Dimarts 28 maig 2024

Dimarts 28 maig 2024

Compartir

Comunicació creativa: inclusiva i no sexista

Per Lenny Cáceres*. DGF

Entre les recomanacions de comunicació com a generadora de cultura i la força de les paraules des del simbòlic. 

L’ús del masculí genèric no contribueix als nous paradigmes mundials tendents a acabar amb les desigualtats i els canvis estructurals necessaris amb aquesta finalitat.

En aquest article, abordarem les formes de comunicació creativa que requereix un compromís social, institucional i de drets humans per evitar les diferències i l’ús d’estereotips de gènere que no contribueixen en res, al contrari, perpetuen aquestes desigualtats.

El masculí genèric expressa la utilització de gènere masculí com a referent extensiu, és a dir, per esmentar tant els qui pertanyen a aquest gènere, com tota l’espècie sense distinció d’aquest; per exemple, s’utilitza un substantiu masculí per fer referència a un grup de persones on hi pot haver tant homes com dones i persones no binàries. Des de les primeres sociabilitzacions en el sistema educatiu, escoltem a docents dir frases com: ‘surtin tots a jugar’, ‘anem tots al menjador’. I això encara que sembli innocent, crea en moltes nenes confusió de si són incloses en aquestes activitats o són exclusives per als seus companys”.[1]

Leny foto 2

L’ús del masculí com a genèric pot generar ambigüitats que entorpeixen la comunicació, ja que indueixen a imaginar referents masculins i, amb això, perpetuar la invisibilització de persones dones i diversitats que, alhora, contribueix a la construcció de les percepcions i autopercepcions de les persones i, en aquest cas, és desfavorable per a tota aquella que no s’identifiqui amb allò masculí.

Quan ens trobem textos en què es fa esment als teòrics, sovint associarem aquesta referència amb allò masculí, és a dir, un grup d’homes que teoritzen sobre alguna cosa, encara que en realitat pot tractar-se d’un grup compost per dues dones i dos homes, o fins i tot tres dones i un sol home.

Ens resultaria estrany parlar de les teòriques, encara que al grup la majoria de persones siguin dones, però per què no passa igual amb la utilització generalitzada del masculí? A causa de convencions lingüístiques, aprenem que allò femení no engloba allò masculí; en aquest sentit, allò femení sempre queda subordinat a l’aparició de qualsevol ens masculí, encara que aquest no sigui majoritari. Això reforça de manera subtil actituds i comportaments sexistes, on allò que no és masculí no és nomenat i queda a l’ombra de la interpretació.

A què ens referim amb comunicació creativa?

És una forma de comunicar integradora i no sexista on, per mitjà de l’elaboració del contingut del missatge, recorrem a eines comunicacionals que ens permeten la inclusió, la no discriminació dels gèneres, sense necessitat d’apel·lar a formes impronunciables, il·legibles, com ho són l’excés d’articles, barres, l’ús de l’e que tant rebuig genera en un gran sector de la població; “@” o “x” que no signifiquen res i, quan el missatge és llegit, cau irremeiablement, en la majoria dels casos i per persones sense entrenament en llenguatge no sexista, en la pronunciació només en masculí.

Cal destacar que la perspectiva de gènere no consisteix només a analitzar les diferències entre els gèneres, sinó que implica enllaçar aquestes diferències amb la situació social, laboral, econòmica, psicològica i política de les dones, les diversitats i els homes al model social actual. D’aquí la importància d’incorporar-la al llenguatge i molt especialment a la comunicació social, a la nostra comunicació diària, com la comunicació institucional i, fonamentalment, als mitjans de comunicació.

Partint de la premissa que la comunicació construeix la nostra cultura, és impensat un canvi social-estructural sense tenir-la en compte. El gènere actua com a principi organitzador de l’estructura social, possibilitant l’accés a recursos i la distribució d’aquests de manera diferent.

Leny Foto 3

Alguns exemples pràctics

La construcció de contingut inclusiu i no sexista és complexa i requereix, sobretot, assumir el compromís d’incorporar aquestes formes, és clar que no es pot fer sense capacitació puntual. Cal una mirada panoràmica que ens permeti apuntar al tot i no pensar que dir “totes i tots” ja està. Sol succeir, més del que és acceptable, que després d’aquest intent de mostrar inclusió i no sexisme, en el segon paràgraf o línia, cau.

Exemple 1: televisió, sis dones i un home al pis:

—Bona tarda a totes i tots. Nosaltres apostem a un programa per a la família, amb informació…

Una forma inclusiva i no sexista. Creativa:

—Bona tarda. Com us trobeu? Apostem a un programa per a la família, amb informació…

Exemple 2: el títol en un diari: “8 contagiats i dos morts a La Pampa”. Ingresses a la nota i les persones contagiades eren sis dones i dos homes. Les mortes, dues dones. Mil maneres de dir-ho, i que no involucren el límit d’espai (argument que solen utilitzar): “8 contagis i dues persones mortes” o “8 nous contagis i dues morts”…

Un informe sobre Infàncies i adolescències als mitjans

Alguns exemples més del que veiem quotidianament “En els marcs del paradigma de protecció integral de drets, aquestes iniciatives es focalitzen en la necessitat de contribuir a un reconeixement social ple de les nenes, nens i adolescents, com a ciutadans actius”; “Així, sota una visió integral, les nenes i els nens es converteixen en individus, membres d’una família i una comunitat, amb drets”; “En termes clars, els periodistes es dediquen professionalment a l’exercici de la llibertat d’expressió, a través de la comunicació social”.

Podem dir el mateix de manera no sexista. Sense excés d’articles. Cal prestar especial atenció a les formes de redacció, que no generin confusió o dubtes i representin també, des del simbòlic, allò que volem expressar. Si comunicarem de manera inclusiva i no sexista, ho hem de fer al llarg de tot el text o l’al·locució.

Comunicació institucional **

“Els funcionaris de l’àrea es dirigiran a la localitat de Mauricio Mayer on es reuniran amb els pobladors per conèixer els obstacles que impedeixen el desenvolupament de les activitats productives. Els habitants compten amb el suport dels governants per pal·liar la situació i sortir de la crisi. Hi participaran la directora de planificació i la secretària de planejament”. Per aquest exemple, la forma no sexista que, a més, visibilitza el rol de les dones, podria ser: “La directora de planificació, Juana Pérez, i la secretària de planejament, Rosa Gómez, del Ministeri d’Agricultura, es dirigiran a la localitat de Mauricio Mayer, on es reuniran amb la població per tal de conèixer els obstacles que impedeixen el desenvolupament de les activitats productives. Habitants de la localitat tenen suport de l’Estat per pal·liar la situació i sortir de la crisi”.

Un altre exemple: “Els funcionaris del municipi estan obligats a exercir les facultats conferides, de conformitat a les clàusules i normes de la Carta Orgànica i les que, en conseqüència, es dictin i els està expressament prohibit delegar les seves facultats o atribuir-se’n d’altres no acordades i garanteix als habitants el gaudi dels drets…”. Una forma de redactar des de la creativitat i la inclusió podria ser: “Autoritats municipals hauran d’exercir les facultats conferides, de conformitat a les clàusules i normes de la Carta Orgànica i les que, en conseqüència, es dictin i els està expressament prohibit delegar les seves facultats o atribuir-se’n d’altres no acordades i garantir a la ciutadania el ple gaudi dels seus drets…”.

Les maneres que podem adoptar són infinites. Per això, apostem per la redacció creativa com a eina necessària per a la inclusió i la comunicació no sexista, tenint en compte el canvi real que els drets humans de les persones, la seva visibilització i reconeixement social requereixen.

(*) Periodista feminista abolicionista. Directora de Diari Digital Femení
Titular de Lenny Càceres, assessorament i capacitació.

[1] http://llenguatgeinclusiu.ucr.ac.cr/masculí-generic

(**) No es refereix a una comunicació puntual, creats només com a exemple.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Tere Molla

23 de Setembre Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i la Trata de persones

OPINIÓ Aquest dia, el 23S, va ser instaurat per la Conferència Mundial de la...

La Independent entrevista Isabel Franc

«No sé per què s’escandalitzen quan faig servir el genèric en femení, portem segles...

Les dones al mercat de treball de Catalunya en el 3er trimestre 2013

Segons dades de la Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre del 2013,...