Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

Cuba: El film “Verde verde” provoca enrenou

“No importa cómo la gente se come el helado”. Verde verde en la veu dels seus protagonistes

El film cubà “Verde verde”, d’Enrique Pineda Barnet ha provocat enrenou. La seva premier va ser aquest dijous e de març però el director ha fet diverses projeccions especials que han mogut a públic i crítics en dissímils opinions.

El tema principal: l’homofòbia i la lluita contra aquesta són per si sols punts de partida per al debat, si bé l’autor de la història ha reiterat que la pel · lícula va més enllà de la sexualitat i parla de la identitat, el respecte, la amistat i l’amor entre els éssers humans; conceptes que van ser reflectits en la cèlebre “Fresa y Chocolate” fa gairebé 20 anys.

Després de l’estrena Cubasí va conversar amb els seus dos protagonistes Héctor Noas, un actor recurrent en la filmografia de Pineda Barnet, i Carlos Miguel Caballero, a qui, segons diu el director, va costar molta feina descobrir quan buscava el personatge.

Noas va debutar a la pantalla gran precisament amb Pineda Barnet a “Tiempo de amar”, va actuar a “La Bella de la Alhambra” i en el curt “First”, que és l’avantsala de “Verde verdr”, a més està ben acreditat entre el públic de l’Illa. Després va acabar un capítol de la telesèrie policíaca “Tras la huella” i pròximament interpretarà una pel · lícula d’Ernesto Daranas i l’opera prima de Marcelo Martín.

D’altra banda,  Caballero ha treballat amb el cineasta cubà Tomás Piard i l’espanyol Mario Camus, amb el teatrista Carlos Díaz i és conegut per les seves telenovel · les a Mèxic i Xile.

Héctor, portes molts anys treballant amb Enrique, què t’ha aportat?

Molt, l’experiència amb Enrique ha estat sempre reptadora. Ell va ser el meu mestre de locució, el director de la meva primera pel · lícula, quan llavors tenia moltes pors. Ell és un crític exigent. Durant la filmació de “Verde verde” ell va apel · lar tant a la tècnica per construir el personatge com al lliurament emocional de la meva part per aconseguir-ho.

Vas mencionar que havies de  mostrar una veritat en la història, quina veritat? T’identifiques amb el personatge?

Em refereixo a la veritat del personatge, a actuar sent conseqüent amb el que havia d’expressar, a l’honestedat que ha de tenir l’ésser humà. No podia dir un parlament sense haver-lo interioritzat. I sí m’identifico amb la veritat d’aquest personatge. Com a actor, això és una cosa que sempre intentes aconseguir.

El cartell del film mostra un ganivet ple de sang i fins ara s’ha dit que aquesta és una pel · lícula sobre l’amor, l’acceptació. La consideres una pel · lícula violenta?

El film reflecteix la violència que hi ha a la realitat. Parla del que passa avui al món sencer. El meu personatge és molt confiat, mai pensa que tindrà aquest desenllaç tràgic.  Mostra totes les seves cartes a algú que és víctima de les seves pròpies frustracions. “Verde verde” parla del terrible de les fòbies. Les persones que discriminen acaben sent víctimes de les seves fòbies.

Carlos Miguel, com vas arribar al personatge, què va ser el que et va captivar?

El que més em va interessar va ser el llibret però vaig pensar que no podria fer-ho. El primer que vaig fer quan vaig acabar de llegir-lo va ser llançar-lo contra la paret. No tenia paraules, el personatge estava tot el temps al límit. Més aviat jo sóc la víctima de la història, encara que sembli el victimari, perquè acabo matant la meva última possibilitat de concretar alguna cosa bella en la meva vida, d’assolir l’amor.

Et veus diferent de com ets al film, quines exigències vas tenir durant el rodatge?

Llueixo diferent perquè m’ he engreixat, ja em vaig recuperar. Durant la filmació vaig perdre molt de pes, cada dia més. Em vaig ficava en el personatge des de les 8 pm fins a les 7 am. El meu personatge té moltes escenes extremes, i jo em preguntava què més podia fer perquè ell està en una guerra constant, en contradicció amb ell mateix. Hi va haver escenes que vaig demanar es facin una sola vegada perquè eren molt exigents per a mi. De fet vaig haver de cancel · lar compromisos que tenia després del rodatge perquè estava molt esgotat, me’n vaig anar a una platja a oblidar-me del món.

Un cop acabada la pel · lícula se’t veu content …

Estic molt content, m’han cridat de tot arreu per parlar del film i això em complau. 300 telenovel · les no em donen el beneplàcit que em dóna aquest film.

Quin creus que és el missatge d’aquesta història?

Crec que és un cinema que crida al respecte. No es pot esperar que la gent sigui igual a un, s’han de respectar les prsones tal qual. No podem deixar que una societat ens imposi una manera de ser.

No m’agrada dir que és un film gai, si creem aquesta bandera estem caient en la mateixa segregació. No importa com cadascú es menja el gelat. Hem d’ estimar-nos tots com som.

Pres de Cubasi

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya: Performance antimasclista a Sant Hilari Sacalm / La Independent / Notícies gènere

La concentració tindrà lloc aquest diumenge 19 al migdia a la plaça del Doctor Gravalosa,...

Presentació Documental d’Ajuda en Acció: “Desenfocament de gènere”

“Desenfocament de gènere” és  una eina de sensibilització i d’incidència que AeA  utilitzarà en els propers mesos...

Ens jutgen a totes

OPINIÓCarme Forcadell i Dolors Bassa, que continuen tancades a la presó, i Meritxell Borràs, totes...