Gisella Evangelisti

Mentre es desfà el Mont Blanc. Reflexions sobre el “fenomen Greta”

Gisella Evangelisti

Mentre una glacera del Mont Blanc, el Planpinchieux, està baixant més d’un metre per dia, fins a un probable estrepitós enfonsament de 240.000 metres cúbics sobre la vall de Courmayeur, segueixen les polèmiques sobre la fràgil figura de Greta Thurnberg. 

La noia sueca que ha aconseguit mobilitzar el 27 de setembre, a l’almenys 7 milions de joves al voltant del món en la defensa de la natura, esdevenint un objectiu d’amor i odi. 

A Itàlia, escoltem amb horror a una periodista de televisió, Giovanna Maglie, afirmar que si la troba pel carrer, no dubtarà a envestir-la. I algú de les seves “haters” ha penjat un maniquí de Greta, amb les seves trenes i impermeable groc, en un pont de Roma. Com ens expliquem tant odi ?, pregunto a Marina Venieri, una activista feminista de llarga trajectòria. “Crec que es tracta de la frustració i enveja de certes persones que han tractat en tota la seva vida d’adquirir visibilitat i poder, i de sobte arriba aquesta noia que aconsegueix sense esforç mobilitzar el món. O potser se senten sobrepassades, pel seu missatge apassionat, que contrasta amb el seu propi buit interior”. 

Susana Tamaro, autora de l’best-seller “Vés on et porta al cor”, que pateix la síndrome d’asperger, el mateix de Greta, explica per la seva banda a el “Corriere de la Sera” com poden ser d’exasperades les emocions doloroses d’aquestes persones, més fràgils en aquest sentit respecte als altres. Però compten amb un ric llenguatge, i poden captar alguna cosa més subtil que els altres no capten, com el llenguatge de les flors, i els arbres. Greta es va quedar impressionada, segons explica la seva mare, quan a classe van passar un documental sobre el plàstic que flota en l’oceà Atlàntic. Es va posar a plorar, i mentre la resta de la classe ja estava distreta, va decidir comprometre´s a salvar la natura. Les persones amb asperger parlem sense filtres ni ambigüitats, no som manipulables. Estic segura que Greta no s’aprofitarà de la fama per llançar una línia de moda o enriquir-se”, conclou Susanna Tamaro.

Per contra, són publicistes i empreses verdes les que estan sent afavorides pel “fenomen Thurnberg”, trobant en la seva imatge una ajuda inesperada en la seva difícil tasca de contrastar el poder desmesurat de les empreses petrolíferes. Aquestes es van reunir al marge de la Cimera del Clima de New York del 23 de setembre a l’ Oil and Gas Climate Initiative, per declarar que seguiran fent prospeccions petrolíferes, sense tractar de reduir les emissions de C02. Igualment, Xina, Índia i Estats Units, els països més contaminants del Planeta, segueixen sense prendre compromisos davant la crisi climàtica.

Per sort tenim la joventut, (pensem les i els que hem nascut al segle passat), que lluiten com mai hem vist fins ara, ja que es tracta també del seu propi futur. S’informen i connecten en xarxes, organitzen esdeveniments per Telegram. A Itàlia han creat uns 200 punts d’iniciatives de Friday for Future. Val la pena conèixe’ls. Conversem amb un grup que han participat en la manifestació a Venècia, portant un rètol que diu: “Nosaltres a Venècia serem els primers a ofegar-nos”.

“Què pensem de Greta? Que sap dir el que totes i tots pensem”, afirmen Sofia, Marc i Elisa, amb força. “Els polítics segueixen endarrerint les reformes necessàries per no disgustar el seu electorat, les empreses busquen seguir amb els seus guanys, estimulant consums innecessaris o tòxics. Cap al 2100, segons l’IPCC, si segueix així, ens trobarem amb muntanyes sense glaceres, rius sense aigua, mars àcids, sense peixos, cels sense aus. De terror. I adéu a Venècia i Barcelona, que podrien ser submergides pel creixement de la mar. El 2050 segons el Banc Mundial, hi haurà 140 milions de migrants buscant on sobreviure. Segons l’IPCC tenim 11 anys per intentar suavitzar aquests fenòmens, només si aconseguim eliminar les emissions de CO2, amb dràstics canvis de fonts energètiques, de les fòssils a les renovables, com ha fet el govern de Costa Rica, recolzat per la seva gent. Haurem de canviar també models de consum, eliminant el malbaratament de matèries primeres, apostant per una economia circular, que les recicla i utilitza de manera més eficient. Beneïm que hagin aparegut no només Greta, sinó altres joves líders a diversos països del món, a despertar consciències. Com Yola Mgogwana, 12 anys, Sud-àfrica. O Holly Gillibrand, 13 anys, Gran Bretanya, o Luisa Neubauer, 23 anys, dels Verds alemanys.

“Què ens agrada de Greta? Que parla sense filtres, tossudament, repetint el seu missatge una i altra vegada, en vídeos, a TED Talks, Cimeres pel Clima, sense acovardir-se davant el poder. Ja que, com una asperger, està concentrada en un tema. Ens inspira a seguir lluitant sense por, Per exemple? A nivell local per millorar el transport públic i l’ús de la terra, a nivell global unint-nos en xarxes supranacionals, per defensar els boscatges, les selves i la seva gent. Els pobles indígenes són indispensables per mantenir-les en vida, però estan amenaçats a tot el món. “

No es tracta només de defensar papallones o óssos polars, sinó de practicar la justícia climàtica, ens recorden les veus de el Sud del món, com la de la sociologia mexicana Carmen Cariño, germana de l’activista Bety Cariño que va denunciar a Dublín el 2010 el saqueig del Planeta per part de les multinacionals, i la corrupció de la classe política. Dos mesos més tard va ser assassinada. “Aquí, a Colòmbia, Mèxic, Hondures o Guatemala no passa setmana que no assassinin a un company o companya”, explica als mitjans de comunicació Carmen Cariño. “Greta ve d’un país privilegiat i pot parlar sense problemes, mentre nosaltres no tenim ni un micròfon, ni internet. Hauríem de fer plantar-nos també davant de Iberdrola i Fenosa, les mineres canadenques etcètera, empreses que contaminen les nostres terres, enriquint a pocs”. Sí, calen moltes més Gretes per canviar el món. Però no estarem de braços creuats.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Gisella Evangelisti

Gisella Evangelisti

Literatura en Pisa / antropología en Lima / mediación de conflictos en Barcelona. Profesora de secundaria en Italia, y por 20 años en la cooperación internacional en Amèrica Latina

També et pot interessar