Dimarts 23 abril 2024

Dimarts 23 abril 2024

Compartir

Catalunya i Senegal aborden conjuntament la lluita contra la MGF

 

La Mutilació Genital Femenina (MGF), una de les formes més extremes de violació dels Drets Humans de nenes i dones que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja l’han patit 140 milions de dones, s’ha debatut a Barcelona amb dones Juristes i representants d’ ONG de Senegal i institucions catalanes, amb l’objectiu d’abordar la seva prevenció de manera conjunta.

La Jornada, organitzada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Direcció General per a la Immigració i Afers Religiosos, a més de l’Institut Català de les Dones (ICD), pretén aconseguir un abordatge conjunt entre associacions i agents municipals que treballen aquí amb la diàspora senegalesa i les juristes i professionals de diferents organitzacions en aquell país, per prevenir i eradicar aquesta pràctica. Un centenar de persones van participar en les sessions, entre les quals hi havia representants de diferents associacions, Ajuntaments i agents dels Mossos d’Esquadra.

 

92 milions d’africanes afectades segons l’OMS

A l’Àfrica la MGF ha afectat 92 milions de dones, a les regions situades a la franja del Sahel, ja que disminueix la seva pràctica a les zones equatorials i australs. Són 28 els països on encara es practica: 26 africans, més Iemen i Oman a la península Aràbiga. I en aquestes xifres s’inclouen un 26% de senegaleses, segons dades de l’any 2005 (abans era el 28%), tot i que amb molta disparitat: en algunes regions el percentatge ascendeix al 86-87%, a Dakar un 21% i en el centre el país la incidència és menor del 10%. I això malgrat que el Senegal ha introduït en el seu marc jurídic el ‘Protocol de Maputo‘ i a més té una Llei que penalitza la mutilació genital femenina en el Codi Penal.

Aquestes zones amb alta incidència són les de l’est i sud, (frontereres amb Mali, Guinea Bissau i Guinea Conakry) on viuen “les ètnies soninké, mandinga, pehl i diola, campiones de la MGF al Senegal”, segons ponents de Senegal. La primera va ser Soukeyba Ndao Diallo, jurista titulada per París i amb Màster en Washington y convidada a la Jornada, pel seu treball d’advocada especialitzada en MGF de l’Association des Juristes Senegalaises (AJS).

 

Tipologies de mutilació i els seus efectes

En la seva intervenció, va recordar la definició de l’OMS sobre la MGF, que indica que és “tota intervenció que produeix la mutilació parcial o total o qualsevol intervenció amb finalitats no terapèutiques” sobre el clítoris i els òrgans sexuals femenins i va exposar molt didàcticament els quatre tipus de mutilació genital femenina de l’OMS, recollits també en el ‘Protocol català‘  per prevenir-la.

L’advocada senegalesa va recordar que “la MGF, viola els drets a la salut, a la sexualitat, la reproducció, la seguretat i la integritat física, al dret a no ser sotmesa a tortures (físiques, mentals i sexuals) i tractes cruels, inhumans o degradants i el dret a la vida, en els casos que el procediment acaba produint la mort”. I sobretot, va subratllar, les conseqüències físiques (dolor, hemorràgies, infeccions, fístules, dificultats per mantenir relacions sexuals, frigidesa, queloides on s’han efectuat talls, quistes a la vagina, si s’ha hagut d’operar a causa d’una hemorràgia …) a més de mort maternal en el moment del part. “Imaginin les conseqüències que pateix la dona el dia del casament quan se la ‘desinfibula‘ (obrir, si està cosida) perquè el marit la pugui penetrar”, comentava la jurista.

 

 

MGF-foto2

 Dialy Dia primera a l’esquerra i Adama Boiro a la dreta de tot

 

 

Consells de Salut només masculins

Soukeyba Ndao Diallo es va referir també al desigual context que afecta les dones del seu país pel que fa a drets sexuals i Salut reproductiva. 1. “Tenen escàs accés als recursos econòmics i informació sobre salut; 2. Hi ha desigualtats de gènere en el sentit de la seva càrrega de treball i el nul poder de decisió que elles tenen: no estan presents en els Consells de Salut, perquè els membres són només homes i, en canvi, a les zones rurals elles han de resoldre-ho tot; 3. Tenen accés limitat als serveis de salut maternoinfantil perquè hi ha poques unitats obstètriques o neonatals d’urgència, o són inexistents a en les zones rurals; 4. Elles tenen major prevalença del VIH/SIDA 0,72% per un 0,4% d’homes, excepte en la franja de 15 a 19 anys, que els nois (0,4%) les superen (0,2%); a part dels matrimonis infantils, (tot i que l’OMS va indicar que no s’han de celebrar abans dels 16 anys per a elles i 18 per a ells)”.

L’especialista de l’AJS va explicar que, en general, es practica la mutilació perquè hi ha la creença que “els nadons neixen bisexuals” i, com que han d’existir diferències sexuals, “als homes cal alliberar-los del prepuci, considerat femení” i a les dones del “penis potencial (clítoris)”. En algunes comunitats, va afirmat, “es considera tan necessari com tallar el cordó umbilical”.

 

Els límits a la protecció legal

La Constitució del Senegal indica en el seu “article 1 que l’Estat és laic i que la igualtat és prerrogativa de totes les persones, sense distinció d’origen, raça, sexe o religió. En l’article 7 s’afirma que homes i dones són iguals davant la llei i, d’altra banda, la Llei 05 de 1999 va modificar el Codi Penal per penalitzar la MGF: amb sentències de “presó de 6 mesos a 5 anys a qui hagi atemptat o tracti d’atemptar” contra les nenes/dones i, penes més llargues, si la persona és mèdica o personal sanitari”, explicà aquesta advocada.

Però “què passa al Senegal”? preguntava Soukeyba Ndao Diallo, doncs que “ningú denuncia perquè les decisions es prenen consensuades en les pròpies comunitats” són decisions familiars o col·lectives del poble i, d’altra banda, afegí, “tenim poques resolucions judicials”. Per tant, “l’Estat ha d’actuar més i millor, amb enfocament de Drets Humans, hem de implicar més a la infància i informar-los dels seus drets a la salut, sexual i reproductiva, i a la integritat física i al dret de decidir tenir fills o no” i, sobretot, “reforçar les sinergies entre els actors i les comunitats, especialment a pares i mares”.

 

Abordatge des de la higiene i la salut

A aquest últim aspecte es va referir en la seva intervenció el professor Bacary Tamba, col·laborador de la UNESCO (Organització de l’ONU per a l’Educació Ciència i Cultura) i representant de l’ONG Tostan al Senegal i a la diàspora. Per abordar el problema d’aquesta pràctica que, va afirmar, “no és religiosa, sinó ancestral de fa més de 2.000 anys, no podem dir-los a les comunitats que no són civilitzades, ni netes”. Som ‘facilitadors’ i ens acostem “amb respecte, intel·ligència i comprensió” i des del punt de vista de “la salut i la higiene”. Per exemple, els hi expliquem “que les dones es poden morir per la mala cicatrització o per infecció al parir, quan es barreja la sang amb l’orina” pel tancament de l’esfínter i la vagina. “I si es vol arreglar, els diem, és molt car, i al Senegal som pobres”.

També va informar que “ho discutim amb els imans i els marabuts (les autoritats religioses i els líders comunitaris) a les mesquites, però també a les places i els mercats. A les escoles insistim a la joventut sobre el “dret a la informació, a la igualtat, per donar a la dona el lloc que li correspon, perquè ho sàpiguen les nenes i ho puguin parlar amb les seves mares; i als nens, perquè vulguin casar-se amb nenes que no tinguin problemes”.

En definitiva, “que comprenguin que tenen drets, però també responsabilitats i que els drets són violats amb els matrimonis precoços i forçats i amb la mutilació genital femenina”. Per això, va explicar, “abordem les xerrades des d’un enfocament de drets humans: ciutadania, democràcia i amb la resolució pacífica de conflictes”.

 

 

MGF-foto3

 Maria Peix a l’esquerra, Aida Álvarez i Bombo Ndir 

 

 

Des de la Fila 0 d’aquesta primera taula van intervenir la líder indígena colombiana Aída Álvarez, que va dir que no havia tingut coneixement que en alguna regió del seu país es practicava la MGF, però ara sap que ja l’estan abordant, i Bombo Ndir, contrapart de Tostan a Catalunya i presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes- ADIS. Aquesta senegalesa fa 10 anys que combat aquesta pràctica amb la comunitat que viu a Catalunya que, va recordar, aquí és majoritària (22.000 sobre un total de 26.000 senegalesos a tot l’Estat espanyol). La seva organització també ho aborda des de “la salut i els drets sobre la integritat física”, però sobretot “a través de l’Educació, per donar les eines del coneixement i el poder de decisió a les dones” perquè “puguin decidir sobre el seu cos i si es casen o segueixen estudiant”.

 

L’avortament, pandèmia silenciosa

En el debat d’aquesta taula hi van participar representants de World Vision, l’Agència Catalana de la Joventut i representants dels Ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Lloret i Parets del Vallès. De les seves qüestions van sorgir mes dades des de la mesa. Soukeyba Ndao Diallo va informar que les juristes estan intentant “introduir un ‘Estatut d’Utilitat Pública’ per poder denunciar les MGF si no ho fan les famílies”; va recordar que l’OMS ha definit com a ‘pandèmia silenciosa’ l’elevat nombre d’avortaments clandestins al Senegal i, per això, elles “reclamen un ‘avortament medicalitzat”, que pensen impulsar en les eleccions de 2017. També va explicar que van a les ràdios comunitàries i que 30 persones realitzen formacions para-juristes de 3 dies a les comunitats, dirigides a líders comunitaris, imans, gendarmes, policies i el personal sanitari perquè, per exemple, s’adonin que “violar no és una situació normal”.

Bacary Tamba per la seva banda, va afegir que estan treballant en totes les regions del Senegal i en elles estableixen un ‘Comitè de Gestió Econòmica’ integrat per 19 membres entre joves i adults, que controlen i segueixen el programa de Tostan, però va afirmar que “els hi falta coratge per denunciar la MGF i la viabilitat de fer-ho” perquè, “juntament amb el matrimoni precoç són “dos costums molt arrelades” a les comunitats rurals. Segons Tamba és una mena de “filosofia social: és el marit qui ‘educa i ensenya’ a la dona la filosofia del matrimoni i, per això, ha de ser verge” i d’aquí la importància per a ells de la MGF.

A la segona taula va participar la jurista consultora de l’Association des Juristes Senegalaises, Dialy Dia, que va explicar la metodologia amb la qual treballen, des de la prevenció de la MGF fins al suport a les persones que ho denuncien, i va ressaltar la insistència amb què treballen a les zones transfrontereres amb Mali, Gàmbia, Guinea Bissau i Guinea Conakry, les que tenen més prevalença aquesta pràctica i on troben més resistències, va dir, per “les reticències de la població, la persistència de la religió i la ineficàcia de l’aplicació de la Llei”.

 

Un acte mascliste de sistemes patriarcals

Adama Boiro de l’Ajuntament de Girona, va explicar en aquesta ronda la seva experiència personal que l’ha portat a comprendre que “la MGF és un acte masclista, malgrat la seva insistència en que és religiós o cultural, que es realitza en països amb sistemes patriarcals”. En la seva opinió “cal treballar sobretot amb les dones perquè són les mares les que l’ha patit i per això, podran defensar els seus filles”. Boiro, va reconèixer que, no obstant això, “és un tema complicat i tabú per parlar-lo amb normalitat”. Elles “l’aborden explicant les seves conseqüències, perquè moltes dones ho ignoren i, perquè sempre, t’expliquen primer altres problemes. Nosaltres realitzem programes de 3 mesos i el tema de la mutilació mai és el primer”, va afirmar. I “sempre tenim a especialistes sanitàries -aquí tenim a una d’elles, la doctora Imma Sau– perquè des de l’àmbit sanitari es poden explicar millor les conseqüències”.

La segona Fila 0 va estar representada per Maria Peix, cooperant a Mali de la ONG Cooperacció, que va explicar com enfocaven el seu treball en aquest país, on no hi ha cap llei que prohibeixi la MGF i Antonio Buchiardo de l’organització Interarts, que col·labora amb els equips de medicina tropical de la Vall d’Hebron i Drassanes, amb treballs de difusió, documentals i tallers sobre salut, violència masclista i abusos a menors.

En el segon debat, van participar-hi representants d’organitzacions de Sabadell, la doctora Imma Sau i un Mosso d’Esquadra, després que es critiquessin alguns desajustos en l’aplicació del Protocol català, i va recordar que ells “no conculcaven drets, perquè per a això estan els jutjats”. Marta Casamort, moderadora d’aquesta taula, va recordar que la Jornada volia també reflexionar sobre el text del Protocol per millorar l’abordatge de la MGF.

 

 

MGF-foto5

 Marta Macías en la Inauguració de la Jornada 

 

 

Control del cos i la sexualitat de les dones

Núria Balada, directora executiva de l’ ICD va tancar les sessions subratllant que, “la MGF és una violació masclista comunitària … no està escrita enlloc, ni pertany a cap religió, però és un control del cos i la sexualitat de les dones”, i precisament per això, s’han de “combatre els imaginaris invisibles que perpetuen les desigualtats”.

La directora general de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macías, havia recordat a la inauguració, que el Senegal ja va ser un dels països prioritaris en el Pla estratègic de 2005-2010 de l’ACCD i des de 2011 és el vuitè país en volum d’ajuda, que va dirigida a la regió de Casamance (fronterera amb Guinea Bissau) i a Kolda (amb Gàmbia). “Les dones són l’objectiu prioritari de la cooperació, especialment, la defensa dels seus drets sexuals i reproductius i la prevenció de la MGF. Però també es fomenta la seva participació en les estructures del poder perquè elles actuïn en l’elaboració d’un Pla d’Igualtat que les apoderi i aconsegueixin l’autonomia econòmica”.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Vilafranca del Penedès: Isa Sanz exposa la seva obra ‘Sangro pero no muero’s / La Independent / Notícia gènere

«M’interessa el cos, el nu, allò que no és permanent, l’amor, la comunió entre allò...

25N Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres + 16 días de activismo

Red Internacional de Periodistas con Visión de Género En esta fecha, las/los invitamos a sumarse...

Catalunya – Estat espanyol: relleu d’Ada Colau a la PAH / La Independent / Notícies Gènere

    Foto:WWW.tercerainformacion.es Ada Colau deixa de ser portaveu de la PAH però no se’n va....