OPINIÓ
Companyes de la vaga feminista em van demanar si, com a il·lustradora,podia fer algunes xerrades. A partir d’aquí vaig pensar que valia la pena escriure les meves reflexions.
Penso que les imatges ens poden ajudar en la vida, sobretot en allò simbòlic, per poder tractar problemes importants que, a vegades, no podem verbalitzar. Per fer el cartell de la manifestació del 8 de març d’aquest any he volgut inspirar-me en tres coses;
La primera consideració a tenir en compte era com expressar en imatges la vaga feminista. Ens aturem per canviar-ho tot! Ja era hora que les dones ens plantéssim davant les violències masclistes, la bretxa salarial, el sostre de vidre i davant la manca de cura de les coses importants en la vida de les persones… El cartell per convocar la manifestació de Barcelona, per tant, havia de ser un crit a totes les dones a participar a la manifestació a la Vaga General Feminista.
En segon lloc crec que la celebració del 8 de març per a mi, està lligat a les dones treballadores, i aquesta és una lluita internacional perquè el patriarcat no té fronteres. Per això a l’hora de fer el cartell em vaig inspirar en un moviment reivindicatiu molt radical, que visibilitza el sector de dones més precaritzat i explotat : “las que limpian”, les Kellys, perquè aquesta reivindicació és el simbòlic de tot allò importat per a la vida. El que jo em plantejava era canviar, posar en un altre lloc “las que limpian” . La imatge de la dona que surt al cartell està totalment inspirada en una companya de les Kellys. Gracies Kellys!!!
El tercer aspecte té a veure amb els colors, que sempre simbolitzen coses. El lila és el nostre color i les feministes som l’organització més amplia i diversa que mai hagi existit. El lila ens representa a totes, per tant és un color imprescindible. Però aquest any he afegit al cartell, expressament, el color groc i una mica vermell: lila groc vermell colors de República. A més, amb la combinació dominat groc-lila obtinc el màxim contrast (magenta i groc són colors primaris).El groc és el color que han “prohibit” al nostre país i no entenc com es pot prohibir un color. Al marge que, pensis el que pensis i votis el que votis, fins i tot que no votis, prohibir només ho pot fer qui ostenta privilegis. Com es pot prohibir un color? Sembla que el color groc, avui, és anticonstitucional, antipatriòtic, sediciós. No puc quedar callada com a artista que utilitzo els color per acompanyar les imatges. Un altre dia serà el lila! Permetrem que es toqui el nostre color? Aquest any vull fer ostentació del groc perquè sóc rebel i desobedient però, sobretot, perquè obeeixo la LLIBERTAT.
