Que no apareixen ni vius ni morts. Que hi ha un munt de documents falsejats, retocats i que per tant en tots els casos que tenim alguna cosa ha passat. Hem de buscar on són aquestes persones, aquests infants. I a partir d’aquí, donar tot el que podem, des del govern de Catalunya: ajuda psicològica, psiquiàtrica a totes aquestes mares que estan patint en aquests moments coses molt tràgiques.
Per avançar amb aquestes investigacions, quins serien els passos a seguir?
Estem demanant tenir accés a tots els documents. Sobretot a Salut, li demanem accés a tots els documents que es trobin en hospitals. A Justícia, li demanem que arribin fins al final, que no arxivi els casos encara que no es trobi el nadó mort o viu i que per tant es segueixi investigant fins al final, fins a trobar una resposta a tots aquests casos, i avançar. Volem demanar al govern, per exemple, la creació d’una Comissió que abordi el Dret a la Identitat. Intentarem a través del Parlament de Catalunya obrir totes les portes que estan tancades.
Per què creu que hi ha portes tancades?
Suposo que, encara que no ho vulguem, aquests 40 anys de transició no han estat suficients per obrir les portes a molts temes. Moltes coses segueixen estant tancades. El deure dels catalans és saber què va passar en la nostra història, què ha passat a casa nostra, que va passar en aquests temps foscos, però ja no tan foscos perquè estem parlant del 90. Per tant no direm que “com ja va passar, ja ha passat”, sinó que intentarem recuperar tot el que puguem i obrir totes aquestes portes que han estat silenciades expressament o per l’oblit, les volem reobrir.
La transició i l’amnistia. Per la Llei d’Amnistia s’han travat, una i altra vegada, les comandes de la jutgessa argentina María Servini de Cobria per avançar amb les seves indagatòries relacionades amb el franquisme… Què pensa vostè sobre això?
Nosaltres no estem d’acord. Volem saber, encara que sigui molt dolorós, perquè en molts casos ho és. Especialment, en aquests casos en què parles amb les mares que ja són molt grans i tenen por de morir sense saber què ha passat amb els seus fills. Nosaltres res d’amnistia.
El que volem és que les noves generacions sàpiguen què va passar en un moment determinat en una època determinada. Primer perquè no torni a passar i perquè quedi constància que això no va ser el que molts expliquen sinó que hi ha moltíssimes coses que no se saben i que nosaltres volem saber. A la memòria històrica de Catalunya hi ha coses bones i hi ha coses dolentes. I s’ha de saber tot. Per això volem posar a la llum tot el que puguem.
En l’hipotètic cas que la jutgessa Servini de Cobria necessiti venir a Catalunya per continuar amb la seva investigació sobre els fets durant el franquisme i robatori de nadons, el Parlament obrirà les portes o es basaran en la Llei d’Amnistia?
L’esperem amb les portes obertes del Parlament, del Govern i del que faci falta. No podem tenir les coses tancades, es podreixen… i les coses que es podreixen no porten res de bo.
