És fantàstic passar una tarda de riures veient aquestes dues actrius de llarg recorregut dominant l’escenari com ho fan.
El text és àgil, divertit, ben lligat i amè i elles se’l fan completament seu, juguen amb cada situació plantejada demostrant un domini de l’espai escènic, de les mirades, dels personatges absents i d’uns moviments escassos però pertinents, ja que tot passa a la sala d’espera d’un metge.
Expressions col·loquials, diàlegs fluids, anècdotes surrealistes, manies de cadascuna, ironia, frescor, complicitat, un parell d’actrius molt ben compenetrades que de seguida s’embutxaquen la simpatia del públic i un munt de riallades.
I tot això passa en un teatret poc conegut, la Sala Aquarel·la, en plena Gran Via, baixant unes escales, als baixos d’un hotel.
Vida de peix… sense espines! Es pot veure fins el 8 de novembre, amb Rosa Andreu i Mercè Comes, que també ha dirigit i ideat el text, segur que amb Rosa Andreu posant-hi cullerada.
