OPINIÓ
Acabem de commemorar (que no celebrar) el 8 de març, Dia Internacional de les Dones i per primera vegada (almenys que jo sàpiga) es va convocar un Atur Internacional de Dones.
Dit atur de mitja hora, entre les 12 i les 12,30, afectava els espais laboral, de cures i de consum per protestar contra la desigualtat salarial, les violències masclistes i qualsevol element de discriminació contra la dona.
Aquesta convocatòria va tenir el seu origen en la multitudinària marxa celebrada el passat 18 d’octubre a l’Argentina on milions de dones van decidir sortir als carrers per dir prou a la violència masclista després del brutal assassinat de Lucía, una jove de 16 anys a qui van drogar, van violar i empalar fins que va morir.
Des de fa uns anys, les convocatòries feministes multitudinàries com “El tren de la Llibertat”, el 7N o aquest mateix Atur Internacional del 8M tenen com a denominador comú la seva ràpida expansió i l’important paper que per a això juguen les xarxes socials i, per tant Internet. Amb això no vull dir que sense Internet no hi hauria mobilitzacions feministes o de qualsevol tipus. No, no estic volent dir això.
El moviment feminista té entre les seves virtuts la d’adaptar-se als temps i evolucionar, precisament perquè ha d’estar alerta a les noves formes que utilitza el patriarcat per provocar i intentar imposar les seves lleis. Per aquest motiu el feminisme en xarxa arriba a ser tan potent, perquè en un sol “clic” pot estar arribant a moltíssimes persones de tot el món.
Quan vius en un espai allunyat de les grans ciutats que és on es produeixen les trobades, els debats, els intercanvis de pensaments amb l’enriquiment que això comporta en l’interrelacionar amb un altre tipus de pensaments i de formes de veure el món, Internet i les xarxes socials juguen un paper essencial per a l’acostament d’aquests intercanvis i, per tant per a l’enriquiment personal.
Fa anys que opine que Internet ha vingut per democratitzar els mitjans de comunicació, ja que cadascú pot opinar sobre el que passa cada dia amb un blog, per exemple. I ara molt més amb les potents xarxes socials com Facebook o Twitter que, a més són immediates.
I crec que al feminisme aquestes eines ens han vingut molt bé per poder-nos relacionar i fins i tot conèixer dones de tot el món. Dones llunyanes i properes que, segurament d’una altra manera no ens haguéssim arribat a conèixer. I quan després d’un temps d’interacció per xarxes arribem a trobar-nos cara a cara, el treball previ està fet i arriba el moment que, al seu dia, la meva admirada Mar Esquembre Cerdá va anomenar com “dervirtualitzar afectes” o almenys a mi m’ho va donar a conèixer ella.
Quan ens apropiem d’aquestes eines que Internet ens ofereix, el nostre camp d’acció de multiplica i la nostra veu s’expandeix, per tant el nostre propi poder personal creix i es multiplica, el que ens ajuda amb el nostre propi apoderament personal i col·lectiu.
Per això, almenys per a mi, és important fer aquest acte conscient d’apropiació de les xarxes, perquè vull seguir aprenent i aportant. Vull rebre informació variada i fins i tot contrainformació del que passa cada dia. I per descomptat dir el que pense cada vegada que ho necessite o així ho decidisca.
Les xarxes socials no són una panacea i ho sé. Sé que estan vigilades i que són grans multinacionals qui les controlen. Però, insistisc que amb un ús adequat, al feminisme li han donat ales i la possibilitat d’arribar més enllà i incorporar a molta gent jove com ja anem veient en les manifestacions i mobilitzacions d’aquests últims anys.
I crec que el fet que les mobilitzacions d’aquest 8 de març tant a nivell Europeu com a nivell de Americà hagen tingut un èxit com el que hem comprovat amb un lema comú com ho ha estat “Ni una menys” té a veure, també amb això i, per descomptat amb la tenacitat de moltes dones i cada vegada més homes per denunciar des de tots els fòrums possibles al patriarcat assassí.
Sabem que el patriarcat es camufla de moltes maneres per mantenir el seu ordre assassí, però també crec que des del feminisme solidari, encara que sigui en xarxes, som capaçes d’arribar més lluny amb els nostres discursos.
Prendre els carrers per visibilitzar-nos és absolutament necessari. Cridar les nostres exigències és irrenunciable. Parlar en tots els fòrums on siguem convidades i on ens deixen davant la gent que vinga a escoltar-nos és imprescindible. Portar el nostre missatge feminista en el nostre dia a dia per coherència personal i social és una cosa que ja forma part fins i tot de la nostra pròpia pell. Però per organitzar aquesta presa de carrers, harmonitzar i unir els nostres missatges tant als carrers com en els fòrums i fins i tot per anar sumant noves veus, crec que Internet i les xarxes socials són bones aliades per al feminisme.
Per això propose que ens les anem apropiant encara més per tenyir de violeta i posar-les al nostre servei, per poder compartir sabers i coneixements, per des d’elles continuar sumant esforços per acostar-nos al nostre objectiu final: combatre el ferotge patriarcat que ens assassina.
Perquè, tot i no ser la panacea, són una eina més que ens permet comunicar-nos i conèixer-nos.
Perquè no es tracta només de fer ciberactivismes feministes, sinó d’utilitzar eixe espai ciber per augmentar i expandir l’activisme feminista i contrastar les seves diferents corrents i opinions.
Però sobretot per anar contactant i coneixent a tantes companyes feministes com les que existeixen pel món i anar “desvirtualitzant afectes” encara que de vegades ens portem alguna decepció.
Si apropiant-nos d’aquestes eines el feminisme pot arribar a més espais i donar poder a més dones, apropiem-nos d’elles!
I com diu la gran amiga feminista Begoña Piñero, “així ho pense i així ho dic perquè ja no em van a callar, no em faran callar”.
