Molenbeck, un barri blindat, des dels dies de la caça a Salah Abdelslam i els atemptats de l’22 de març, és ara el barri més famós de Brussel·les. Situat a vint minuts caminant de les institucions europees, té uns cent mil habitants, la majoria magribins, turcs i mig-orientals, que van arribar en els anys Setanta, just quan la desindustrialització començava a crear dificultats a la població immigrant. Ara allà la desocupació juvenil és al voltant del 50%
Belgica, segons l’Europol, amb els seus 450 foreign fighters, té el major nombre de combatents d’IS en relació al nombre d’habitants; França, amb els seus 1200, el major nombre absolut. En total, són entre els 3000-5000 joves europeus que s’han unit a la jihad: es tracta majoritàriament d’immigrants de segona generació.
Un d’ells, el belga Sabri Ben Ali, va morir als 19 anys, en la primera batalla en què va participar el 2013, acabat d’arribar a Síria. Havia dit a la família que anava a un “Matrimoni islàmic”, i no el van veure més. Des d’aquest llavors, la mare Saliha Ben Ali va decidir reunir periòdicament “les òrfanes dels nens”, les mares dels nois que s’han radicalitzat i han desaparegut del mapa, sembrant o rebent la mort.
Sahila, com les altres mares, necessita entendre el que va passar, com va poder ser que un “Bon noi” un dia se n’anés cap a un destí de violència. Necessita ajudar les mares dels barris d’immigrants a prevenir i derrotar aquesta elecció de mort. Per això han fundat l’associació “Les parents concernés” (Els pares i mares preocupats) que es troben cada setmana al centre “Vaartkapoen” (en flamenc “Nois dolents”), per preparar activitats de sensibilització a les escoles i a les cases.
El cas de Sabri, el fill de Sahila, és emblemàtic. De nen va tenir dificultat en les relacions amb els seus companys de col·legi, pel seu origen i la seva fe, després es va sentir frustrat en no poder entrar en l’exèrcit i en els bombers. I un dia va renunciar a un lloc de escombriaire (menyspreat pel seu pare), pensant “millor terrorista que escombriaire “.
En la majoria dels joves foreign fighters, més que la motivació religiosa, de vegades gairebé inexistent, hi ha la ràbia i frustració social, opina entre d’altres analistes el docent Fabio Merone, de la Universitat de Antwerpen. Tot i que no sempre: la família de Salah, per exemple, és acomodada.
Com enfrontar el perill de radicalització entre els joves que no se senten ni belgues ni nord-africans o mediorientales i busquen una identitat pròpia?
El problema és amb freqüència cultural i lingüístic, ja que a Belgica es requereix conèixer el francès i el flamenc, si es busca feina, mentre molts fills de immigrants dominen escassament el francès.
Cal que siguin molt importants les iniciatives conjuntes amb la comunitat musulmana, ho afirma Annalisa Gadaleta, una professional italiana ara regidora d’Educació a l’Ajuntament de Molenbeek pels Verds. Des del 94 a Belgica, havia treballat anteriorment al sud d’Itàlia, on (fins a la seva mort per un atemptat el 1992) els heroics magistrats Giovanni Falcone i Paolo Borsellino havien fet una batalla cultural contra la silenciosa complicitat de la població amb la màfia.
Aquesta mateixa batalla cultural és necessària ara a Europa: però el “Pla Canal”, un programa de 300 milions d’euro proposat pel Ministeri de l’Interior per contrarestar l’islamisme radical en els municipis en risc a Brussel·les preveu el reforç de la policia, però destina molt poc per als serveis socials i la sensibilització social.
Les institucions semblen no entendre que la repressió és només la cura extrema d’una malaltia que hauria de ser previnguda, afirmen també les mares de “Les parents concernés “.
El risc és que la ciutadania es polaritzi i divideixi fixant-se en dicotomies com Islam -cristians, àrabs-occidentals etc. que són grolleres simplificacions que eviten tractar els veritables problemes socials i culturals que s’estan vivint a Europa i al món. Per això les iniciatives interculturals que tracten de trencar esquemes i apropar les “persones” més enllà de les etiquetes, en vista d’objectius comuns, són les més oportunes.
