L’Associació Dones No Estàndards denuncia que actualment algunes persones amb discapacitat infectades per Covid-19 no han rebut cap tractament mèdic i han mort per abandonament. Segons dades directes que ens han fet arribar familiars dels difunts, són ja tres els casos en els que clarament el sistema de salut s’ha negat a donar-los oxigen amb el pretext que d’altres persones tenien més possibilitats de sobreviure. Val a dir que aquestes tres persones amb discapacitat no presentaven cap malaltia anterior; per tant, eren persones sanes.
Així doncs, s’ha realitzat un cribratge totalment discriminatori per raó de la discapacitat, que res té a veure amb criteris de salut, sinó amb un sistema social basat en la suposada perfecció racial i especicista. Ens enfrontem doncs, com ja succeí en l’Alemanya nazi, a una emergència d’aquests valors, que es posen en evidència en moments extrems com els que vivim.
Per això, animem a tothom, persones físiques o jurídiques, a denunciar i visibilitzar:
Les pràctiques eugenèsiques que s’estan donant dirigides a les persones amb discapacitat en forma de negacions a proveir-los d’oxigen o respiradors amb el pretext de que d’altres estan més sans i tenen doncs més possibilitats de sobreviure. Tenir una discapacitat no és sinònim d’estar malalt o tenir pitjor salut!
La ignorància, inconsciència, irresponsabilitat i passivitat del personal sanitari que permet i justifica un cribratge basat en prejudicis sobre la discapacitat.
L’abandonament per part de l’administració de no controlar la atenció sanitària dels casos de persones amb discapacitat durant aquesta pandèmia del Coronavirus 19.
La indiferència dels mitjans de comunicació de la realitat que estan patint aquestes persones.
El patiment, consternació i preocupació de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, davant aquestes pràctiques i també davant de la falta de complicitat social alhora d’executar-les.
La inquietud de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, de nos saber si la persona amb discapacitat serà tractada per igual per part del sistema de salut o si, per contra, han d’esperar la mort en triple soledat, davant de la sospita d’una infecció.
A més, ens reafirmem en:
Ser actores i actors en l’ajuda que puguem aportar en la nostra societat. Perquè nosaltres també cuidem!
Aprendre del passat i d’aquestes pràctiques del present per, un cop tots plegats ens en sortim, construïm una societat on no repeteixi aquest tipus de conductes.
La vida i el que nosaltres aportem a la nostra comunitat. No només perquè moltes de nosaltres hem treballat i treballem com qualsevol altre, sinó perquè ajudem al canvi social, a enriquir la cultura i el pensament amb la diferència que encarnem i del qual n’estem molt orgulloses.
Només unides les persones poden sortir-se’n d’aquesta pandèmia.
ÀNIMS I FORÇA A TOTES LES PERSONES. JUNTES, HO PODEM TOT!
Carme Riu Pascual
Presidenta de l’Associació Dones No Estàndards
A Barcelona, 21 d’abril del 2020
