Amb la foto de grup de la Plataforma “Berta Vive” es va iniciar el dilluns l’acte de cloenda de la Gira: “Justicia per a Berta” que va comptar amb la intervenció de Bertha Zuñiga Cáceres i Rosalina Domínguez (*) .
Amb la sala plena a vessar, d’alguna forma, Berta Cáceres, lideressa hondurenya assassinada fa dos mesos, estava present en aquest últim acte a Barcelona de la campanya “Justícia per a Berta”. Lluites i resistències a Hondures”. Tant el cartell que presidia la sala, però sobre tot a les paraules de la seva filla, Bertha Zuñiga, i de la dirigent Indígena Rosalina Domínguez, van tenir el poder de reviure la seva lluita i la seva persona. “A mami l’havien amenaçat i pressionat, l’únic que els quedava era assassinar-la, però ella no ha desaparegut, nosaltres continuarem la seva tasca” i Domínguez encara era més explicita: “L’esperit de Berta que com a dona lluitadora permaneixerà en el riu junt a les nostres avantpassades, per què les dones donen la vida, com el riu Gualcarque, que és sagrat per a la comunitat Indígena Lanca, però també es molt important per a tot país.”
Agua Zarca I els interessos internacionals
Zuñiga, que ha perdut a la seva amb mare, es menuda, prima i només te 25 anys, sembla haver crescut i madurat de cop. Des del primer dia en que la plataforma d’ajuda la va treure del seu país s’ha enfortit per a seguir endavant: “aconseguirem que es faci justícia i es trobin als culpables -afirmava rotunda- però el nostre objectiu es continuar fins aturar la presa hidroelèctrica Agua Zarca, i per això seguint treballant a l’organització que ella liderava, COPINH“. I al final de l’acte va comentar que “malgrat la família no hem rebut mai cap comunicació oficial sobre la investigació de l’assassinat. Ens n’hem assabentat de la detenció de 4 persones que confirmen la nostra denuncia sobre la implicació directa dels militars i representants de l’empresa”.
A Cáceres la van assassinar a casa seva, un any després d’haver rebut el premi Goldman, el conegut com a Nobel verd, per la seva lluita contra la construcció d’una central hidroelèctrica a Río Blanco, a pocs quilòmetres de l’Atlàntic, que si es porta endavant acabarà amb una part de riu, la natura del voltant i la forma de vida del pobles de la zona. El projecte d’Agua Zarca, aprovat al 2009, pel govern que presidia una junta militar, que va ser adjudicat a una empresa d’una de las famílies de l’oligarquia mes riques d’Hondures, va ser tan ambiciós que ha necessitat la ajuda financera de bancs Internacionals. Primer va ser el Banc Mundial que es va retirar quan van començar els enfrontaments amb els indígenes. El 2013 el gegant xinès de la construcció Sinhohydro va renunciar-hi públicament després que l’exèrcit va assassinar Tomás García, company de lluita de Rosalina Domínguez, i ara hi ha al darrera els Bancs FMO, holandès, i FFIC, finlandès, i les empreses alemanyes Siemens i Voith, que permeten que les obres “no s’hagin aturat ni un moment”. Per això explica Zuñiga, que ha iniciat aquesta gira, que visitarà el països implicats. “Ja s’han destrossat plantacions de cultius i extensions d’arbres i s’ha reduït el cabal del riu. Cal que s’aturi la inversió internacional”.
El paper de les dones a la lluita
Domínguez no vol ni imaginar-se l’embassament, perquè seria un desastre ecològic i humà. “Perquè cap projecte pot destruir tota una comunitat, la natura, i desenvolupament futur, i també es preguntava com Zuñiga, “com pot ser bo per al poble un projecte que s’està portant endavant amb tanta violència, destrucció, i 4 persones han mort assassinades?”
Sobre el paper de les dones en aquesta lluita va incidir sobre tot la líder indígena: “Les dones indígenes tenim drets i en aquesta lluita estem liderant aquesta lluita, perquè tenim autoritat igual que la tenia la nostra líder Berta i podem fer-ho com ella ho feia. Parlem per la comunitat, i pel futur del nostre poble, per les nostres filles i fills. No deixarem que el govern que va prendre militarment el país destrueixi una bona part del nostre territori i regali la seva explotació a empreses estrangeres, i que només defensi els interessos de la oligarquia que s’ha fet amb la propietat de les terres”. Domínguez va comentar que fa molts anys que la seva comunitat Lanca defensa que el Riu és sagrat, i ha reprès la seva espiritualitat i ritus ancestrals”. Però sobre tot des de la seva organització volem que s’escoltin les seves raons, i es tingui en compte les alternatives que defensen, i que estan avalades per informes tècnics molt seriosos.
(*) Entrepobles, la Ong que dintre de la platafoma “Berta vive” ha organitzat la gira a Catalunya ha obert una secció al seu concurs bianual de documentals “Donam’Cine“, titulada “Milers de Bertas s’alçaran”
