S’ha inaugurat la 13ª edició del BDigital Global Congress amb diferents ponències relacionades amb les Ciutats Intel·ligents.
Aquest Congrés està organitzat pel centre tecnològic Barcelona Digital i té com a objectiu referenciar els avanços de la Societat Digital i les TIC. Aquesta edició està dedicada al Smart World.
La primera intervenció s’ha desenvolupat entorn de diferents projectes de Smart Cities on representants de diferents Ajuntaments han exposat els projectes que estan desenvolupant.
El Sr. Puigneró, de l’Ajuntament de Sant Cugat (Barcelona), ha informat sobre el projecte “Ciutat Intel·ligent 2020”; Alfonso Palacios, ha fet una exposició sobre els projectes tecnoenergéticos del Ayuntamaiento de Màlaga; el representant de l’Ajuntament de Santander ha presentat el projecte “Santander, ciutat que mira el futur”; i la Sra. Mínguez, de l’Ajuntament de Lleida, ha exposat el projecte que estan desenvolupant per tenir una ciutat intel·ligent.
Dins del tema de la sostenibilitat, Edouard Cabay, de l’estudi d’arquitectura Cl oud9, h a explicat com es va portar a terme el projecte de l’edifici Mediàtic, situat en el Districte 22@ (Barcelona). Aquest edifici d’oficines de lloguer està integrat en una zona tecnològica que, anteriorment havia estat industrial. Té una estructura lleugera d’acer, amb esquema de taula, que es recolza en el sòl en dos punts. Els seus espais són diàfans i amb molta llibertat ja que són modulables. L’edifici té una força no homogènia. Es va treballar tallant peces al làser (a Catalunya hi ha 60 empreses que són capaces de fer-ho), que permet tallar dues peces de manera diferent.
És un edifici “verd” i “intel·ligent”, té en compte el medi ambient, els seus acabats biolumínics li fan “brillar” en en certs moments de foscor. Està integrat completament en el seu context climàtic. En tenir les seves quatre façanes orientació diferent,tenen diferents necessitats respecte a la llum pel que van ser estudiades per separat. Cadascuna té una relació diferent amb la tecnologia, control climàtic, il·luminació i control solar. Es van instal·lar làmines que controlen la seva posició. La façana sud rep molta llum a la tarda pel que s’aïlla l’espai intern de les radiacions solars amb un sistema tancat de nitrogen barrejat amb fum per enfosquir. Quan no hi ha sol la façana queda translúcida. El sistema està instal·lat en el terrado en el qual també hi ha una estació climàtica. L’edifici compta amb un sistema de sensors per utilitzar la llum només quan és necessari.
En les façanes amb triangles cada coixí té la seva pròpia vida i poden tancar-se o obrir-se segons la llum que arriba. En les plantes de l’edifici es va treballar amb un programa de disseny paramètric.
Dins de la gestió de ciutats digitals, el Sr. Abdón Díaz Carretero, ha exposat com la xarxa d’enllumenat públic també es pot usar com a xarxa de comunicacions, podent transformar cada punt de llum en un punt smart. D’aquesta forma s’aconsegueix, aprofitant l’estructura de l’enllumenat públic, tenir servei de vigilància, accés WIFI en exteriors i publicitat digital (panells electrònics a la xarxa per a anuncis o advertiments als ciutadans).
El servei de vigilància o seguretat pot controlar àrees remotes sense presència física instal·lant càmeres en la lluminària. La lluminària és el suport físic perfecte per sostenir una telecámara ja que s’alimenta pel sistema d’enllumenat.
La xarxa d’enllumenat també es pot utilitzar com Smart Energy per a la gestió personalitzada de la infraestructura de l’enllumenat públic. Cada punt de llum es gestionaria de forma personalitzada optimitzant el flux de llum i l’apagat en cada lluminària. Això reduiria els costos energètics de la ciutat i els costos de manteniment, podent estalviar fins a un 30% de la despesa.
El Sr. Roman Llagostera, de l’Ajuntament de Barcelona, ha exposat el projecte “Natur Aigua”, un servei informàtic que unifica tots els serveis: accés a proveïdors/contractistes, que millora la comunicació entre tots els agents i que minimitza la dependència de l’Ajuntament amb els serveis externs.
Amb “Natur Aigua” es pot saber immediatament quins serveis funcionen i quins no. A Barcelona hi ha 1640 fonts públiques, 301 fonts ornamentals, 273.817 elements de clavegueram, 52.456 documents associats, 1883 serveis programats, 11.526 serveis no programats, serveis de manteniment, inspeccions, certificacions mensuals als contractistes, reproduccions cartogràfiques, gestió de documentació, control de pressupostos… Tot això es pot gestionar amb aquest servei informàtic.
Antonio Marquès, de ETRA, ha definit el que fa que una ciutat sigui “intel·ligent”: capital humà, gobernanza econòmica, ciutat competitiva, sostenibilitat… L’eficiència energètica i ecomobilidad són factors claus per a la ciutat intel·ligent.
L’administració ha de facilitar la gestió i crear vincles amb els ciutadans (ciutadania estesa), facilitar un ecosistema, la sensorización de la ciutat, maximitzar la seva eficiència, donar incentius per modificar el comportament dels ciutadans (p.i., perquè s’usi més el transport públic), dotar de valors la informació.
S’hauria de fomentar principalment la competitivitat, la mobilitat sostenible i l’eficiència energètica.
El Sr. Esteve Almirall, de ESADE, s’ha referit a la innovació en el sector públic. Incorporar les tecnologies TIC a les coses que ja fem.
Open Innovation: amb menys diners fer més coses, es demana més al sector públic que innovar i aportar noves solucions. La idea és que els governs siguin proveïdors de serveis, plataformes open data (la informació meteorològica, per exemple està a tot arreu i està prduïda pels governs).
Pel que fa a les “Smart European Cities”, Melissa Mazzarella, ha explicat com s’està creant una nova ciutat en el nord de Portugal, la Planit Valley, amb un desenvolupament urbanístic sostenible. En Planit Valley es col·loquen sensors amb controladors d’alta velocitat per obtenir informació del que està passant a la ciutat, els serveis són de baix cost, de lliurament ràpid i d’alta qualitat.
En Planit Valley s’ha reduït l’impacte en l’entorn, tot el necessari per al funcionament de la ciutat estarà integrat. La idea és tenir un marc per a un grup molt divers, per poder desenvolupar els diferents entorns, per a serveis (comprar, aparcar, circular…), sobretot magnificar l’eficiència i minimitzar l’impacte ambiental.
Les Nacions Unides prediuen que en els propers 10-20 anys es construiran 10.000 noves ciutats a Europa i cal buscar la forma de planificar el seu desenvolupament de forma controlada. Serà la nova generació de ciutats intel·ligents.
Gijs Van Rijn ha presentat el projecte pilot “Amsterdam Smart City” per arribar a una major sostenibilitat. Amsterdam, amb 2,2 milions d’habitants, 178 diferents nacionalitats i amb una economia molt diversa, és una ciutat complicada per desenvolupar un projecte de “Smart City”, encara que hi ha accions iniciades per reduir l’impacte del CO2.
Fareed Abdulrahman, de Malta, informa que en aquesta ciutat s’estan construint parcs de negoci i que el govern incentiva la creació de ciutats amb empreses TIC i residències, on el treball i la vida personal es aúnen. Des del proper any tot el que es construeixi haurà de tenir la certificació de ser verda i sostenible.
Per desenvolupar aquest tipus de ciutats s’ha escollit Malta perquè els costos d’explotació són del 0%, perquè el seu govern és molt proactiu a donar a les empreses TIC beneficis fiscals i capitalitzar la formació, i perquè Malta ha demostrat tenir una economia estable durant la crisi. De fet molts bancs s’estan traslladant a Malta.
